Blog d’Herbes

Cullo menta Poleo ("Mentha pulegium").
.
Reconec les branques per sota i puc fer-ho ben ràpid. Són forces anys de coneixença mútua!!!
.
Cullo menta Poleo.
.
De fet la reconec de petita, inclús si "s'escapa" del seu espai assignat...tot i que això és ben relatiu...qui t'ha de dir per on vols sortir? Oi?.
.
Cullo menta Poleo.
.
Les meves mans van ràpides enguantades dins de les tisores. Zag, zag, zag, i cap al cistell, que en ben poca estona és ja ple i cal portar-lo ràpid a la caseta de l'assecador.
.
Cullo menta Poleo.
.
Amb la mirada ben concentrada al terra, però sempre una mica més endavant per deixar alguna branca dins del conjunt. Aquesta per les abelles, aquesta per les papallones, aquesta perquè és ben bonica!
.
Cullo menta.
.
I mentrestant el meu fill desfulla , concentrat, menta Poleo, a la taula de fusta del costat de l'assecador i la meva filla atén gent bonica que compra bossetes de menta Poleo boníssima!
.
Cullo menta Poleo.
.
I la vaig despedint fins l'any vinent, i el cicle es tanca per fer feliç a les plantetes i a qui se les estima de tot cor.
.
Cullo menta Poleo.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#menta
...

View on Facebook

Obro la botigueta ben d'hora al matí i miro les infusions ben alineades, els condiments, els coixinets, la cosmètica,...i em ve molt al cap la imatge de tots els petits projectes que em anat coneixen en tots aquests anys.
.
Projectes com el del licor fet amb anous i herbes d'un grup d'amics, el projecte d'un ramat de cabres i un formatge boníssim associat d'una parella, el projecte de recuperació d'un cereal antic per fer galetes de qualitat d'una família,...
.
Tots aquests projectes per mi tenen cara i una història real darrera.
.
Porten associats grans inversions...i no només de tots els estalvis, de diners prestats de bons amics, sinó també aportacions personals de temps, d'emocions, de nervis, d'ilusions,... molts cops pèrdues emocionals pel camí...
.
Obro les portes, no només de la nostre agrobotiga, sinó també de tot allò que tenim, de tot el que he tingut mai que es aquí dins, i cada paquet significa suor i lluita, cada pot és fruit d'esforç i renúncies,...
.
Aquests dies, que ens movem pel territori com si no hi hagués més remei, us animo a anar una mica més enllà, i preguntar, investigar al lloc on sou, tots aquells petits projectes que cusen el nostre país, que el fan especial i bonic!
.
Visiteu-los i parleu amb ells que tenen moltes històries i coneixements a transmetre, i sobretot: COMPREU territori i qualitat!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Aquest any han tornat la Queralt i en Magí!
.
Són una família que ens estimem molt i molt. Perquè venen cada any, perquè són de bon cor i perquè hi ha gent amb qui es fa fàcil de connectar!
.
Han fet ja tots els tallers i la visita, però sempre em truquen per venir a xerrar amb nosaltres, carregar infusions i fer "alguna coseta plegats".
.
Aquest any, com el Magi ja és més gran (tres anys!), m'he atrevit a fer-los fer un ram amb plantes fresques perquè un cop seques, els acompanyi tot l'any.
.
Els he explicat les quatre regles i de seguida ho han entès i s'han disposat a fer una "obra d'art".
.
La Queralt no diu gaire cosa, però agafa cada planta intentant no repetir colors i que quedi ben alineada, molt concentrada i atenta!
.
En Magí li pasa les plantes a la seva mare perquè les posi ella bé! "Aquesta mama, ara toca aquesta".
.
Parlem de l'any que no ens em vist, que no ha sigut poca cosa...ells dos han estat a primera línia de la Sanitat... Amb els ulls encara brillants expliquen que el pitjor ha estat integrar els nens en la dura lluita...
.
Penso que són uns valents, perquè somriuen i agraeixen estar ara aquí, envoltats d'arbres i de les nostres plantes, un altre any.
.
Ens despedim fins l'any que ve...miro de retindre a la memòria el Magi i la Queralt, com estan ara, el proper cop hauran fet una estirada! i espero de tot cor, que el ram que s'enduen, els ompli el cor de pau i força!
.
Gràcies bonics!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Cada any pasa, però cap estic prou preparada per afrontar-ho amb prous forces...
.
Jornades maratonianes, de llevar-se molt d'hora per poder treballar al camp, visites a mig matí, més feina de camp al migdia, tallers a la tarde i envasar abans d'anar a dormir esgotats. I així cada dia.
.
I ens encanta fer-ho! Tots els que ens coneixeu i heu pogut compartir algun d'aquests dies amb nosaltres, sabeu que ho fem amb un somriure a la cara!
.
Però ja tenim una edat i hi ha dies que els ànims em flaquegen... Dies que em dóna la sensació de no poder acabar mai la feina (sensació real) i de no poder estar a tot arreu i amb tothom, mai prou...
.
I avui era un d'aquests...al migdia feia molta calor al camp, suava infinitament, i de cop m'ha agafat una baixada d'ànims terrible,... I teníem taller i visita a la tarde...
.
Però la vida està per sorprendre'ns a cada pas que fem! I el taller d'aquesta tarde ha estat un plaer infinit! Sis nens d'entre 7 i 11 anys, que m'han fet gaudir d'una manera incomparable!
.
Atents a totes les meves paraules, no paraven de preguntar, de recordar tot el que deia, de disfrutar amb mi de les plantes, d'ensumar-les i tastar-les amb plaer, sense por ni recansa!
.
Estic segura que les "meves nenes" s'han sentit afalagades de tanta atenció!
.
I de retruc, jo m'he carregat de ganes de seguir sembrant llavors per tot arreu!!!
.
Hi ha esperança al món!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet

.
...

View on Facebook

Qui ha plantat flors grogues entre mig de la lavanda???
.
És molt curiós el fenomen que es produeix quan no llaures, ni tractes el terra de cultiu.
.
Creus que allí sota ja no hi havia res, després de molts anys ens els que només hi havien esbarsers i ortigues...però!
.
Sorpresa!!! Allí hi havia flors de tots els colors i mides, i vida infinita!!!
.
Però m'agrada molt imaginar-me que per les nits, les fades entremaliades i els follets trapelles, és dediquen a plantar tot allò que els servirà per fer una festa de colors i olors!!!
.
Qui ha plantat flors grogues entre mig de la lavanda???
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

1 month ago

Herbes de l'Alt Pirineu

És preciós veure l'abans i després de qualsevol cosa que ens estimem!
.
Un fill que creix, un amor que es consolida, un projecte que avança,...
.
Recordeu el camp de calèndules que vàrem plantar el 12 d'abril?
.
Ara està així d'espectacular!
.
Ple de flors, d'insectes, de vida, de salut!
.
I em comprovat que l'acolxat d'herba dallada, en aquest cas és molt i molt positiu!!!
.
Tot creix i de manera deslumbrant!!!
.
Gràcies!!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Qui ja coneixeu a la Judit Camp, no caldrà que us expliqui molta cosa d'ella!
.
Amb ella he compartit ja varies xerrades sobre plantes medicinals i nutrició, i sempre surto més sàvia jo que ningú que ve a escoltar!
.
És dietista naturalista i teràpies complementàries, en sap un munt de tot allò que està relacionat amb la nostre manera de relacionar-nos amb els aliments i amb l'entorn, però per sobre de tot, el que més m'agrada d'ella és el seu somriure i la seva manera d'explicar tot de forma positiva, senzilla, entendible i amena.
.
Per això, quan vem acabar d'arreglar el jardinet al costat del nostre obrador, vem pensar que seria un regal increïble, fer una consulta personal en l'indret i poder tenir una xerrada calmada amb ella!!! (i així jo també la tinc més aprop un cop per setmana! 🤭
.
Ara que són temps de distància, us animo a trucar-la per demanar-li una consulta en un indret únic!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

És un any tot extranyot...i no estic dient res que no haguem sentit per tot arreu...
.
Però tot i això, seguim obrint cada dia de cada dia, la nostre agrobotiga d'Araós! (sinó hi som allí és que estem al camp, però tenim el telèfon a la porta i venim volant!)
.
Enguany, em reforçat molt la varietat de granels per tal que us feu les vostres pròpies combinacions i barreges varies!!!
.
I com a novetat, trobareu els nostres ramets secs de plantes aromàtiques i medicinals per tal que us alegri la casa i així pogueu tenir un troçet del nostre camp ben aprop!
.
Veniu, sense presses, amb calma i tranquil·litat per tal que us poguem cuidar i escoltar una miqueta i així, aquest any ens serveixi per acostar-nos d'altres maneres!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu

M'assec un moment a l'ombra.
.
Avui fa calor a les 12 del migdia.
.
Penso en què a les plantes els anirà molt bé aquest solet i la temperatura després de tants dies de tempestes de tarda tant espectaculars.
.
"Caldrà vigilar els fongs"...marxa la meva ment.
"No pateixis, el preparat de consolda ja està quasi a punt i els donarà una força extra per poder lluitar-hi". Li respon ràpidament la raó!
.
Un bon glop d'aigua conservada a l'ombra. "Que bona i fresca, que bé que entra ara!".
.
Aixeco els ulls i allí està el lliri blanc, majestuós, quasi insultant de tant bell que és i aquest any està espectacular! "Quina sort haver aconseguit un bulb de Casa Oliaire d'Araós ara fa uns anys". Sospir d'orgull, per la feina de formigueta i per l'agraïment d'aquesta bellesa tant exuberant!
.
Ostres, que cal acabar de fer la primera collita de.sajolida i la farigola espera pacient a la fila per ser la següent! Les tisores a la mà i a punt per fer de perruquera i deixar-les.ben boniques per una crescuda més!!!
.
Avui fa sol i el cap em marxa fugicer per tot el camp, com una abella juganera i capritxosa, dubtosa de quina flor tastar!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#parcnaturalaltpirineu @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Una de les nostres preocupacions més grans sempre, ha estat les bossetes amb les que envasem manualment les nostres plantes.
.
Si teníem el millor producte possible, lliure de cap producte tòxic, ni fitosanitari ni desinfectant, si tractàvem a les plantes amb tanta cura...com podien acabar dins de bosses fetes amb plàstic i plenes de productes químics?
.
Ens vàrem passar molt de temps buscant, enviant mails, provant marques,... Fins que per fi vàrem trobar l'empresa que buscàvem!
.
I podem dir ben orgullosos que les nostres bossetes són una altre de les meravelles que fa que pendre una infusió nostre sigui una experiència única!
.
Bossetes fetes, amb fibra de blat de moro no modificat genèticament, sense blanquejar i amb fils de cotó orgànic, 100% biodegradables i certificades!!!
.
Si que es poden fer les coses molt ben fetes,aquí, a la nostre terra!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Quina sort tenim en aquests temps difícils de que surtin tantes iniciatives boniques!!!
.
Serà que els temps canvien de debò?
.
Serà que ja em començat l'era de somiar desperts?
.
Sigui el que sigui, ens encanta formar part del projecte de @vallesmercat ! Cuiden els productes que tenen i els productors que hi participen, escoltant i comprenent, empatitzant i acceptant!
.
Entreu a la seva pàgina web i se us farà la boca aigua!!!!
.
Moltes gràcies bonics!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Quina olor fa la vida?
.
Jo crec que fa olor de terra plena de cucs, escarabats, aranyes, mosquits, taupes, grills,...
.
Olor de milers d'arrels i microarrels que connecten a les plantes entre si!

Olor dels fongs, bacteris, algas,...
.
Olor de no remenar la terra, deixar molta varietat al voltant dels cultius per tal que hi hagi cooperació entre elles i refugi pels depredadors de plagues.
.
Olor de l'herba seca entre mig de les fileres que permet que sota es mantingui l'humitat i que la vida faci el seu camí.
.
Olor de vida que es transforma constantment en nova i més gran vida!
.
I si voleu ensumar aquesta olor i aprendre de tot una mica amb calma i tranquil·litat, ven aviat tindrem els horaris dels tallers d'aquest estiu a casa nostre!!!
.
Visca l'agricultura regenerativa!
.

#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#agriculturaregenerativa
...

View on Facebook

Que la muerte me halle sembrando coles en mi jardín”

Santiago Beruete
.
Del llibre "Jardinosofia".
.
Ara, recollint menta, ajupida entre mig de milers de plantes, m'ha vingut aquesta preciosa frase a la ment.
.
Com un mantra.
.
I si, que em trobi aquí si vol!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu

Aquests dies, entre pluges i núvols, entre vent i fred... No sembla que estem al juny.
.
L'asecador no dóna a l'abast, les nits són massa fredes i la temperatura de dia no li permet remuntar prou com per secar a la velocitat que hauria d'estar ja treballant.
.
El temps passa ràpid i les plantes requereixen de molta dedicació i mimos.
.
Quasi mitjans de juny i la farigola comú és ben florida, però la farigola blanca (Thymus mastichina) també, i tan de bó pogués arribar fins a vosaltres l'aroma que fa al collir-la i dins l'asecador!!!
.
Dies de feina i de lluita...poder més del que caldria fins i tot...
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

"Que fa el teu producte especial? Perquè l'hauria de triar per sobre de les altres marques?"
.
Tinc una bona amiga que em posa davant del mirall de la realitat molt sovint, i em fa pensar.
.
"Però tu i jo ho tenim clar, només prenem aquestes infusions i condiments i són impressionants, tu ho saps!"
.
"Ja, però jo sóc tothom! I imaginat que ni et conec, ni se que cultives tot el que vens."
.
Si, té raó...i m'ha fet pensar una estona. He fet com el filòsof que creia que per solucionar un problema, calia allunyar-se i mirar-ho amb una altre perspectiva.
.
Que fa del nostre producte algo especial??? Que el diferencia del que hi ha al mercat? Com transmetre el projecte?
.
I és clar! La solució era molt senzilla! Una sola frase!
.
El control en tot el procés el fa diferent!!!
.
Des del cultiu planta a planta, la recolecció a tisora, el secatge natural, el desfullat manual, l'envasat bosseta a bosseta, flor a flor, fulla a fulla. Tot, absolutament tot, pasa per les nostres mans curoses, la nostre mirada respectuosa i amorosa... Tot es fa des del cor!
.
El final és el millor producte per nosaltres, pels nostres fills, pels nostres familiars, pel nostres amics,...i per tothom que ho vulgui provar!
.
Per tant la resposta a la teva pregunta de què ens fa especials és:
.
Controlem i estimem tot el procés desde la llavor fins a la tassa o el plat!
.
Gran frase! Poder un bon eslògan!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

"Mira ese punto. Eso es aquí. Eso es nuestro hogar. Eso somos nosotros. En él, todos los que amas, todos los que conoces, todos de los que alguna vez escuchaste, cada ser humano que ha existido, vivió su vida. La suma de todas nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones seguras de sí mismas, ideologías y doctrinas económicas, cada cazador y recolector, cada héroe y cobarde, cada creador y destructor de civilizaciones, cada rey y campesino, cada joven pareja enamorada, cada madre y padre, niño esperanzado, inventor y explorador, cada maestro de la moral, cada político corrupto, cada “superestrella”, cada “líder supremo”, cada santo y pecador en la historia de nuestra especie, vivió ahí – en una mota de polvo suspendida en un rayo de sol.
.
La Tierra es un escenario muy pequeño en la vasta arena cósmica. Piensa en los ríos de sangre vertida por todos esos generales y emperadores, para que en su gloria y triunfo, pudieran convertirse en amos momentáneos de una fracción de un punto. Piensa en las interminables crueldades cometidas por los habitantes de una esquina del punto sobre los apenas distinguibles habitantes de alguna otra esquina. Cuán frecuentes sus malentendidos, cuán ávidos están de matarse los unos a los otros, cómo de fervientes son sus odios. Nuestras posturas, nuestra importancia imaginaria, la ilusión de que ocupamos una posición privilegiada en el Universo... es desafiada por este punto de luz pálida.
.
Nuestro planeta es una solitaria mancha en la gran y envolvente penumbra cósmica. En nuestra oscuridad —en toda esta vastedad—, no hay ni un indicio de que vaya a llegar ayuda desde algún otro lugar para salvarnos de nosotros mismos. La Tierra es el único mundo conocido hasta ahora que alberga vida. No hay ningún otro lugar, al menos en el futuro próximo, al cual nuestra especie pudiera migrar. "
.
Carl Sagan.
.
Pensem-hi.
.
...

View on Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu

Dies de molta però molta feina.
.
Ha arribat el planter per reposar les plantes velles o que no han pogut suportar el dur hivern, i aquest any se'ns ha solapat amb la recol·lecció del saüc, de la farigola de roca,...
.
Aquests dies entens que ser pagès és una feina que t'ha d'agradar molt, una de les de vocació...
.
Perquè si no, no podries suportar jornades llarguíssimes al camp, amb el sol picant l'esquena i la terra cremant els peus.
.
Perquè si no, quan sona el despertador ben d'hora al matí i et fa mal tot el cos, no podries fer un salt amb il·lusió.
.
Perquè si no, quan és diumenge i sembla que sigui dimecres i és dissabte i sembla que sigui dilluns, i l'anima et demana una paradeta, ho engegaries tot a rodar muntanya abaix.
.
Perquè la vida de pagès és molt més que una feina, i qui cregui que no és així, i que és només una manera de guanyar-se la vida, és ben segur que mai ha tastat un tomàquet madurat al sol, o un préssec acabat de collir, o una infusió amb plantes cultivades, secades i tractades de manera natural.
.
Visca la terra i visca qui la treballa!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#viscalaterra @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Hi ha un Déu especial per les coses petites. Ha de ser així a la força.
.
De la mateixa manera que ser gran fa que tot sigui més segur, més consistent, més indestructible i que sembla que el cel els protegeix de les inclemències del temps i del destí.
.
Per això, com crec que l'univers segueix la llei irrefutable de la balança, ha d'haver-hi uns Ulls Especials que mirin als més petits.
.
Perquè ser petit no és dolent ni lleig, perquè en la seva mida rau la seva bellesa.
.
No és preciosa una marieta, una malva o una mallerenga?
.
No és d'un aclaparador encant un pardal, un bolet o un grill?
.
I no és increïblement bonic un projecte petit?
.
Molts cops ens pregunten si no ens agradaria cultivar més terres, tenir maquinària grossa, envasar amb una gran màquina externa... I alguna vegada ens ha entrat el neguit de pensar-hi... Però no.
.
La resposta és no i crec que serà per sempre no.
.
Ser petits és un dels nostres mèrits i fortuna. Ens permet dominar tot el procés, cuidar cadascun dels passos, consentir a totes les nostres plantes, acompanyar a tots els nostres amics-clients...
.
Ser petit ens permet que sempre puguem afirmar que el producte que arriba a taula o a la tassa és el millor que tenim i que cada cop podem assegurar!
.
Per això crec que si, que hi ha un Déu per les coses petites que les cuida i mira amb dolçor i benevolència!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Petit homenatge a les dones pageses!!!
.
La meva mare és filla de la terra.
.
La meva mare té les mans rasposes i plenes de durícies i ferides. Quan t'acaricia o et posa crema, rasca i sempre et deixa un rastre marronós com de pintura.
.
La meva mare fa olor de terra i de vida, un perfum que sempre l'acompanya, inclús en el petó de bona nit, que és com un bàlsam que m'ajuda a descansar.
.
La meva mare sempre porta fulles i petits insectes enredats als seus cabells. Molts cops se'ls espolsa i sembla que porti un bosc sencer sobre del seu cap.
.
La meva mare porta pantalons foradats i camises brutes de fang. Sembla que la roba ja vingui amb dibuixos i accessoris estampats quan la compra.
.
La meva mare té un color de pell sempre morè, però a trossos. Les mans i la cara sempre són més foscos que les cames o la panxa.
.
La meva mare té els ulls ben grossos, sempre mirant a terra, atenta al que les plantes li expliquen, però també amatent al cel i els seus signes per plantar o recol·lectar...
.
La meva mare sent sorolls on ningú més podria sentir res, sempre escoltant el cant dels ocells, el so dels grills, el vol dels insectes... Diu que és un idioma secret per entendre com se sent la Terra.
.
La meva mare sap el gust de moltes plantes i sap reconèixer les que es poden menjar o poden curar només mirant-les o posant-se una mica a la punta de la llengua.
.
La meva mare s'emociona al veure una llavor néixer o un ratolí esmunyir-se per un forat. Riu de les garses i plora amb les abelles.
.
La meva mare prefereix dormir sota les estrelles i sobre les herbes que en el millor llit del món. S'estima més un bon tomàquet o una fulla d'enciam acabats de collir que mil plats estranys amb noms estrafolaris.
.
La meva mare no porta vestits elegants, ni colònies cares, no es maquilla, no sap res de música, ni de modes...
.
La meva mare sempre diu que vol morir treballant al camp, que la mort l'atrapi amb les mans dins la terra i que el vent se l'endugui com una llavor, fins a un altre camp nou on tornar a ser part del cicle de la vida.
.
Poques mares són com la meva mare. Però la meva mare no la canvio per cap altra del món sencer.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
...

View on Facebook

La recol·lecció és un art, un principi de la vida i la supervivència.
.
De totes les feines que com a agricultors tenim, la més estimada i desitjada és la de començar a recollir.
.
És el resultat de mesos de preparació, de cuidar, de plantar... És com una gran festa, on el cistell són els plats del gran festí que ens espera, les mans són els músics que toquen instruments, i les plantes o flors són les convidades!
.
Una a una van caient al fons de la cistella, que s'emplena ràpidament i que deixa a la planta preparada per tornar a fer nous nounats convidats a la celebració!
.
És un plaer inexplicable, que segur que té relació amb les nostres funcions més primitives, quan la recol·lecció, el cultiu, la caça... Eren la manera de mantenir-nos vius i sans.
.
M'encantaria poder fer entendre i inculcar aquest gust i aquest goig per sortir de casa amb un cistell que sempre torna ufanós de presents del camp, unes flors, uns fruits, unes fulles... la natura ens regala tanta bellesa i plaer que esclata dins nostre, que és impossible tornar a casa enfadat!
.
Regaleu-vos un cistell, unes tisores, un barret de palla i en quant pugueu, sortiu a gaudir com nens del món que s'obre ben a la vora vostre!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook


google-site-verification: google06ce7b5293689176.html

Mans o imatge? (09/10/2018)

“Se debe tener mucho cuidado con los nombres de las personas y de los seres vivos, porque al pronunciarlos se toca su corazón y entramos dentro de su fuerza vital” Isabel Allende, Cuentos de Eva Luna.

Vivim en un món on la nostre imatge, la nostra veu, el nostre nom,… es mostrat a tot arreu, sense apreciar el tresor que regalem a l’infinit.

A nosaltres no ens agrada molt aquesta exposició, ens sentim més còmodes amb el contacte real!

Aquestes són les nostres eines, les mans amb les que plantem, reguem, acariciem, recolecten, sequem, desfullem, enbosem i estimem la Terra!

___________________________________

Conte O realitat (05-10-2018)

Temps era temps…hi havia una vegada…i sembla ser que ja arriba a la fi el conte…

Un país ple de colors. Del groc més intens de les xicoies i el palid de les semprevives; del lila preciós de les lavandes i el més pastel de les mentes; del blanc impecable del saüc o el trencat de les tarongines…

Una terra amb unes olors tant penetrants, que desmaiava les ànimes dels més imperturbables. Aromes dolços i subtils com la camamilla, l’hisop,…o penetrants i densos com la farigola, el romaní,…

Un indret digne d’admiració per la varietat i la qualitat. Amb bons entesos que les cuidaven, recolectaven, treballaven i estudiaven.

Un lloc, que tot i els prodigis que posseia, tenia un malefici (o poder no…) i els seus habitants caminaven tristos pels camins, i només veien grisos i tenien el nas sempre tapat…i és més, en comptes d’admirar aquell goig del seu entorn, el destruïen, i només s’enlluernaven pel que venia de molt lluny…

Sempre hi havia caballers amb armadures brillants, fades amb varetes espurnejants, bruixes amb encanteris espeterrants, sabis amb llibres enormes plens de formules…però res de res, el país seguia amb el malefici.

Les petites plantes que desprenien aquelles olors tant penetrants, i tenien aquells colors tant vistosos, van anar desapareixent, poc a poc, i cada cop hi havia menys varietats, i inclús, menys homes i dones que les treballaven.

I així, aquell pais, ple d’admiració i sort, va anar caient en l’oblid, i quan algú queia malalt allí, res no podia calmar el seu cor o la seva ànima, perquè res quedava de la meravella que va fer gran i única la seva Terra…

I m’agradaria acavar aquest conte amb un final feliç…però no existeix encara, perquè poc a poc, Catalunya, va perden el tresor que amagen les seves plantes, per les meravelles que arriben de terres molt llunyanes, amb una qualitat dubtosa, però un preu ajustat…

I vet aquí una gençana, vet aquí una àrnica, una pena, però quasi ha desaparegut tot.

PD: podria escriure el mateix conte amb tot el sector primari tremola pel malefici de la nostra ceguera. I cada cop que una família abandona el seu projecte, estem més lluny de que cap conte acabi be…

Fil vermell (04/10/18)

Hi ha una llegenda oriental, que explica, que les persones destinades a coneixe’s, estan connectades per un fil vermell invisible. Aquest fil mai desapareix i esta permanentment lligat als dits, tot i el temps, o la distància. Però arribat el moment, aquest fil es tensa, i miraculosament, aquella persona apareix a la teva vida per fer algo important en ella.

Un dels meus fils vermells invisibles, estava unit al Xavi i a l’Anna. Formatgers i Ferrers, però també, pares i lluitadors incansables.

Una família amb qui compartim la lluita de ser petits emprenedors, llargues xerrades i molts projectes i idees!

L’Anna fa uns formatges deliciosos, sobretot un amb herbes…de bona procedència, és clar!

I el Xavi, fa unes obres d’art amb ferro, que sembla que treballi amb fang i no aquell material tan dur!
I ara, ens han fet un preciós regal! Uns collarets i una polsera amb el dibuix d’un hisop!!!! Signe de protecció davant de mals esperits.

Gràcies Xavi i Anna, pel regal, i sobretot per confiar en nosaltres, creure en el nostre producte i possar tanta il·lusió i fe en el nostre projecte!

_____________________________________

I ja comença el fred de debò! (01/10/18)

8°C aquest matí, i això vol dir que cal córrer de debò, perquè moltes de les plantes ja començen a patir massa, deixan d’enviar sabia a les fulles, aquestes es tornen grogues, aviat cauran per poder passar tota la seva força a les arrels, i així poder sobreviure a un hivern més.

Que sàvies són les plantes! Quan ens cal aprendre d’elles…i poder fer una preparació també nosaltres pel fred que ve…

Mentrestant, la maria Lluïsa, la menta, la tarongina, ja ens marquen la fi de la recolecció!

“La naturalesa es complau amb la simplicitat” Isaac Newton.

__________________________________________

La Vall, la Llar! (30/09/18)

Casa meva, és la terra entre muntanyes que formen una vall, una petita “tassa” entre varies faldes de pics, plena d’arbres, cabirols, porcs fers, granotes, sargantanes, saltants d’aigua, un riu, petites “platgetes”, pomeres, faigs, alzines,…i infinitats de vida, que en alçar la vista, que en aturar-me a agafar aire, o simplement, mirar per la finestra, em fa sentir que estic a casa, un lloc on estic segura i a resguard de tot el que passa a l’exterior.
Aquesta Terra és on he arrelat i les meves fulles es mouen al ritme del vent i les tempestes amb armonia i pau.
Gràcies per acollir-me, aquí no estic mai perduda, i res em fa por.

__________________________________________

III JORNADES (24/09/18)

I ja van tres!

Però aquest any no les teníem totes no… Per mil coses, i gràcies al desànim que, a vegades, són capaços de transmetre certes administracions…però això és un tema apart, que prometo dedicar-li un capítol sencer…

Però el Parc Natural de l’Alt Pirineu, si que hi va ser aquest cop, i gràcies al seu recolzament, vàrem poder tirar endavant de les terceres Jornades d’aprofitament de plantes Aromàtiques i Medicinals d’Araós!

Però si cal parlar d’algo d’aquestes jornades, és del gran mestre Antoni Agelet! Un pou de ciència que ens va saber cautivar i embaladir durant quatre hores dissabte i quasi cinc diumenge! Paisatges, muntanyes, roques, arbres, plantes,…tradicions, història, bruixeria, saber, medicina,… tot va ser tocat, i el resultat és un profund agraïment al seu coneixement tant fàcil de transmetre i tan a disposició!

Gràcies Antoni per fer-ho sencill i proper!

__________________________________________

JUDIT FLORETES GUARIDORES (18/09/18)

El primer cop que la vaig veure, estava asseguda sota la pèrgola del nostre camp amb els seus dos nens, que aleshores eren molt petits, uns bebes.

D’això en fa més de dos anys.

Donava el berenar als petits, i en veure’m em va demanar permís per fer-ho, i això em va sorprendre.
El seu semblant era seriós, distant, trist…una sensació que m’ha quedat gravada, per sempre més que l’he vist.

Després, la vida ens ha anat portant al punt on som ara de la nostre relació, amigues-socies-col.laboradores… i moltes altres coses que som plegades.

Però sobretot, recordo el dia, que amb un somriure de nena petita, va venir amb la bogeria dels saquets terapèutics…tenia nom i tot aquell desitg! “Floretes Guaridores”
“el nom l’hi ha posat l’Estel!” Em digué emocionada! I em va contagiar de la seva il·lusió, i va ser tan fàcil! Ella ho va fer sencill i fluid, i a més, es van juntar dues ments inquietes i plenes d’ocells al cap!

Una màquina de cosir de la família que ella ha domesticat, unes teles recolocades de quan la seva nena era molt petita, unes receptes fetes a mitges i sobretot, molt amor al Pirineu, la terra que la va veure néixer i creixer i que també la va veure plorar i enfonsar-se.

El que més admiro d’ella, és la seva passió a la natura, a les coses artesanes, a les bones persones, a la vida i el gran amor pels seus fills!

I una cosa ha portat a una altre, els saquets terapèutics, les espelmes purificadores, l’ambientador de lilà, els saquets d’armari,…i les que vindran!

La frase que em ve al cap al veure la seva força, és una que m’ha marcat molt d’Elizabeth Kübler-Ross:

“Las personas más bellas con las que me he encontrado son aquellas que han conocido la derrota, conocido el sufrimiento, conocido la lucha, conocido la perdida, y han encontrado su forma de salir de las profundidades. Estas  personas tienen una apreciación, una sensibilidad y una comprensión de la vida que los llena de compasión, humildad y una profunda inquietud amorosa. La gente bella no surge de la nada”

Aquesta es la Judit Camp, molt més que la meva sòcia de bogeries, un honor de poder tenir-la dins de la meva tribu.

__________________________________________

QUADRE SILVESTRE! (09/09/18)

Ara toca córrer, perquè en poques setmanes, o poder dies, començarà a fer fred de debò per les nits, i les plantes decidiran que es hora de resguardar-se a l’interior de la terra, com una hibernació de qualsevol animal de muntanya.

Però ara encara no, encara falta una mica, i per això cal córrer a recollir les darreres flors, les últimes fulles,…esperant un dia sense pluja, i tot i això, el terra ja comença a acumular humitat i fa aquella olor de bosc ple de bolets!

M’omple de felicitat, em fa sentir plena, anar amb el meu cistell, les meves tisores, la vista posada al terra, el brunzit de les abelles apresant- se també…és un dia de festa; davant meu tinc una bona estona de feina plaent i agraïda, i com a objectiu, el cistell ben ple de fruits preciosos per poder fer productes durant l’hivern!Déu ser la meva sang recolectora que s’emociona tota!

Però, per sobre de tot, cal ser agraït i honest i només recollir l’imprescindible, perquè tal i com va dir el mestre Gandhi:”La terra té lo suficient per satisfer la necessitat de tots, però no les ambicions d’uns pocs”

Començo a caminar, i els meus ulls se’n van cap a la vara d’or, l’hipéric, la mil fulles, la farigoleta de roca, l’orenga, la cua de cavall, la malva, l’hisop.

Es un dia ple de colors i olors, on els tons del meu quadre, els posa una mà erràtica i juganera!

__________________________________________

I ARA COMENÇEN DE NOU AGRAÏNT (06/09/18)

Els inicis són sempre difícils, l’objectiu el pots tenir clar, però els camins per arribar-hi, no estan marcats, cal refer el tros recorregut per tornar a la vía correcta, i així un cop rere un altre, com si la guia que ens han donat estigués borrosa o plena d’errors, o pitjor encara, en un idioma que no sabem interpretar.

Així ha estat també en el nostre cas, sabíem molt bé el punt final, però em hagut de corregir la direcció varies vegades, i sense temps de mirar enrera, emprendre un altre sentit, però sempre amb la mirada posada al capdamunt de tot.

Ara mirem enrera, sobretot els moments més complicats, aquells en el que perds l’esperança, i el cor s’omple de bromes fosques, i no podem més que agrair a tothom que ha cregut en nosaltres en tot aquest temps, aquells que han vingut als tallers, o han comprat els nostres productes, que han confiat en el nostre projecte i ens han recolzat, que ens ho han dit, o simplemente, han tornat a comprar les nostres infusions o condiments, o coixins, o el patxaran,…Gent anònima, o amics a quin posem cara i somriure, gent llunyana que ens ha vingut a veure, o gent de molt a la vora nostre, familia i veïns,…

A principis d’estiu creiem que ja no teníem més força, ni recursos per tirar endavant del nostre projecte, i en canvi ara, creiem que ja em trobat el camí segur d’arribada a casa!

Gràcies al tots i totes!!!


FIRAS I FIRAIRES (22/08/18)

Les fires vistes per dins, són un món completament diferent al que trobem quan hi anem a passejar per una.

La preparació no es sencilla, perquè has de portar la teva botiga en un cotxe, o en una furgoneta, esperant acertar els gustos dels clients d’on aniràs a parar… i quasi mai acertes!

El muntatge és curiós, tot de gent atrafegada, preparant la parada el més atrayent possible, colocant les coses amb tot el carinyo d’algú que ven allò que ha fet amb molt d’esforç, amb les seves pròpies mans: formatges, melmelades, embotits, dolços, licors, quadres, joies, cremes, herbes,…hores i hores prèvies.

“Molta sort!” “Molt bona venta” “L’any passat va ser molt bona aquesta!” ” A veure si podem pagar el cost de la fira i la benzina…” “Va! som-hi que avui tot anirà rodat!”

Comença l’espectacle!
La gent mira desde lluny i ells treuen les millors gales! El més gran somriure!
Donen a tastar, deixen olorar, expliquen el que fan, els conviden a visitar-los…
“Un troset de formatge? Tendre o sec?” “Aquesta melmelada està feta amb nabius del bosc! Les cullo jo mateixa!” “Olori, ja veurà com l’enamora!” “Aquest xolis, només té carn i pebre, res de coses estranyes!” “Un gotet d’infusió?” “Amb aquesta crema li desapareixeran tots els dolors!”…

Hi ha qui mira recelós, allunyat, fa inclús una ganyota quasi de despreci, i això dol al firaire, que agafa aire i ho prova una mica més enllà…entristit, però sap que no pot aturar-se, perquè la gent va passant i cal captar la seva atenció, enamorar-los amb el seu tresor, portar-los quasi dins de casa seva, que estimin allò que ells han fet amb les seves mans! Només tenen un dia, deu hores de peu, parlant, movent-se sense parar…

Miren de reüll la parada de més enllà, ben plena a vessar, amb enveja, però alhora alegrant-se de la seva sort, i amb més ànims, procuren atreure a mes gent al seu espai!

Hi ha nens que corrent per entre les paradetes, fent xivarri i divertits, mentre els pares remenen per un taulell i un altre, i els firaires es miren de reüll…”A veure si tombaran tot el género”

Hora de dinar! Fa calor, i no hi ha gaires ombres, ni cap lloc perquè els firaires dinin tranquils…Una rotllana i cadascú treu el seu tupper, o el seu entrepà, una cerveseta, una mica de cada parada, i sobretot uns riures plegats! Quasi és el millor moment, se’ls veu relaxats i contents, malgrat tot!

Ja torna la gent! I un client, que ho sap tot, discuteix amb cada un sobre el preu, O sobre la qualitat…ell també fa formatge, melmelada, infusions, cremes,… ho fa tot, i millor que tots, i l’entreté d’aquella senyora que mirava fixament el seu producte…carai…quina llàstima…

Un grupet de nois joves, pregunten molt, però al final comprèn una bona bossa! Quin cop de sort!

S’acava el dia i començen a recollir parades “Com ha anat?” “A la tarde fluixet…oi?” “Quina gentada…i quin poc calaix…” “Pos jo estic content…menys faig assegut a casa…” “L’any que ve no vindre aquí…l’any passat ja ho vaig dir i mira…ni per pagar el cost, ni la benzina…”

Toca recollir, carregar, anar fins a casa i tornar a posar-ho tot a lloc, per tal de demà tornar a començar, qui sap si en una altre fira, o a la botiga de casa, o fent género, …o en una altre feina… perquè ja se sap..això de firaire no dóna per molt!

Ara que miro les fires per dins, i conec a forçes firaires, m’agradaria demanar-vos un favor: el proper cop que aneu a fira, adreçeu-vos a un i pregunteu-li per alló que fa, us sorprendrà una persona plena de vitalitat amb ganes d’ilusionar-vos pel seu projecte!

Els firaires són gent especial i espectacular de debò!


TENDRESA (19/08/18)

Les plantes s’assemblen una mica a les persones (no al revés).

Les plantes necesiten ser regades, però amb l’aigua del cel no n’hi ha prou a vegades, cal que les mirem, i si la terra està un xic seca, que les reguem.
Una mica com les persones, que ens cal que ens mirin, que ens entenguin que ens cal una mica d’atenció, ser banyats en dolçor i comprensió

Les plantes necesiten que ens adonem que estan allí, ben boniques, sempre brillants per nosaltres, amb les seves flors de mil colors, i amb les seves espines.
Una mica com les persones, que ens cal sentir-nos acceptats pel nostre entorn, com som, preciosos i perfectes, inclús amb els nostres defectes.

Les plantes necessiten ser tocades, ser olorades, ser mirades, ser estimades.
Una mica com les persones que ens cal el contacte físic més íntim, una caricia, un massatge, una abraçada, un petó,…

Les plantes necessiten del sol per poder viure, per poder créixer, per poder ser fortes i sanes.
Una mica com les persones que ens cal l’amor per poder sobreviure al món.

Les plantes necessiten que les curem si estan malaltes, que els donem atenció amb allò que li sigui el menys agressiu possible, però que els ajudi en aquell moment de dificultat.
Una mica com les persones, que quan el nostre cos fa un crit, vol dir que no ens cal que l’ataquem amb productes químics, sinó que l’escoltem i ens encuidem de buscar solucions més amables al dolor.

A les plantes, com a les persones i com al món, li cal més tendresa.

__________________________________________

BRUNZIT DE LAVANDA (14/08/18)

Fa quatre anys, a la part obaga del nostre camp, vàrem plantar lavanda, de la “angustifolia” i de la “latifolia”.
Ara ja són unes senyores plantes ben adultes, i que produeixen unes flors amb una olor penetrant i dolça!

El moment de fer la recolecció de les flors, és màgic i especial.

Abans d’entrar dins del seu espai vital, només cal fer una ullada per sobre per veure tota la vida que hi ha allí dins! Papallones, abelles, escarabats voladors, mosquits, mosques,…hi ha tants, que el brunzit, fa pensar en un aeroport en ple tràfic de vols!

La miro desde fora, agafo aire, tanco els ulls i em capbusso dins! He entrat al seu món, i haig de ser respectuosa, ja que estem lluitant pel mateix recurs, però, per fins diferents, i les flors són el tresor comú. Per tant, molta calma! “no agafaré tot… podeu anar unes flors més enllà?…aqui no? ja vaig una mica més enllà jo…voleu una cançó? la de “la mare de déu quan era xiqueta”? perfecte, som-hi!”
Zig-zag, zig-zag, les tisores van tallant les tijes i un saltamartí salta tot indignat de ser despertat de la seva siesta a ple sol!
I mentre cantussejo, em bellugo com una ballarina sobre un escenari lila i aromàtic, permeten ser esquivada pels insectes!

Aquest any la flor de lavanda serà perfecte per poder disfrutar d’una infusió relaxant, mentre el brunzit de la vida exterior, ens recorda al dels insectes mentres era collida!

___________________________________________

TALLERS (10/08/2018)

Com a productors i elaboradors, per tal poder introduir a tothom en el mon de les infusions i dels condiments, una de les nostres activitats més apreciada, són els tallers.
Consisteixen en apropar el món de les plantes aromàtiques i medicinals a tothom.
La idea és que sigui tot molt vivencial, que intervinguin tots els sentits, i que al sortir, cadascú hagi pogut despertar el seu “cuquet” en aquest meravellós món.
En tots ells es fan diferents activitats, sempre manipulatives, i dins del nostre camp, de manera que es transforma en una experiència impresionant!

Sempre em fan sentir viva per poder transmetre allò que més m’estimo, allò que faig per passió, i acabo implicant a tothom que ve, grans i petits, fent que ells sortin plens d’olors i de sabors, plens de ganes de buscar més i de posar més plantes a les seves vides!

Però hi ha algun dia, molt de tant en tant, que hi ha gent que ve i em fa sentir malament…
No sóc cap tècnica, ni crec que qui vingui a fer un taller, espera trobar-se una classe de química, ni biologia avançada…se més pel que he viscut en contacte amb cada dia de la vida de les meves plantes, que del que he trobat en llibres, i intento que pugui arribar a tothom, grans i petits, sabis o desconeixedors…
Crec que sempre es pot aprendre algo nou d’allà on vagis, amb el cor obert i la ment tranquila…
Aquesta gent que la seva saviesa fa que rebutgin un aprenentatge perquè ells estan per sobre de tot, crec que no podran rebre el regal de poder omplir novament la seva tassa de coneixements, perquè la seva sempre es plena…
Els dies que em passa això, em fan sentir trista i necesito molta força per continuar transmeten allò que se.

Jo dono sense esperar res a canvi, però em nudreixo molt de la cara de la gent quan acabem de fer el taller, aquell somriure d’orella a orella, aquelles felicitacions sinceres i desde el més profunt de dins seu, aquella llavor que se que he deixat, i que de ben segur fructificarà en un arbre ple de plantes aromàtiques i medicinals!

___________________________________________

AL PIRINEU A LES TARDES D’ESTIU PLOU!!!  (08/08/2018)

Un cop el meu pare em va preguntar què perquè havia anat a viure al cap d’amunt del Pirineu…”Tant lluny? calia tant lluny?”

No vaig saber que contestar-li, tot i que em varen passar mil respostes, però cap em va semblar prou de pes perquè ell, un home savi com he conegut pocs, no me les rebatis.

Però al cap d’uns dies, un matí que passava pel Port de la Bonaigua, em va sortir la resposta de cop.

Era mitjans d’agost, i havia plogut molt la tarda abans, i al passar per sobre del Bosc del Gerdar, sortia una broma fresca, que conferia al conjunt un aspecte màgic i fantasmagòric, ple d’una bellesa d’aquelles que t’omplen de felicitat fins a fer-te sortir un sospir!
I aleshores vaig donar amb la resposta: perquè allò era el que més m’agrada dels dies que passàvem en família, de vacances, aquí adalt! :
Les tempestes de tarda, amb tot el soroll i llum que comportava, l’aigua que xocava contra el sostre d’on fóssim fent una cantarella rítmica,… i sobretot, la bona olor que deixava després en l’ambient aquell ruixat, i la fresqueta, i la boira… i tot plegat!!!

Perquè a l’estiu, al Pirineu, casi cada tarde plovia, i aquell record de felicitat plena i absoluta, era el que vaig venir a trobar aquí, i tot i que ara no plou cada tarda, segueix fent-ho de tant en tant, alegrant molt les nostres plantes, i els boscos i els rius, i recordant-me la resposta que ara li donaria al meu pare:

Perquè això és el que tu em vas ensenyar a estimar, la naturalesa en el seu estat més pur i més salvatge!

___________________________________________

CULTIU EN FEIXES (07/08/2018)

Al Pirineu, tot a lo llarg com a lo ample, s’explica als més menuts de casa la rondalla dels Minairons. Són éssers diminuts que viuen dins d’un canut d’agulles, i que quan són alliberats, exigeixen feina per fer, sota pena de mort si no se’ls plau.

Aquest conte de xics, s’entén quan mires cap amunt de molts horts de poble, i veus murs de pedra seca, en racons ben allunyats e innacesibles per poder aprofitar un petit troç de terra per plantar-hi alguna col o alguna patata. Llocs d’accés tan difícil, que només petits éssers voladors plens de ganes d’esgotar-se podrien haver fet!

Perquè això són els horts de l’Alt Pirineu, feixes per poder salvar el desnivell de la muntanya, camps per nans, no pensats, ni per maquinaria ni per cultiu més “professional”, on molts cops, ni els peus que avui en dia gasta molta gent, poden treballar a gust!

Les feixes obliguen a fer-ho tot manualment, amb lentitud, aprofitant cada racó, cada petit espai per poder-hi encabir alguna planteta.

Fan que la imaginació guanyi al poder de les màquines!

Però aquest any em començat a feinejar una feixa que de llarg fa més de 100 metres lineals!!! O sigui tres fileres perfectament rectes de, per exemple, perilla, la planta de l’alergia.

Quin plaer, començar a tallar per una punta i arribar fins al final omplint el cistell fins adalt cada cop!!!

Quan vaig veure el resultat de collir 300 plantes de perilla, que havien fet una crescuda fenomenal…em vaig emocionar! Podia haver saltat d’alegria com una boja, podia haver volat com un Minairo!!!
Un carro sencer!!!

Una feina que de ben segur miren desde el seu canut les petites bestioletes amb enveja!

___________________________________________

MARIA LLUISA  (03/08/2018)

Padrina fa dies que està allitada, simplement deixant passar els records abans de morir. Va viure la guerra i la postguerra, per tant té moltes coses per repassar i posar en ordre dins del seu món de silenci.
Un dels darrers que va poder expressar amb certa coherència, i claretat, va ser quan era molt joveneta, i el menjar no sobrava, la tata Nina, li feia sempre aigua amb Maria Lluïsa, allò li calmava el raurau de la panxa i tot i explicant-li contes de fa temps, les dues es bevien tasses ben plenes per enganyar a la gana.
Ara, li costa empassar res, està molt dèbil, però es beu molta aigua de Maria Lluïsa, i això ara li espanta la por i la solitud.

Aquesta història me la va regalar la mare de la Queralt i el Max el darrer dia que varen venir a fer una visita al nostre camp. Són uns bons clients-amics que cada any ens visiten. Ella em va explicar entre llàgrimes que l’aigua de María Lluïsa que va beure al final dels seus dies la seva iaia, era de les nostres plantetes tan petites però tan oloroses. El darrer present que li va poder donar. I això la va fer molt feliç a ella, i aquest obsequi m’ha fet sentir-me molt venturosa a mi!
Gràcies!

___________________________________________

TURISME O PRESSA?  (02/08/2018)

Jo no sé gaire sobre la pujada del preu dels lloguers per poder ocupar els turistes, o de les botigues iguals que hi ha a totes les ciutats, o dels sous lamentables que es paguen al sector serveis,…vaja, que jo no domino tots els problemes derivats del turisme.
Però jo si se una cosa que m’agradaria reflexionar en veu alta. Perquè el turista té tanta presa?
Una de les feixes que nosaltres treballem, està just a sota l’ermita de Sant Francesc d’Araós. Una ermita romànica preciosa del segle VII, plena d’energia relaxant, que es pot visitar per dins, arreglada de fa només 40 anys.
El camí per arribar-hi passa per sota d’on treballem, per tant podem veure perfectament el trànsit de gent que la visita aquest dies. Doncs bé, hi ha una cosa que em té molt sorpresa d’aquest fet, algo que jo no puc entendre ni comprendre, i és que quasi tothom s’esta màxim 5 minuts per visitar-la…no és sorprenent?
Es pot entrar dins, i hi ha uns bancs de fusta molt bonics per seure-hi, i contemplar el sencill altar, i el sostre de fusta, ple de nius d’orenetes, que aquests dies entren i surten amb els seus alegres crits que resonen dins d’una manera màgica.
Quan entro, m’hi puc estar molta estona embadalida per l’espectacle tan meravellós i per la fresca calma que hi ha dins.
Entenc que s’han d’aprofitar les vacances…però 5 minuts només? Algun cop, inclús, es com una cursa, toquen la paret i tornen enrera a tota velocitat perdent-se camí enllà per on han vingut…
Un cop, però, va venir una senyora amb una gran motxilla. La vaig veure passar, però no tornar enrera…i sorpresa i una mica espantada, al cap de molta estona, vaig anar cap a l’ermita, per veure si li havia passat res. Estava asseguda a dins, amb una gran llibreta de dibuix i una cámara al costat, i gargotejava molt concentrada. Ens vem saludar, i amb un castellà molt bàsic (crec que era francesa), em va fer mil preguntes sobre el lloc, sobre el poble, sobre tot…i vàrem acabar fent una infusió tranquilament les dues allí dins…en total va estar quasi quatre hores…
Estic segura que tot té un terme mig…però l’observació del lloc que ens acull, poder és una mostra de respecte i amor, més enllà dels selfies ràpids i les ullades fugiceres…
Us convido a seure i mirar amb els ulls tancats, els secrets del que ens envolta!


BENEIDA CAMAMILLA!!!! (31/07/2018)

Déu meu quanta feina dona aquesta curiosa planteta, amb el seu aspecte fràgil de princesa a punt de tombar-se.

Fa unes flors boniques, que desperten dos sentiments ben contradictoris: o bé és un remei imprescindible, o bé només el seu record ja ens fa venir basques!

La seva recol·lecció…és una paraula que no encaixa molt en el que fem quan ens toca agafar-les, ja que és una feina lenta que cal fer cada dos dies per tal que segueixin sortint les flors, i així una planta ens pot durar un o dos mesos, depenent de la calor o de la pluja, o fins i tot de si alguna nit baixa la temperatura i a ella no li agrada.
Cada dos dies, unes dos o tres hores!
Nosaltres fem dos “tandes”, les que surten de les llavors de l’any anterior que ja comencem a collir a primers de juny i la que plantem, que fins a primers de juliol no floreix.
Per tant la recolecció es durant juny, juliol i a vegades una mica d’agost. El rendiment és molt baix, nosaltres em comprovat que collint 100 grams, ens queden entre 15 o 20 en sec…molt poc…i els restaurants en demanen molt en bossetes per servir!

Ara, no se perquè, és una flor que m’agrada de collir, malgrat tot, hi ha un plaer relaxant en agafar les floretes precioses de la camamilla, em recorda a treure els enredos dels cabells de les meves filles: una feina delicada, lenta, laboriosa, però que al final dona un resultat tant bonic!!! I la olor que queda als dits…ummm deliciosa!!!

En resum! Beneida camamilla que omples els meus dies d’ estiu de feina poc rendible, però plena de plaer!!!


PRIMERA RECEPTA (30/07/2018)

A vegades, mentres treballo al camp, em poso una estona la ràdio, molts cops, només per sentir una veu bonica de fons…
El cas és que l’altre dia, vaig sentir una frase en un programa de cuina que feien. Vaig sentir només: “estofat de pastanagues”.
Fa dies que li dono voltes…”ESTOFAT DE PASTANAGUES” !!!!
He buscat en els meus llibres de cuina, els que vaig heredar de la meva mare, o els que m’han anat regalant vells i usats i és clar, estofats hi han molts, però tots amb carn…
Però perquè no pastanagues soles! Amb el seu preciós color taronja i aquella olor a Terra!
Doncs m’hi vaig posar ahir, i el resultat va ser impressionant! I només pastanagues i ceba, i és clar!!! Herbes aromàtiques!!!

Jo hi vaig posar:
3 cebes ben grosses
1 kg de pastanagues
3 branques de sajolida
1 branca de romaní
3 branques de farigola
(pot ser substituir les branques per un farcellet o bé per condiments secs, però sempre de bona qualitat)
En una paella grossa vaig sofregir la ceba tallada més aviat grossa.
Quan va canviar de color, hi vaig afegir la pastanaga pelada i tallada a rodanxes no molt gruixudes (d’uns dos centímetres més o menys).
Vaig deixar que es fregis una mica, uns quince minuts més o menys.
Després vaig tapar la paella i hi vaig afegir les herbes aromàtiques dins, uns quince minuts més!
Sabeu quina olor desprenien aquelles sencilles pastanagues!!!
I ja està!!!
Aquí teniu com va quedar!


D’ON VENIM  (29/07/2018)

Tanco els ulls i em deixo portar al meu espai segur, al meu somni que he anat creant com un joc de peces.
Cada experiencia, o cada lloc preciós on he estat, ha anat posant la seva pincellada al mural que és ara i que segur que no serà el mateix d’aquí a un temps.
Colors vius, ombres difuminades, olors penetrants, sabors impredictibles, el soroll dels ocells, dels grills, de les abelles,…l’aire que acarona l’anima.

En aquest meu quadre mental, hi ha aportat:
– El meu mestre en silenci, John Seymour amb el seu llibre: “Guia práctica de la vida autosuficiente: un clasico para realistas y soñadores” (cap nit me’n vaig adormir sense fer-hi una fullejada!)
– El gran innovador de l’agricultura: Gaspar Caballero, amb: “Parades en Crestall horticultura ecológica familiar”.
– El gran divulgador: Mariano Bueno amb: “El huerto familiar ecológico”.
– Brigitte Lapouge-Déjean amb: “Crea el teu jardí d’aromatiques”.
…i tots els passejos per França, terra d’horts preciosos, Itàlia i el seu aprofitament de l’aigua,…

Però segueixo tancant els ulls, i el meu lloc segur on recórrer es:


EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT  (07/07/2018)

Cadascú té uns records on hi va a refugiar-se en els mals moments. Aquells raconets de la ment que volen tranquils dins nostre, com una papallona de vius colors, desitjosa que la mirem.

La meva papallona és de la infància, crec que no tenia més de quatre O cinc anys.
A la caseta que els meus avis tenien a les afores de Sant Cugat, molt abans que existís l’Hospital de Catalunya, i que alla hi haguessin moltes torres boniques.
Era una casa petita, però rodejada d’un preciós jardí, on la meva iaia Rafaela, tenia un hortet amb tomaqueres, mongeteres, enciams,…
Encara ara, si tanco els ulls, puc sentir la olor que les plantes feien quan fregaven la meva pell! Era, i és encara ara, el perfum més intens i bo que hi ha per mi al món!
També tenien un gran cirerer, que per arribar a les seves branques, calia escalar a una caseta petita, i que donava unes cireres tan gustoses, que tenies que barallar-te amb els ocells per poder disfrutar-les! Quin plaer, pujar alla adalt i menjar fins que la panxa feia mal!
També recordo, que no molt lluny de casa dels avis, hi havia un camp, no molt gran, on anàvem a comprar verdura i fruita cada setmana, però amb la particularitat, que nosaltres colliem amb la pagesa el que volíem i el que ens calgués! La cistella plena de verdures encara calentones, plenes d’aquella olor a vida, a Terra, aire i sol, a Natura en ple estat pur!!!
Allà vaig descobrir que la meva vida tenia que estar tocant la terra cada dia, cada minut, disfrutant del sol, de la terra i de tot allò que de petita em feia sentir viva i feliç!
I aquí estic!
Cultivant, recolectant, transformant, i sobretot, estimant allò que més feliç em fa al món! La terra!!!


MAMA (06/07/2018)

La meva mare em va ensenyar moltes coses, com totes les mares del món, que deixen el seu amor gravat dins nostre, en forma de consells, de xerrades tranquiles,…inclús de crits i enfados!

Però l’aprenentatge més gran, me’l va donar sense saber-ho, un cop el seu cos havia deixat de patir:
La vida cal disfrutar-la com si cada dia fos el darrer, perquè el moment de la mort, no ens avisa amb temps per tal que disfrutem dels darrers instants amb intensitat… no. Cal que assaborim cada minut, com si no n’hi hagués cap altre.

Ella va morir massa jove, plena de projectes i il·lusions, amb la mirada d’una nena descobrint encara el mon, fent sentir especial a tothom que s’hi acostés.

Va ser una gran dona, i per mi, sempre és un referent en els meus pensaments.

Per tu va l’inici d’aquest blog! Elsa

Mama, gràcies per la vida i per l’amor, gràcies per tot el que soc gràcies a tu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanEnglishFrenchGermanSpanish