Blog d’Herbes

1 week ago

Herbes de l'Alt Pirineu

Dies de molta però molta feina.
.
Ha arribat el planter per reposar les plantes velles o que no han pogut suportar el dur hivern, i aquest any se'ns ha solapat amb la recol·lecció del saüc, de la farigola de roca,...
.
Aquests dies entens que ser pagès és una feina que t'ha d'agradar molt, una de les de vocació...
.
Perquè si no, no podries suportar jornades llarguíssimes al camp, amb el sol picant l'esquena i la terra cremant els peus.
.
Perquè si no, quan sona el despertador ben d'hora al matí i et fa mal tot el cos, no podries fer un salt amb il·lusió.
.
Perquè si no, quan és diumenge i sembla que sigui dimecres i és dissabte i sembla que sigui dilluns, i l'anima et demana una paradeta, ho engegaries tot a rodar muntanya abaix.
.
Perquè la vida de pagès és molt més que una feina, i qui cregui que no és així, i que és només una manera de guanyar-se la vida, és ben segur que mai ha tastat un tomàquet madurat al sol, o un préssec acabat de collir, o una infusió amb plantes cultivades, secades i tractades de manera natural.
.
Visca la terra i visca qui la treballa!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#viscalaterra @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Hi ha un Déu especial per les coses petites. Ha de ser així a la força.
.
De la mateixa manera que ser gran fa que tot sigui més segur, més consistent, més indestructible i que sembla que el cel els protegeix de les inclemències del temps i del destí.
.
Per això, com crec que l'univers segueix la llei irrefutable de la balança, ha d'haver-hi uns Ulls Especials que mirin als més petits.
.
Perquè ser petit no és dolent ni lleig, perquè en la seva mida rau la seva bellesa.
.
No és preciosa una marieta, una malva o una mallerenga?
.
No és d'un aclaparador encant un pardal, un bolet o un grill?
.
I no és increïblement bonic un projecte petit?
.
Molts cops ens pregunten si no ens agradaria cultivar més terres, tenir maquinària grossa, envasar amb una gran màquina externa... I alguna vegada ens ha entrat el neguit de pensar-hi... Però no.
.
La resposta és no i crec que serà per sempre no.
.
Ser petits és un dels nostres mèrits i fortuna. Ens permet dominar tot el procés, cuidar cadascun dels passos, consentir a totes les nostres plantes, acompanyar a tots els nostres amics-clients...
.
Ser petit ens permet que sempre puguem afirmar que el producte que arriba a taula o a la tassa és el millor que tenim i que cada cop podem assegurar!
.
Per això crec que si, que hi ha un Déu per les coses petites que les cuida i mira amb dolçor i benevolència!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Petit homenatge a les dones pageses!!!
.
La meva mare és filla de la terra.
.
La meva mare té les mans rasposes i plenes de durícies i ferides. Quan t'acaricia o et posa crema, rasca i sempre et deixa un rastre marronós com de pintura.
.
La meva mare fa olor de terra i de vida, un perfum que sempre l'acompanya, inclús en el petó de bona nit, que és com un bàlsam que m'ajuda a descansar.
.
La meva mare sempre porta fulles i petits insectes enredats als seus cabells. Molts cops se'ls espolsa i sembla que porti un bosc sencer sobre del seu cap.
.
La meva mare porta pantalons foradats i camises brutes de fang. Sembla que la roba ja vingui amb dibuixos i accessoris estampats quan la compra.
.
La meva mare té un color de pell sempre morè, però a trossos. Les mans i la cara sempre són més foscos que les cames o la panxa.
.
La meva mare té els ulls ben grossos, sempre mirant a terra, atenta al que les plantes li expliquen, però també amatent al cel i els seus signes per plantar o recol·lectar...
.
La meva mare sent sorolls on ningú més podria sentir res, sempre escoltant el cant dels ocells, el so dels grills, el vol dels insectes... Diu que és un idioma secret per entendre com se sent la Terra.
.
La meva mare sap el gust de moltes plantes i sap reconèixer les que es poden menjar o poden curar només mirant-les o posant-se una mica a la punta de la llengua.
.
La meva mare s'emociona al veure una llavor néixer o un ratolí esmunyir-se per un forat. Riu de les garses i plora amb les abelles.
.
La meva mare prefereix dormir sota les estrelles i sobre les herbes que en el millor llit del món. S'estima més un bon tomàquet o una fulla d'enciam acabats de collir que mil plats estranys amb noms estrafolaris.
.
La meva mare no porta vestits elegants, ni colònies cares, no es maquilla, no sap res de música, ni de modes...
.
La meva mare sempre diu que vol morir treballant al camp, que la mort l'atrapi amb les mans dins la terra i que el vent se l'endugui com una llavor, fins a un altre camp nou on tornar a ser part del cicle de la vida.
.
Poques mares són com la meva mare. Però la meva mare no la canvio per cap altra del món sencer.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
...

View on Facebook

La recol·lecció és un art, un principi de la vida i la supervivència.
.
De totes les feines que com a agricultors tenim, la més estimada i desitjada és la de començar a recollir.
.
És el resultat de mesos de preparació, de cuidar, de plantar... És com una gran festa, on el cistell són els plats del gran festí que ens espera, les mans són els músics que toquen instruments, i les plantes o flors són les convidades!
.
Una a una van caient al fons de la cistella, que s'emplena ràpidament i que deixa a la planta preparada per tornar a fer nous nounats convidats a la celebració!
.
És un plaer inexplicable, que segur que té relació amb les nostres funcions més primitives, quan la recol·lecció, el cultiu, la caça... Eren la manera de mantenir-nos vius i sans.
.
M'encantaria poder fer entendre i inculcar aquest gust i aquest goig per sortir de casa amb un cistell que sempre torna ufanós de presents del camp, unes flors, uns fruits, unes fulles... la natura ens regala tanta bellesa i plaer que esclata dins nostre, que és impossible tornar a casa enfadat!
.
Regaleu-vos un cistell, unes tisores, un barret de palla i en quant pugueu, sortiu a gaudir com nens del món que s'obre ben a la vora vostre!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

La Sajolida és una de les nostres princeses més apreciades, i ella ho sap!
.
És de les primeres en despertar del dur hivern. S'espolsa els darrers brins de gebrada nocturna i de seguida es posa a la seva feina!
.
A mitjans de maig, o sigui d'aquí pocs dies, ja es pot fer una primera collita i després en vindran dos o tres més depenent de lo benigne que sigui l'estiu amb ella.
.
És d'un a olor penetrant i intensa que no cansa mai, ni al collir-la ni al treballar-la...tot i que us confessarem que es la que més "odiem" tots per desfullar...és una feina de "Minairons"!!!
.
En collim molta cada any, però mai ens en sobra, perquè tan la podem fer servir per les infusions (Anima't i Defensa't) com per la Sal d'Herbes del Pallars o la seva versió sense sal: Herbes del Pallars!
.
És una de les nostres "princeses" que cap drac ni príncep pot espantar!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

"Y me acerquéla guitarra a la cara, miré de cerca el rosetón, tan bellamente diseñado, y aspiré la fragancia de la madera viva. Ya saben que la madera nunca llega a morir. Y olí la fragancia del cedro, tan fresco como si fuera el primer día, cuando la compré. Y una voz parecía decirme: «Eres un hombre viejo y no has dado las gracias, no has devuelto tu gratitud a la tierra de donde surgió esta fragancia»
.
"Solamente cuando leí, aunque traducidas, las obras de Federico García Lorca, comprendí que tenía una voz. No es que haya copiado su voz, yo no me atrevería a hacer eso. Pero me dio permiso para encontrar una voz, para ubicar una voz, es decir, para ubicar el yo, un yo que no está del todo terminado, que lucha por su propia existencia. Y conforme me iba haciendo mayor comprendí que con esa voz venían enseñanzas. ¿Qué enseñanzas eran esas? Nunca lamentarnos gratuitamente. Y si uno quiere expresar la grande e inevitable derrota que nos espera a todos, tiene que hacerlo dentro de los límites estrictos de la dignidad y de la belleza."
.
Discurs de Leonard Cohen a la recollida del premi "Principi de Asturias" 2011.
.
Quan he llegit aquest discurs per casualitat, m'he quedat encallada en aquests fragments, i sobretot en el final : la gran i inevitable derrota que ens espera a tots...cal entomar-la amb els límits de la bellesa i la dignitat...
.
Bellesa pel que ens rodeja i ens fa sentir vius.
.
Dignitat per no caure mai, dins del fang de la vida, sense permetre'ns el dubte de si mai vem fer prou...si mai vem lluitar amb totes les nostres forces o si la història no va ser massa cruels amb les nostres decisions...
.
Malgrat tot, cal seguir buscant la nostre veu, sempre endavant, sempre esperançats i encuriosits.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
#parcnaturalaltpirineu
#delparcalplat
...

View on Facebook

Seguim treballant al camp!!!
.
I aquest està espectacular ... poder massa, ... acabes un troç de camp i l'altre punta ja està ben coberta de "vida nova"!
.
El que passa és que aquests dies són tan intensos que quan arribem a casa només tenim forces per arrossegar-nos fins al llit...i ho faríem sense ni dutxar-nos, ni menjar... Però a casa segueixen havent els nostres tres "pollets" amb la boca ben oberta esperant sent alimentats...
.
Al final són dies que passen ràpid i que et fan dormir com un tronc!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

El cim de les muntanyes va ennegrint, poc a poc. Una boira espessa i densa les va cobrint, senyal que cap allà adalt la tempesta ja és ben forta.
.
El primer tro retrona per tota la Vall. Després el seguiran molts més, cada cop amb més intensitat sonora.
.
S'aixeca un lleu vent, poc, però constant, un d'aquells que inquieta més que refresca.
.
Els grills augmenten el so dels seus cants, com si avisessin que cal fer via...alguna cosa s'acosta que els preocupa i els perturva.
.
El vol de les orenetes és cada cop més baix, indicant clarament que els mosquits i mosques han baixat d'alçada degut al canvi de presió que provoca la tempesta propera. El festí que els proporciona l'atabalament general és prou evident a l'escoltar els seus xiscles de felicitat!
.
Les primeres gotes cauran ben aviat, per tant, cal recollir ràpid les eines escampades per tot el camp...sempre en quedarà alguna abandonada a la pluja i poder a l'oblit si l'herba l'engoleig.
.
La vida al camp és una dança lenta i acomodativa amb els senyals que el cel i la natura ens van marcant. Un suau balanceig harmoniós que ens recorda sempre i a tothora de qui és la casa que habitem.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Aquí teniu l'enllaç del directe d'avui!

youtu.be/X3BttMb0I8g
...

View on Facebook

Quins nervis!!! Demà per primer cop farem un directe!!!
.
No se ben bé com pot anar... perquè diu la Judit que només una hora, i m'ha avisat que no m'enrolli...cosa difícil o impossible...qui em coneix ja ho sap...tinc incontinència verbal...🤭.
.
La Judit és part de la meva TRIBU, una de les persones amb qui pots passar dies sense veure o parlat i que quan la trobes o la truqués, és com si al dia abans haguessis estat amb ella!
.
És Nutricionista, també, però us animo a que la conegueu pel seu somriure i la seva felicitat contagiosa! I només per això val la pena connectar-se al directe...i més en aquests dies tan durs...
.
L'idea és parlar de plantes que ens són molt bones companyes aquests dies, tan per estats agitats, com massa tristos, com per moltes coses, però el que més ens agradarà es respondre totes aquelles preguntes sobre plantes medicinals, que us rondin, personals o generals!!!
.
Us esperem! Recordeu: dimecres 22 a les 17 hores!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

1 month ago

Herbes de l'Alt Pirineu

Equinacea!!!
.
És una planta ben curiosa i preciosa com poques!
.
Coneguda de fa segles a Amèrica del Nord la feien servir per...per les picades de serps verinoses!!!
.
Actualment hi ha números estudis que demostren que es un estimulant natural immunitari, però també té grans qualitats com a analgèsic i antiinflamatori!!!
.
Al Pirineu viu molt i molt feliç, ja que adora el fred de l'hivern, per després quan arriba la primavera fer un esclat de vida que a l'estiu donarà lloc a una de les flors més visitades per tots els insectes possibles!
.
Cada tardor mor, i guarda tota la seva vida sota terra, esperant les primeres calors per fer una sortida majestuosa!
.
Nosaltres tenim tres camps d'equinàceas ben separats, per tal de poder saber sempre quin és el camp de tercer any que serà el que li recolectarem les arrels. Per tant tenim un camp amb plantes d'un any, un camp amb plantes de dos anys i el camp final de tres anys.
.
A la fotografia hi veieu un dels camps, on ara hi ha plantes de tres anys.
.
És per les propietats estimulant de les defenses, antiinflamatòria,...que es imprescindible per la nostre "Defensa't" i per la barreja especial!!!
.
No us perdeu aquesta meravella de la Natura!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
@ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Qualsevol iniciativa és benvinguda, i més ara...que les dificultats comencen a ser importants...però per tots!
.
Els petits productors del Parc Natural, depenem molt del turisme, ja que amb les compres internes ens costaria de sobreviure perquè som poquets...
.
I aquest any no hi ha hagut Setmana Santa...per ningú, ni per nosaltres, ni pels que pujeu cada any a alegrar-nos el futur!
.
Tot i que poder no hauria de ser ben bé així...ara tampoc és el moment de ser finolis i entrar en temes polèmics...
.
Total, que estem molt contents de formar part d'una iniciativa per intentar vendre #delParcalplat !!! I més si bé de gent tant maca com les noies de Montanyanes @montanyanes i el Parc Natural de l'Alt Pirineu @pnaltpirineu !!!
.
Podeu mirar i demanar les cistelles a : delparcalplat.fempirineu.cat
.
Hi trobareu cistelles amb carn, vegetarianes,...i fins i tot una per Sant Jordi!!!
.
Gràcies a tots per permetre'ns seguir existint!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

I de cop i volta un vent fred s'apoderà de la vida cotidiana. Ocupant-ho tot. Un calfred constant omple l'espai que abans havia estat de tranquil·litat... O poder ens ho semblava només i aquesta boira espessa d'inseguretat, havia estat sempre allí, expectant, a l'aguait dels nostres errors.
.
Viure a un poble molt petit, lluny de tot i de tothom, té les seves bondats i els seus inconvenients.
.
Sempre ha estat així. I ja ho em comentat molts cops.
.
Lluny del brogit de la vida efervescent que transcorre a les ciutats, tot és torna relatiu i a vegades, inclús ens sembla que no hi ha res fora d'aquest petit espai de seguretat.
.
Aquí la gent amb mascaretes i guants, les preses per tornar a casa o per comprar,...tot això no existeix.
.
La primavera ha començat el seu cicle normal, els arbres començen a florir, els insectes surten dels seus caus, els ocells xiulen en un festeig incansable, les herbes es desperten amb tota la força continguda durant els mesos de repòs,... Nosaltres sortim a treballar cada dia al camp.
.
Si no existissin les notícies, els diaris, les televisions, els mòbils,...semblaria que tot està igual que sempre.
.
Però de cop, una trucada d'algú proper i estimat, el repartidor que ens recull els paquets, una ullada a un dispositiu connectat al món,...et fa veure que hi ha un altre realitat fora.
.
Una de ben extranya i diferent a la nostre.
.
Molts cops em sentit a dir-nos que és una enveja que visquem aquí, al final del món. I molts cops per dins mastegava la resposta de no és tot tant fàcil ni tant bonic com sembla...
.
Però ara de cop, entenc que malgrat tots els peròs i totes les dificultats, el que no es normal és que aquí cada cop hi visqui menys gent, amb boscos que es mengen el que abans eren camps de cultiu, mentre a les ciutats, es viu tan diferent...
.
Poder és moment d'escampar-nos per tot l'ample del nostre món, tornant a connectar amb la natura...que es el que no hauríem d'haver perdut mai de vista...la terra.
.
Aquests dies, l'escalfor reconfortant del sol, amb el vent suau que gronxa els pensaments, em fa creure, que visc en un món diferent.
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
...

View on Facebook

Calèndula!!!
.
La flor de l'alegria! I si que ho és si!
.
Fàcil de cultivar, de recollir i de secar. La podeu tenir a casa en testos sense cap problema, només li cal sol i aigua no molt abundant.
.
Les seves funcions són moltes, tan en maceració en oli per reconstituir la pell, com en infusió pel mal de cap o dolors menstruals. Però, sabíeu que ens podem menjar els pètals frescos??? Fa d'una amanida una gran experiència visual i ens farà quedar com uns xefs d'alta cuina!!!
.
Però sobretot, cada cop que treballo amb elles, sobretot quan les recolecto, em venen al cap milers de contes on les protagonistes són aquestes precioses flors taronges...M'imagino a fades fent-les servir de barret per festes, a marietes usant-les de casa, a saltamartins saltant per sobre d'elles en curses ferotges, a follets fent beuratges màgics amb els seus pètals,... Són tan boniques a la vista, que l'ànima, em vola sola a llocs inimaginables!!!
.
Afegiu calèndules a la vostre vida i el cor, l'ànima i la vista us ho agrairan!!!
.
Recordeu que en cada compra a la nostre botiga online, podeu escollir que us enviem un sobret amb llavors gratis!!!
.
...

View on Facebook

Aquests dies de Setmana Santa, haguéssim tingut la nostre botigueta plena de gent i els nostres camps amb visitants disfrutan dels colors i olors de la primavera...
.
Però aquest any és extrany...tot és diferent, i com les nostres plantes segueixen necessitant del calor de tots els que les observeu, em decidit enviar petits vídeos dels espais i les nostres feines cotidianes!
.
Per començar, un camp de farigoles, que aqui encara no ha florit!!!
.
Aquest camp, concretament, el destinem al condiment de farigola. D'aquí uns dies quan floreixi, el tallarem, secarem i les flors serviran per poder acompanyar amanides, plats de carn, de peix,... I tot amb el deliciós sabor del Pirineu!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

Hola, sóc el Pedró, i jo la Gemma i som Herbes de l'Alt Pirineu!!!
.
Avui ens han demanat un vídeo petit de qui som i què fem...i ens ha costat una mica...sis anys d'història en menys d'un minut...
.
Però al final ens n'hem ensortit i aquest és el resultat!!!
.
No us perdeu el segon vídeo amb les "tomes falses"!!!!
...

View on Facebook

Avui he girat el full del calendari... Abril ja... I he vist que ahir hauriem anat a la Fira d'Eixarcolant d'Igualada... I que aquesta Setmana Santa teníem la fira de Sort, i la setmana següent la Fira de la Terra de Barcelona...
.
La veritat és que portem molts dies treballant molt al camp, cansant-nos físicament per tal de caure rendits al llit sense cap pensament al cap.
.
Però avui de cop m'ha caigut el món a sobre, he sentit un pes enorme al cor, una tristesa infinita per tot el que ja no serà, per tot el patiment que hi ha i el que vindrà, pel present funest i pel futur incert.
.
Res tornarà a ser com abans.
.
I sé que és el que sempre havíem pregonat i desitjat algo que fes canviar l'ordre del món...
.
Tindria que saber moltes coses, però de cop ja no en sé cap. No sé com tirarem endavant econòmicament, nosaltres ni tothom, no sé quin futur els espera als meus fills, no se si les persones grans properes a nosaltres se'n sortiran,...
.
Aquests dies, tot i pregonar alegria, o regalar somriures al meu voltant, esperant no preocupar a ningú més del que toca, la veritat és que no puc sentir músiques tristes, o veure cap imatge del que pasa, sota risc d'acabar plorant desesperadament...
.
I això ens passa a tots, ho sé.
.
De cop, allò que ens era cotidia i rutinari, s'ha capgirat i tot son moviments maldestres i espantadisos... De cop, anar al mercat, xerrar amb amics, abraçar a la família,...allò que ens era inherent...ara és llunyà i impossible d'imaginar com abans...
.
Anyoro als meus amics, a la meva família, als meus clients-amics...i a les meves rutines estressants, les meves activitats, el meu dia a dia impredictible...els meus passejos tranquils, les meves infusions al cafè de Sort, les meves xerrades interminables amb tothom,...
.
Anyoro tot i a tothom...
.
I si que és bo entristir i espantar-se, perquè és la manera de sobreviure davant d'aquesta situació, i us animo a plorar, i a cridar i a queixar-vos i a enyorar, i a tot...perquè la realitat és molt dura i ara no és bo anar sempre amb la "careta" de "no passa res"...
.
Em sap greu escriure tant trista...però avui he passat la pàgina del calendari...i la vida ja no era la mateixa...res ho era...
.
...

View on Facebook

Aquests dies, molts bons amics i familiars nostres ens demaneu herbetes, barreges... i consells varis...
.
La veritat és que la situació i la malaltia ens supera molt, a nosaltres i a tots en general.
.
Ens agradaria tenir una recepta, un remei o una resposta que curés a tothom que està malalt i evités més contagis... però això només està en mans de metges i investigadors... nosaltres som uns simples agricultors que ens estimem la Terra i el que fem... ens sap greu.
.
Però igualment, hem anat fent proves amb gent del nostre entorn i amb nosaltres. Amb herbes de les quals més ens estimem, sempre pensant, que el que anima el cor, pot curar el cos, o almenys segur que puja els ànims!!!
.
Per això ens hem decidit per una barreja molt especial que tenen moltes propietats antibiòtiques, antivíriques, desinfectants... amb: hisop, orenga "grega", sajolida, farigola blanca, equinacea i estèvia!!!
.
Preparem la barreja dosificada en bossetes individuals. 25 unitats, per 25 dies i us la podem enviar a casa vostra!
.
Compreu-la per internet a www.herbesdelaltpirineu.com o per WhatsApp al 655.92.77.80!
.
Són un tresor de l'Alt Pirineu!!!
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet
...

View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu

Infusions de qualitat, de proximitat, ecològiques,...
.
Aquests noms ja els trobem al supermercat i a un preu més que barat!
.
Si, però sabeu que hi ha darrera aquestes caixes tan ben guarnides, amb aquests noms tan solemnes i amb aquest preu tan baix?
.
Són herbes cultivades a milers de quilòmetres...per més que algunes es diguin "mediterrànies" o siguin plantes que les podem trobar a les nostres muntanyes...
.
Són herbes recol•lectades en condicions laborals deplorables.
.
Són herbes secades al sol o amb altes temperatures, que fan que no quedi ningun principi actiu al final...
.
Són herbes transportades des de molt lluny i en condicions no molt higièniques...
.
Ozonitzades, irradiades o fumigades per tal d'evitar qualsevol problema sanitari.
.
Transformades i envasades en grans empreses, i molts cops afegits "aromes" o olis essencials i colorants per tal que el producte final ens recordi una mica la planta que hauria d'estar a la nostre tassa o plat....
.
Creiem realment que és el mateix?
.
Potser enfadarem a força gent amb aquest escrit, però ara cal que parlem clar i ens responsabilitzem de les nostres cistelles del menjar, per tal que compleixin la seva funció, que és alimentar-nos i curar-nos, tan el cos com l'ànima!
.
Compreu a productors de proximitat, del país, de la Terra, que estimin i cuidin el producte, i que us estimin i cuidin a vosaltres també!
.
(Per cert! Podem seguir enviant per correu, perquè som producte bàsic!!! O sigui que no hi ha excusa!!! www.herbesdelaltpirineu.com)
.
#herbesdelaltpirineu
#araós
#vallferrera
#pallarssobirà
#ecology
#ecologic
#nature
#vegan
#organic
#forest
#earth
#artesania
#infusions
#proximitat
#herbes
#condiment
#gourmet @ Araós - Vall Ferrera
...

View on Facebook

Reflexions personals..(sense histèria):
.
Hi ha moltes coses força incomprensibles aquest dies...i qui ho entengui tot, que endreçi el món una mica...
.
Comprenem tots que és moment d'aturar les nostres vides. Això està clar. També que hi ha certes activitats que no podem seguir fent. I que els nostres governants estan ocupats en coses molt importants i nosaltres estem a les seves ordres.
.
Tot això no ho discutiré.
.
També és més que clar que com tot el sector primari local estava ja en estat crític, res del que no s'hagués fet abans, ara ja no es pot engegar.
.
Però el que és més que reprobable és que calgui proveir totes les botigues d'aliments, sobretot frescos ...i segueixin pensant només que en el subministrament de molt lluny... I mentrestant, cada dia ens arriben petits artesans o agricultors que quasi regalen els seus productes per no haver de tirar-los... En sèrio?
.
Nosaltres, personalment, no podem anar a fires, ni a mercats i les poques botigues que tenim, no poden parar a mirar les nostres infusions, perquè prou feina tenen a reposar i servir...i no podem anar a veure'ls...
.
Aquests dies estem treballant al camp..i cada dia arribem a casa preguntant-nos perquè estem fent aquesta feina...
.
Els supermercats segueixen proveïnt-se d'infusions de grans marques que provenen de països més que llunyans, amb plantes mal cultivades i conservades, amb treballadors en condicions pèssimes, amb transports deplorables,...i mentrestant, la planta del país no te cap sortida possible, ni futur esperançador...
.
Aquests dies ens hem fet un fart de plorar i enfadar-nos, una barreja entre ràbia i desesperació.
.
Però què passa en aquest món? on tenim petits agricultors, ramaders i artesans, de gran qualitat i de proximitat, i els deixem caure arruïnats, mentre les grans superfícies pateixen pel seu subministrament...? On està la lògica de tot això?
.
Aquesta crisis és terrible per la gent malalta, pels seus familiars, i pels treballadors que estan a casa sense saber què passarà amb ells,... i per tots.
.
Només pensem, quin món rural quedarà després de tot això. Quins paisatges trobarem quan sortim de les grans ciutats...
.
...

View on Facebook


google-site-verification: google06ce7b5293689176.html

Mans o imatge? (09/10/2018)

“Se debe tener mucho cuidado con los nombres de las personas y de los seres vivos, porque al pronunciarlos se toca su corazón y entramos dentro de su fuerza vital” Isabel Allende, Cuentos de Eva Luna.

Vivim en un món on la nostre imatge, la nostra veu, el nostre nom,… es mostrat a tot arreu, sense apreciar el tresor que regalem a l’infinit.

A nosaltres no ens agrada molt aquesta exposició, ens sentim més còmodes amb el contacte real!

Aquestes són les nostres eines, les mans amb les que plantem, reguem, acariciem, recolecten, sequem, desfullem, enbosem i estimem la Terra!

___________________________________

Conte O realitat (05-10-2018)

Temps era temps…hi havia una vegada…i sembla ser que ja arriba a la fi el conte…

Un país ple de colors. Del groc més intens de les xicoies i el palid de les semprevives; del lila preciós de les lavandes i el més pastel de les mentes; del blanc impecable del saüc o el trencat de les tarongines…

Una terra amb unes olors tant penetrants, que desmaiava les ànimes dels més imperturbables. Aromes dolços i subtils com la camamilla, l’hisop,…o penetrants i densos com la farigola, el romaní,…

Un indret digne d’admiració per la varietat i la qualitat. Amb bons entesos que les cuidaven, recolectaven, treballaven i estudiaven.

Un lloc, que tot i els prodigis que posseia, tenia un malefici (o poder no…) i els seus habitants caminaven tristos pels camins, i només veien grisos i tenien el nas sempre tapat…i és més, en comptes d’admirar aquell goig del seu entorn, el destruïen, i només s’enlluernaven pel que venia de molt lluny…

Sempre hi havia caballers amb armadures brillants, fades amb varetes espurnejants, bruixes amb encanteris espeterrants, sabis amb llibres enormes plens de formules…però res de res, el país seguia amb el malefici.

Les petites plantes que desprenien aquelles olors tant penetrants, i tenien aquells colors tant vistosos, van anar desapareixent, poc a poc, i cada cop hi havia menys varietats, i inclús, menys homes i dones que les treballaven.

I així, aquell pais, ple d’admiració i sort, va anar caient en l’oblid, i quan algú queia malalt allí, res no podia calmar el seu cor o la seva ànima, perquè res quedava de la meravella que va fer gran i única la seva Terra…

I m’agradaria acavar aquest conte amb un final feliç…però no existeix encara, perquè poc a poc, Catalunya, va perden el tresor que amagen les seves plantes, per les meravelles que arriben de terres molt llunyanes, amb una qualitat dubtosa, però un preu ajustat…

I vet aquí una gençana, vet aquí una àrnica, una pena, però quasi ha desaparegut tot.

PD: podria escriure el mateix conte amb tot el sector primari tremola pel malefici de la nostra ceguera. I cada cop que una família abandona el seu projecte, estem més lluny de que cap conte acabi be…

Fil vermell (04/10/18)

Hi ha una llegenda oriental, que explica, que les persones destinades a coneixe’s, estan connectades per un fil vermell invisible. Aquest fil mai desapareix i esta permanentment lligat als dits, tot i el temps, o la distància. Però arribat el moment, aquest fil es tensa, i miraculosament, aquella persona apareix a la teva vida per fer algo important en ella.

Un dels meus fils vermells invisibles, estava unit al Xavi i a l’Anna. Formatgers i Ferrers, però també, pares i lluitadors incansables.

Una família amb qui compartim la lluita de ser petits emprenedors, llargues xerrades i molts projectes i idees!

L’Anna fa uns formatges deliciosos, sobretot un amb herbes…de bona procedència, és clar!

I el Xavi, fa unes obres d’art amb ferro, que sembla que treballi amb fang i no aquell material tan dur!
I ara, ens han fet un preciós regal! Uns collarets i una polsera amb el dibuix d’un hisop!!!! Signe de protecció davant de mals esperits.

Gràcies Xavi i Anna, pel regal, i sobretot per confiar en nosaltres, creure en el nostre producte i possar tanta il·lusió i fe en el nostre projecte!

_____________________________________

I ja comença el fred de debò! (01/10/18)

8°C aquest matí, i això vol dir que cal córrer de debò, perquè moltes de les plantes ja començen a patir massa, deixan d’enviar sabia a les fulles, aquestes es tornen grogues, aviat cauran per poder passar tota la seva força a les arrels, i així poder sobreviure a un hivern més.

Que sàvies són les plantes! Quan ens cal aprendre d’elles…i poder fer una preparació també nosaltres pel fred que ve…

Mentrestant, la maria Lluïsa, la menta, la tarongina, ja ens marquen la fi de la recolecció!

“La naturalesa es complau amb la simplicitat” Isaac Newton.

__________________________________________

La Vall, la Llar! (30/09/18)

Casa meva, és la terra entre muntanyes que formen una vall, una petita “tassa” entre varies faldes de pics, plena d’arbres, cabirols, porcs fers, granotes, sargantanes, saltants d’aigua, un riu, petites “platgetes”, pomeres, faigs, alzines,…i infinitats de vida, que en alçar la vista, que en aturar-me a agafar aire, o simplement, mirar per la finestra, em fa sentir que estic a casa, un lloc on estic segura i a resguard de tot el que passa a l’exterior.
Aquesta Terra és on he arrelat i les meves fulles es mouen al ritme del vent i les tempestes amb armonia i pau.
Gràcies per acollir-me, aquí no estic mai perduda, i res em fa por.

__________________________________________

III JORNADES (24/09/18)

I ja van tres!

Però aquest any no les teníem totes no… Per mil coses, i gràcies al desànim que, a vegades, són capaços de transmetre certes administracions…però això és un tema apart, que prometo dedicar-li un capítol sencer…

Però el Parc Natural de l’Alt Pirineu, si que hi va ser aquest cop, i gràcies al seu recolzament, vàrem poder tirar endavant de les terceres Jornades d’aprofitament de plantes Aromàtiques i Medicinals d’Araós!

Però si cal parlar d’algo d’aquestes jornades, és del gran mestre Antoni Agelet! Un pou de ciència que ens va saber cautivar i embaladir durant quatre hores dissabte i quasi cinc diumenge! Paisatges, muntanyes, roques, arbres, plantes,…tradicions, història, bruixeria, saber, medicina,… tot va ser tocat, i el resultat és un profund agraïment al seu coneixement tant fàcil de transmetre i tan a disposició!

Gràcies Antoni per fer-ho sencill i proper!

__________________________________________

JUDIT FLORETES GUARIDORES (18/09/18)

El primer cop que la vaig veure, estava asseguda sota la pèrgola del nostre camp amb els seus dos nens, que aleshores eren molt petits, uns bebes.

D’això en fa més de dos anys.

Donava el berenar als petits, i en veure’m em va demanar permís per fer-ho, i això em va sorprendre.
El seu semblant era seriós, distant, trist…una sensació que m’ha quedat gravada, per sempre més que l’he vist.

Després, la vida ens ha anat portant al punt on som ara de la nostre relació, amigues-socies-col.laboradores… i moltes altres coses que som plegades.

Però sobretot, recordo el dia, que amb un somriure de nena petita, va venir amb la bogeria dels saquets terapèutics…tenia nom i tot aquell desitg! “Floretes Guaridores”
“el nom l’hi ha posat l’Estel!” Em digué emocionada! I em va contagiar de la seva il·lusió, i va ser tan fàcil! Ella ho va fer sencill i fluid, i a més, es van juntar dues ments inquietes i plenes d’ocells al cap!

Una màquina de cosir de la família que ella ha domesticat, unes teles recolocades de quan la seva nena era molt petita, unes receptes fetes a mitges i sobretot, molt amor al Pirineu, la terra que la va veure néixer i creixer i que també la va veure plorar i enfonsar-se.

El que més admiro d’ella, és la seva passió a la natura, a les coses artesanes, a les bones persones, a la vida i el gran amor pels seus fills!

I una cosa ha portat a una altre, els saquets terapèutics, les espelmes purificadores, l’ambientador de lilà, els saquets d’armari,…i les que vindran!

La frase que em ve al cap al veure la seva força, és una que m’ha marcat molt d’Elizabeth Kübler-Ross:

“Las personas más bellas con las que me he encontrado son aquellas que han conocido la derrota, conocido el sufrimiento, conocido la lucha, conocido la perdida, y han encontrado su forma de salir de las profundidades. Estas  personas tienen una apreciación, una sensibilidad y una comprensión de la vida que los llena de compasión, humildad y una profunda inquietud amorosa. La gente bella no surge de la nada”

Aquesta es la Judit Camp, molt més que la meva sòcia de bogeries, un honor de poder tenir-la dins de la meva tribu.

__________________________________________

QUADRE SILVESTRE! (09/09/18)

Ara toca córrer, perquè en poques setmanes, o poder dies, començarà a fer fred de debò per les nits, i les plantes decidiran que es hora de resguardar-se a l’interior de la terra, com una hibernació de qualsevol animal de muntanya.

Però ara encara no, encara falta una mica, i per això cal córrer a recollir les darreres flors, les últimes fulles,…esperant un dia sense pluja, i tot i això, el terra ja comença a acumular humitat i fa aquella olor de bosc ple de bolets!

M’omple de felicitat, em fa sentir plena, anar amb el meu cistell, les meves tisores, la vista posada al terra, el brunzit de les abelles apresant- se també…és un dia de festa; davant meu tinc una bona estona de feina plaent i agraïda, i com a objectiu, el cistell ben ple de fruits preciosos per poder fer productes durant l’hivern!Déu ser la meva sang recolectora que s’emociona tota!

Però, per sobre de tot, cal ser agraït i honest i només recollir l’imprescindible, perquè tal i com va dir el mestre Gandhi:”La terra té lo suficient per satisfer la necessitat de tots, però no les ambicions d’uns pocs”

Començo a caminar, i els meus ulls se’n van cap a la vara d’or, l’hipéric, la mil fulles, la farigoleta de roca, l’orenga, la cua de cavall, la malva, l’hisop.

Es un dia ple de colors i olors, on els tons del meu quadre, els posa una mà erràtica i juganera!

__________________________________________

I ARA COMENÇEN DE NOU AGRAÏNT (06/09/18)

Els inicis són sempre difícils, l’objectiu el pots tenir clar, però els camins per arribar-hi, no estan marcats, cal refer el tros recorregut per tornar a la vía correcta, i així un cop rere un altre, com si la guia que ens han donat estigués borrosa o plena d’errors, o pitjor encara, en un idioma que no sabem interpretar.

Així ha estat també en el nostre cas, sabíem molt bé el punt final, però em hagut de corregir la direcció varies vegades, i sense temps de mirar enrera, emprendre un altre sentit, però sempre amb la mirada posada al capdamunt de tot.

Ara mirem enrera, sobretot els moments més complicats, aquells en el que perds l’esperança, i el cor s’omple de bromes fosques, i no podem més que agrair a tothom que ha cregut en nosaltres en tot aquest temps, aquells que han vingut als tallers, o han comprat els nostres productes, que han confiat en el nostre projecte i ens han recolzat, que ens ho han dit, o simplemente, han tornat a comprar les nostres infusions o condiments, o coixins, o el patxaran,…Gent anònima, o amics a quin posem cara i somriure, gent llunyana que ens ha vingut a veure, o gent de molt a la vora nostre, familia i veïns,…

A principis d’estiu creiem que ja no teníem més força, ni recursos per tirar endavant del nostre projecte, i en canvi ara, creiem que ja em trobat el camí segur d’arribada a casa!

Gràcies al tots i totes!!!


FIRAS I FIRAIRES (22/08/18)

Les fires vistes per dins, són un món completament diferent al que trobem quan hi anem a passejar per una.

La preparació no es sencilla, perquè has de portar la teva botiga en un cotxe, o en una furgoneta, esperant acertar els gustos dels clients d’on aniràs a parar… i quasi mai acertes!

El muntatge és curiós, tot de gent atrafegada, preparant la parada el més atrayent possible, colocant les coses amb tot el carinyo d’algú que ven allò que ha fet amb molt d’esforç, amb les seves pròpies mans: formatges, melmelades, embotits, dolços, licors, quadres, joies, cremes, herbes,…hores i hores prèvies.

“Molta sort!” “Molt bona venta” “L’any passat va ser molt bona aquesta!” ” A veure si podem pagar el cost de la fira i la benzina…” “Va! som-hi que avui tot anirà rodat!”

Comença l’espectacle!
La gent mira desde lluny i ells treuen les millors gales! El més gran somriure!
Donen a tastar, deixen olorar, expliquen el que fan, els conviden a visitar-los…
“Un troset de formatge? Tendre o sec?” “Aquesta melmelada està feta amb nabius del bosc! Les cullo jo mateixa!” “Olori, ja veurà com l’enamora!” “Aquest xolis, només té carn i pebre, res de coses estranyes!” “Un gotet d’infusió?” “Amb aquesta crema li desapareixeran tots els dolors!”…

Hi ha qui mira recelós, allunyat, fa inclús una ganyota quasi de despreci, i això dol al firaire, que agafa aire i ho prova una mica més enllà…entristit, però sap que no pot aturar-se, perquè la gent va passant i cal captar la seva atenció, enamorar-los amb el seu tresor, portar-los quasi dins de casa seva, que estimin allò que ells han fet amb les seves mans! Només tenen un dia, deu hores de peu, parlant, movent-se sense parar…

Miren de reüll la parada de més enllà, ben plena a vessar, amb enveja, però alhora alegrant-se de la seva sort, i amb més ànims, procuren atreure a mes gent al seu espai!

Hi ha nens que corrent per entre les paradetes, fent xivarri i divertits, mentre els pares remenen per un taulell i un altre, i els firaires es miren de reüll…”A veure si tombaran tot el género”

Hora de dinar! Fa calor, i no hi ha gaires ombres, ni cap lloc perquè els firaires dinin tranquils…Una rotllana i cadascú treu el seu tupper, o el seu entrepà, una cerveseta, una mica de cada parada, i sobretot uns riures plegats! Quasi és el millor moment, se’ls veu relaxats i contents, malgrat tot!

Ja torna la gent! I un client, que ho sap tot, discuteix amb cada un sobre el preu, O sobre la qualitat…ell també fa formatge, melmelada, infusions, cremes,… ho fa tot, i millor que tots, i l’entreté d’aquella senyora que mirava fixament el seu producte…carai…quina llàstima…

Un grupet de nois joves, pregunten molt, però al final comprèn una bona bossa! Quin cop de sort!

S’acava el dia i començen a recollir parades “Com ha anat?” “A la tarde fluixet…oi?” “Quina gentada…i quin poc calaix…” “Pos jo estic content…menys faig assegut a casa…” “L’any que ve no vindre aquí…l’any passat ja ho vaig dir i mira…ni per pagar el cost, ni la benzina…”

Toca recollir, carregar, anar fins a casa i tornar a posar-ho tot a lloc, per tal de demà tornar a començar, qui sap si en una altre fira, o a la botiga de casa, o fent género, …o en una altre feina… perquè ja se sap..això de firaire no dóna per molt!

Ara que miro les fires per dins, i conec a forçes firaires, m’agradaria demanar-vos un favor: el proper cop que aneu a fira, adreçeu-vos a un i pregunteu-li per alló que fa, us sorprendrà una persona plena de vitalitat amb ganes d’ilusionar-vos pel seu projecte!

Els firaires són gent especial i espectacular de debò!


TENDRESA (19/08/18)

Les plantes s’assemblen una mica a les persones (no al revés).

Les plantes necesiten ser regades, però amb l’aigua del cel no n’hi ha prou a vegades, cal que les mirem, i si la terra està un xic seca, que les reguem.
Una mica com les persones, que ens cal que ens mirin, que ens entenguin que ens cal una mica d’atenció, ser banyats en dolçor i comprensió

Les plantes necesiten que ens adonem que estan allí, ben boniques, sempre brillants per nosaltres, amb les seves flors de mil colors, i amb les seves espines.
Una mica com les persones, que ens cal sentir-nos acceptats pel nostre entorn, com som, preciosos i perfectes, inclús amb els nostres defectes.

Les plantes necessiten ser tocades, ser olorades, ser mirades, ser estimades.
Una mica com les persones que ens cal el contacte físic més íntim, una caricia, un massatge, una abraçada, un petó,…

Les plantes necessiten del sol per poder viure, per poder créixer, per poder ser fortes i sanes.
Una mica com les persones que ens cal l’amor per poder sobreviure al món.

Les plantes necessiten que les curem si estan malaltes, que els donem atenció amb allò que li sigui el menys agressiu possible, però que els ajudi en aquell moment de dificultat.
Una mica com les persones, que quan el nostre cos fa un crit, vol dir que no ens cal que l’ataquem amb productes químics, sinó que l’escoltem i ens encuidem de buscar solucions més amables al dolor.

A les plantes, com a les persones i com al món, li cal més tendresa.

__________________________________________

BRUNZIT DE LAVANDA (14/08/18)

Fa quatre anys, a la part obaga del nostre camp, vàrem plantar lavanda, de la “angustifolia” i de la “latifolia”.
Ara ja són unes senyores plantes ben adultes, i que produeixen unes flors amb una olor penetrant i dolça!

El moment de fer la recolecció de les flors, és màgic i especial.

Abans d’entrar dins del seu espai vital, només cal fer una ullada per sobre per veure tota la vida que hi ha allí dins! Papallones, abelles, escarabats voladors, mosquits, mosques,…hi ha tants, que el brunzit, fa pensar en un aeroport en ple tràfic de vols!

La miro desde fora, agafo aire, tanco els ulls i em capbusso dins! He entrat al seu món, i haig de ser respectuosa, ja que estem lluitant pel mateix recurs, però, per fins diferents, i les flors són el tresor comú. Per tant, molta calma! “no agafaré tot… podeu anar unes flors més enllà?…aqui no? ja vaig una mica més enllà jo…voleu una cançó? la de “la mare de déu quan era xiqueta”? perfecte, som-hi!”
Zig-zag, zig-zag, les tisores van tallant les tijes i un saltamartí salta tot indignat de ser despertat de la seva siesta a ple sol!
I mentre cantussejo, em bellugo com una ballarina sobre un escenari lila i aromàtic, permeten ser esquivada pels insectes!

Aquest any la flor de lavanda serà perfecte per poder disfrutar d’una infusió relaxant, mentre el brunzit de la vida exterior, ens recorda al dels insectes mentres era collida!

___________________________________________

TALLERS (10/08/2018)

Com a productors i elaboradors, per tal poder introduir a tothom en el mon de les infusions i dels condiments, una de les nostres activitats més apreciada, són els tallers.
Consisteixen en apropar el món de les plantes aromàtiques i medicinals a tothom.
La idea és que sigui tot molt vivencial, que intervinguin tots els sentits, i que al sortir, cadascú hagi pogut despertar el seu “cuquet” en aquest meravellós món.
En tots ells es fan diferents activitats, sempre manipulatives, i dins del nostre camp, de manera que es transforma en una experiència impresionant!

Sempre em fan sentir viva per poder transmetre allò que més m’estimo, allò que faig per passió, i acabo implicant a tothom que ve, grans i petits, fent que ells sortin plens d’olors i de sabors, plens de ganes de buscar més i de posar més plantes a les seves vides!

Però hi ha algun dia, molt de tant en tant, que hi ha gent que ve i em fa sentir malament…
No sóc cap tècnica, ni crec que qui vingui a fer un taller, espera trobar-se una classe de química, ni biologia avançada…se més pel que he viscut en contacte amb cada dia de la vida de les meves plantes, que del que he trobat en llibres, i intento que pugui arribar a tothom, grans i petits, sabis o desconeixedors…
Crec que sempre es pot aprendre algo nou d’allà on vagis, amb el cor obert i la ment tranquila…
Aquesta gent que la seva saviesa fa que rebutgin un aprenentatge perquè ells estan per sobre de tot, crec que no podran rebre el regal de poder omplir novament la seva tassa de coneixements, perquè la seva sempre es plena…
Els dies que em passa això, em fan sentir trista i necesito molta força per continuar transmeten allò que se.

Jo dono sense esperar res a canvi, però em nudreixo molt de la cara de la gent quan acabem de fer el taller, aquell somriure d’orella a orella, aquelles felicitacions sinceres i desde el més profunt de dins seu, aquella llavor que se que he deixat, i que de ben segur fructificarà en un arbre ple de plantes aromàtiques i medicinals!

___________________________________________

AL PIRINEU A LES TARDES D’ESTIU PLOU!!!  (08/08/2018)

Un cop el meu pare em va preguntar què perquè havia anat a viure al cap d’amunt del Pirineu…”Tant lluny? calia tant lluny?”

No vaig saber que contestar-li, tot i que em varen passar mil respostes, però cap em va semblar prou de pes perquè ell, un home savi com he conegut pocs, no me les rebatis.

Però al cap d’uns dies, un matí que passava pel Port de la Bonaigua, em va sortir la resposta de cop.

Era mitjans d’agost, i havia plogut molt la tarda abans, i al passar per sobre del Bosc del Gerdar, sortia una broma fresca, que conferia al conjunt un aspecte màgic i fantasmagòric, ple d’una bellesa d’aquelles que t’omplen de felicitat fins a fer-te sortir un sospir!
I aleshores vaig donar amb la resposta: perquè allò era el que més m’agrada dels dies que passàvem en família, de vacances, aquí adalt! :
Les tempestes de tarda, amb tot el soroll i llum que comportava, l’aigua que xocava contra el sostre d’on fóssim fent una cantarella rítmica,… i sobretot, la bona olor que deixava després en l’ambient aquell ruixat, i la fresqueta, i la boira… i tot plegat!!!

Perquè a l’estiu, al Pirineu, casi cada tarde plovia, i aquell record de felicitat plena i absoluta, era el que vaig venir a trobar aquí, i tot i que ara no plou cada tarda, segueix fent-ho de tant en tant, alegrant molt les nostres plantes, i els boscos i els rius, i recordant-me la resposta que ara li donaria al meu pare:

Perquè això és el que tu em vas ensenyar a estimar, la naturalesa en el seu estat més pur i més salvatge!

___________________________________________

CULTIU EN FEIXES (07/08/2018)

Al Pirineu, tot a lo llarg com a lo ample, s’explica als més menuts de casa la rondalla dels Minairons. Són éssers diminuts que viuen dins d’un canut d’agulles, i que quan són alliberats, exigeixen feina per fer, sota pena de mort si no se’ls plau.

Aquest conte de xics, s’entén quan mires cap amunt de molts horts de poble, i veus murs de pedra seca, en racons ben allunyats e innacesibles per poder aprofitar un petit troç de terra per plantar-hi alguna col o alguna patata. Llocs d’accés tan difícil, que només petits éssers voladors plens de ganes d’esgotar-se podrien haver fet!

Perquè això són els horts de l’Alt Pirineu, feixes per poder salvar el desnivell de la muntanya, camps per nans, no pensats, ni per maquinaria ni per cultiu més “professional”, on molts cops, ni els peus que avui en dia gasta molta gent, poden treballar a gust!

Les feixes obliguen a fer-ho tot manualment, amb lentitud, aprofitant cada racó, cada petit espai per poder-hi encabir alguna planteta.

Fan que la imaginació guanyi al poder de les màquines!

Però aquest any em començat a feinejar una feixa que de llarg fa més de 100 metres lineals!!! O sigui tres fileres perfectament rectes de, per exemple, perilla, la planta de l’alergia.

Quin plaer, començar a tallar per una punta i arribar fins al final omplint el cistell fins adalt cada cop!!!

Quan vaig veure el resultat de collir 300 plantes de perilla, que havien fet una crescuda fenomenal…em vaig emocionar! Podia haver saltat d’alegria com una boja, podia haver volat com un Minairo!!!
Un carro sencer!!!

Una feina que de ben segur miren desde el seu canut les petites bestioletes amb enveja!

___________________________________________

MARIA LLUISA  (03/08/2018)

Padrina fa dies que està allitada, simplement deixant passar els records abans de morir. Va viure la guerra i la postguerra, per tant té moltes coses per repassar i posar en ordre dins del seu món de silenci.
Un dels darrers que va poder expressar amb certa coherència, i claretat, va ser quan era molt joveneta, i el menjar no sobrava, la tata Nina, li feia sempre aigua amb Maria Lluïsa, allò li calmava el raurau de la panxa i tot i explicant-li contes de fa temps, les dues es bevien tasses ben plenes per enganyar a la gana.
Ara, li costa empassar res, està molt dèbil, però es beu molta aigua de Maria Lluïsa, i això ara li espanta la por i la solitud.

Aquesta història me la va regalar la mare de la Queralt i el Max el darrer dia que varen venir a fer una visita al nostre camp. Són uns bons clients-amics que cada any ens visiten. Ella em va explicar entre llàgrimes que l’aigua de María Lluïsa que va beure al final dels seus dies la seva iaia, era de les nostres plantetes tan petites però tan oloroses. El darrer present que li va poder donar. I això la va fer molt feliç a ella, i aquest obsequi m’ha fet sentir-me molt venturosa a mi!
Gràcies!

___________________________________________

TURISME O PRESSA?  (02/08/2018)

Jo no sé gaire sobre la pujada del preu dels lloguers per poder ocupar els turistes, o de les botigues iguals que hi ha a totes les ciutats, o dels sous lamentables que es paguen al sector serveis,…vaja, que jo no domino tots els problemes derivats del turisme.
Però jo si se una cosa que m’agradaria reflexionar en veu alta. Perquè el turista té tanta presa?
Una de les feixes que nosaltres treballem, està just a sota l’ermita de Sant Francesc d’Araós. Una ermita romànica preciosa del segle VII, plena d’energia relaxant, que es pot visitar per dins, arreglada de fa només 40 anys.
El camí per arribar-hi passa per sota d’on treballem, per tant podem veure perfectament el trànsit de gent que la visita aquest dies. Doncs bé, hi ha una cosa que em té molt sorpresa d’aquest fet, algo que jo no puc entendre ni comprendre, i és que quasi tothom s’esta màxim 5 minuts per visitar-la…no és sorprenent?
Es pot entrar dins, i hi ha uns bancs de fusta molt bonics per seure-hi, i contemplar el sencill altar, i el sostre de fusta, ple de nius d’orenetes, que aquests dies entren i surten amb els seus alegres crits que resonen dins d’una manera màgica.
Quan entro, m’hi puc estar molta estona embadalida per l’espectacle tan meravellós i per la fresca calma que hi ha dins.
Entenc que s’han d’aprofitar les vacances…però 5 minuts només? Algun cop, inclús, es com una cursa, toquen la paret i tornen enrera a tota velocitat perdent-se camí enllà per on han vingut…
Un cop, però, va venir una senyora amb una gran motxilla. La vaig veure passar, però no tornar enrera…i sorpresa i una mica espantada, al cap de molta estona, vaig anar cap a l’ermita, per veure si li havia passat res. Estava asseguda a dins, amb una gran llibreta de dibuix i una cámara al costat, i gargotejava molt concentrada. Ens vem saludar, i amb un castellà molt bàsic (crec que era francesa), em va fer mil preguntes sobre el lloc, sobre el poble, sobre tot…i vàrem acabar fent una infusió tranquilament les dues allí dins…en total va estar quasi quatre hores…
Estic segura que tot té un terme mig…però l’observació del lloc que ens acull, poder és una mostra de respecte i amor, més enllà dels selfies ràpids i les ullades fugiceres…
Us convido a seure i mirar amb els ulls tancats, els secrets del que ens envolta!


BENEIDA CAMAMILLA!!!! (31/07/2018)

Déu meu quanta feina dona aquesta curiosa planteta, amb el seu aspecte fràgil de princesa a punt de tombar-se.

Fa unes flors boniques, que desperten dos sentiments ben contradictoris: o bé és un remei imprescindible, o bé només el seu record ja ens fa venir basques!

La seva recol·lecció…és una paraula que no encaixa molt en el que fem quan ens toca agafar-les, ja que és una feina lenta que cal fer cada dos dies per tal que segueixin sortint les flors, i així una planta ens pot durar un o dos mesos, depenent de la calor o de la pluja, o fins i tot de si alguna nit baixa la temperatura i a ella no li agrada.
Cada dos dies, unes dos o tres hores!
Nosaltres fem dos “tandes”, les que surten de les llavors de l’any anterior que ja comencem a collir a primers de juny i la que plantem, que fins a primers de juliol no floreix.
Per tant la recolecció es durant juny, juliol i a vegades una mica d’agost. El rendiment és molt baix, nosaltres em comprovat que collint 100 grams, ens queden entre 15 o 20 en sec…molt poc…i els restaurants en demanen molt en bossetes per servir!

Ara, no se perquè, és una flor que m’agrada de collir, malgrat tot, hi ha un plaer relaxant en agafar les floretes precioses de la camamilla, em recorda a treure els enredos dels cabells de les meves filles: una feina delicada, lenta, laboriosa, però que al final dona un resultat tant bonic!!! I la olor que queda als dits…ummm deliciosa!!!

En resum! Beneida camamilla que omples els meus dies d’ estiu de feina poc rendible, però plena de plaer!!!


PRIMERA RECEPTA (30/07/2018)

A vegades, mentres treballo al camp, em poso una estona la ràdio, molts cops, només per sentir una veu bonica de fons…
El cas és que l’altre dia, vaig sentir una frase en un programa de cuina que feien. Vaig sentir només: “estofat de pastanagues”.
Fa dies que li dono voltes…”ESTOFAT DE PASTANAGUES” !!!!
He buscat en els meus llibres de cuina, els que vaig heredar de la meva mare, o els que m’han anat regalant vells i usats i és clar, estofats hi han molts, però tots amb carn…
Però perquè no pastanagues soles! Amb el seu preciós color taronja i aquella olor a Terra!
Doncs m’hi vaig posar ahir, i el resultat va ser impressionant! I només pastanagues i ceba, i és clar!!! Herbes aromàtiques!!!

Jo hi vaig posar:
3 cebes ben grosses
1 kg de pastanagues
3 branques de sajolida
1 branca de romaní
3 branques de farigola
(pot ser substituir les branques per un farcellet o bé per condiments secs, però sempre de bona qualitat)
En una paella grossa vaig sofregir la ceba tallada més aviat grossa.
Quan va canviar de color, hi vaig afegir la pastanaga pelada i tallada a rodanxes no molt gruixudes (d’uns dos centímetres més o menys).
Vaig deixar que es fregis una mica, uns quince minuts més o menys.
Després vaig tapar la paella i hi vaig afegir les herbes aromàtiques dins, uns quince minuts més!
Sabeu quina olor desprenien aquelles sencilles pastanagues!!!
I ja està!!!
Aquí teniu com va quedar!


D’ON VENIM  (29/07/2018)

Tanco els ulls i em deixo portar al meu espai segur, al meu somni que he anat creant com un joc de peces.
Cada experiencia, o cada lloc preciós on he estat, ha anat posant la seva pincellada al mural que és ara i que segur que no serà el mateix d’aquí a un temps.
Colors vius, ombres difuminades, olors penetrants, sabors impredictibles, el soroll dels ocells, dels grills, de les abelles,…l’aire que acarona l’anima.

En aquest meu quadre mental, hi ha aportat:
– El meu mestre en silenci, John Seymour amb el seu llibre: “Guia práctica de la vida autosuficiente: un clasico para realistas y soñadores” (cap nit me’n vaig adormir sense fer-hi una fullejada!)
– El gran innovador de l’agricultura: Gaspar Caballero, amb: “Parades en Crestall horticultura ecológica familiar”.
– El gran divulgador: Mariano Bueno amb: “El huerto familiar ecológico”.
– Brigitte Lapouge-Déjean amb: “Crea el teu jardí d’aromatiques”.
…i tots els passejos per França, terra d’horts preciosos, Itàlia i el seu aprofitament de l’aigua,…

Però segueixo tancant els ulls, i el meu lloc segur on recórrer es:


EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT  (07/07/2018)

Cadascú té uns records on hi va a refugiar-se en els mals moments. Aquells raconets de la ment que volen tranquils dins nostre, com una papallona de vius colors, desitjosa que la mirem.

La meva papallona és de la infància, crec que no tenia més de quatre O cinc anys.
A la caseta que els meus avis tenien a les afores de Sant Cugat, molt abans que existís l’Hospital de Catalunya, i que alla hi haguessin moltes torres boniques.
Era una casa petita, però rodejada d’un preciós jardí, on la meva iaia Rafaela, tenia un hortet amb tomaqueres, mongeteres, enciams,…
Encara ara, si tanco els ulls, puc sentir la olor que les plantes feien quan fregaven la meva pell! Era, i és encara ara, el perfum més intens i bo que hi ha per mi al món!
També tenien un gran cirerer, que per arribar a les seves branques, calia escalar a una caseta petita, i que donava unes cireres tan gustoses, que tenies que barallar-te amb els ocells per poder disfrutar-les! Quin plaer, pujar alla adalt i menjar fins que la panxa feia mal!
També recordo, que no molt lluny de casa dels avis, hi havia un camp, no molt gran, on anàvem a comprar verdura i fruita cada setmana, però amb la particularitat, que nosaltres colliem amb la pagesa el que volíem i el que ens calgués! La cistella plena de verdures encara calentones, plenes d’aquella olor a vida, a Terra, aire i sol, a Natura en ple estat pur!!!
Allà vaig descobrir que la meva vida tenia que estar tocant la terra cada dia, cada minut, disfrutant del sol, de la terra i de tot allò que de petita em feia sentir viva i feliç!
I aquí estic!
Cultivant, recolectant, transformant, i sobretot, estimant allò que més feliç em fa al món! La terra!!!


MAMA (06/07/2018)

La meva mare em va ensenyar moltes coses, com totes les mares del món, que deixen el seu amor gravat dins nostre, en forma de consells, de xerrades tranquiles,…inclús de crits i enfados!

Però l’aprenentatge més gran, me’l va donar sense saber-ho, un cop el seu cos havia deixat de patir:
La vida cal disfrutar-la com si cada dia fos el darrer, perquè el moment de la mort, no ens avisa amb temps per tal que disfrutem dels darrers instants amb intensitat… no. Cal que assaborim cada minut, com si no n’hi hagués cap altre.

Ella va morir massa jove, plena de projectes i il·lusions, amb la mirada d’una nena descobrint encara el mon, fent sentir especial a tothom que s’hi acostés.

Va ser una gran dona, i per mi, sempre és un referent en els meus pensaments.

Per tu va l’inici d’aquest blog! Elsa

Mama, gràcies per la vida i per l’amor, gràcies per tot el que soc gràcies a tu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanEnglishFrenchGermanSpanish