Blog d’Herbes

12 hours ago

Herbes de l'Alt Pirineu
"Un nen feliç és un nen que arriba a casa ben brut" Això ho havia sentit de ben petita dir-ho a la meva àvia quan jo arribava tota arrebossada de terra i brutícia!.I ara em bé al cap la frase d'un molt bon amic nostre, el Pere, que un cop xerrant de la nostre professió ens va dir que el que més feliç el feia al món era arribar a casa i ficar les mans sota l'aixeta i que sortís un bon regalim de color marró, senyal d'haver fet bona feina!.Aquesta setmana em començat a recollir fulles de dent de lleó, per fer l'infusió Depura't. Quan les agafes, deixen anar un suc blanquinós que ho embruta tot, deixant les mans ben brutes!.I jo avui arribo a casa tota sencera de color entre negre i marró i sé que sóc feliç, i que durant molts dies, sortirà un suquet fosc de les meves mans cada cop que me les renti!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

2 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Doncs convidats esteu tots!!!.Si aquests dies esteu o passeu pel Pallars Sobirà, a casa nostre, us convidarem a una infusió tranquila i relaxada al nostre petit jardí al costat de l'obrador!.Per relaxar-se, agafar forces, reflexionar,... o simplement per descansar una mica de tant de brogit que hi ha!!!.Ens farà molt feliços de tenir-vos a la vora! .Fem una infusió?.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

3 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Obro parèntesis molt enfadada i indignada:."De debò som una societat sana?.Ja el titular ens hauria de fer tremolar...o sigui, que aquelles persones que dins de la nostre societat vetllen per alimentar-nos, es troben en una situació tal, que l'única sortida és desaparèixer d'una manera esgarrifosa?.I ara el colofó de l'article: LÒGICA D'UN MERCAT GLOBAL.....A veure...estaria bé, que fessim una reflexió realista del que estem fent..I ara seré molt "políticament incorrecte", però no hi ha cap "mercat agrari global", el que hi ha és una explotació de persones en camps molt allunyats de casa nostre, en unes condicions deplorables, molts cops d'esclavatge, amb destrucció d'hàbitats naturals, per tal que ens poguem alimentar a preus baixos, i els pagesos d'Europa, o de la nostre vora, hagin de fer bogeries per poder arribar a igualar preus amb aquesta roda macabra, per al final comprovar que es imposible ser Pagés perquè la societat no vol productes sans i bons, sinó menjar barat..No existeixen pollastres que siguin molts barats i que hagin estat ben tractats, ni fresons que valguin menys que una mata de fresonera, ni pomes que brillin només per fora a un preu tan irrisori que ningú recolectaria,....I ara acabo portant-ho a casa meva. L'altre dia em va trucar una botiga i em va demanar el preu del quilo de menta...jo li vaig demanar a quan el pagava ell: a 10€ el quilo...Un quilo de menta equival a un sac de mig metre d'alt ple. Per aconseguir un quilo de menta sec, em cal uns dos quilos més o menys de menta fresca, que em caldrà secar i desfullar...més o menys unes 6 hores de feina sense comptar la feina de plantar i cuidar: 10€....La menta i la camamilla i la tarongina,...i moltes plantes de les que comprem, venen de països molt llunyans, a preus irrisoris i tot el que comporta..Les pomes, els fresons o els pollastres que ens mengem, també venen de molt lluny, i els pagesos em de competir amb situacions deplorables de treball, amb productes fitosanitaris aqui molt prohibits.....Potser que començem a ser madurs com a societat i no mirem cap un altre cantó en algo tant important com la nostre alimentació i salut..Tanco parèntesis d'indignació". ...
Ver en Facebook

3 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
La Primavera és increïblement fascinant, és terriblement desbordat i sorprenent fins a la sacietat!.Aquests dies, miris cap on miris, veus la naturalesa pletòrica de força i ganes de crear vida i futur.La terra està prenyada de futur, els arbres inflats de fulles i flors, les llavors criden excitades per poder treure el cap ben aviat, els ocells semblen embriagats amb més hores de sol,....Ara feia uns dies, que per culpa del mal temps, no havia obert més l'hivernacle. Hi havia deixat allí les vares de saüc, en un barril ple d'aigua i quasi me n'havia oblidat. Però avui he pasat pel davant i la curiositat m'ha fet entrar...i...brutal!!! Un munt de fulletes petites, sortien per multituds de borrons! .Vida i més vida!.Futur i més futur..I és aquí quan es fa realitat la frase de Martin Luther King: "Si sabés que el món s'acaba demà, jo avui, encara plantaria un arbre".#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

4 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
"A mig aire de la serraveig un ametller florit:Deu té guard, bandera blanca,dies ha que t'he delit!Ets la pau que s'anunciaentre sol, núvols i vents...no ets encara el millor temps,però en tens tota l'alegria."Joan Maragall.No és un ametller florit, és una prunera de prunes petites, "prinyols" els diuen aquí. Està a la vora d'un parterre ple de menta que ja despunta, mirant-nos desde adalt condescendent.."Has florit massa d'hora" el renyo en veu alta, "només estem a mitjans de març!"..Però ell segueix mirant-me altiu, amb el seu vestit blanc preciós i deixant-se gronxar pels vents d'aquests dies..Espero que no pateixi gaire pel fred que encara ha de venir i que, com cada any, els petits ocells, puguin gaudir dels seus fruits deliciosos, ja que mai arribem a temps de tastar-los abans que ells!!!.Ara, això sí, és un çplaer i una alegria, poder gaudir-lo després de tants mesos de grisor!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

1 month ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Aquesta setmana ha estat el "Dia de la Dona", però al camp em estat tan capficats amb l'inici de feinejar a la terra que no he ni reflexionat al respecte, ni en veu alta ni per dins....I ha estat avui, mirant una marieta feinejant, una abella començant a recolectar, una papallona volant de flor en flor, una cuca llaurant la terra,...que he pensat que elles eren unes treballadores incansables i ben sofertes....I aquestes són les meves companyes de feina, les meves heroïnes que cada dia amb mi inicien la dura feina de transformar-ho tot en un lloc millor on viure..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

1 month ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Animeu-vos!!! Tornem a posar plantes als balcons, als ampits, a les lleixes al costat dels llibres, a la cuina... A tot arreu!!!.Molts cops ens expliqueu què se us moren totes les plantes, que es difícil de fer que durin molt a les ciutats, que sou molt "manaces" amb les pobres i que se us panseixen sempre... Però no, no és cosa vostre!!!.Només cal uns petits consells i tornar a disfrutar de torretes plenes d'olors, de testos plens de colors,....I és fàcil, i més si posem plantes aromàtiques a la vostre vora! Són de fàcil cuidado, de sencill tracte i tan agraïdes per poder aprofitar-les!!!.Posem Mentes, Tarongines, Julivert, Apis, Alfàbregas,...i també Farigoles, Romanís, Sajolides, Sàlvies,...o Calèndules, Euinaceas, Malves,....Quins testos són els millors? Molt O poc sòl? Quina terra? I l'aigua? Com tallar-les? Puc fer esqueixos?....M'agradarà poder acompanyar-vos en tornar a posar vida a les nostres ciutats i de pas, ajudar a mitigar una mica tots els efectes que comporten els gasos que ens envolten!.Disfruteu vosaltres i ajudeu a la Terra!!!. ...
Ver en Facebook
"Temps era temps, quan encara sortia fum de les xemeneies de totes les cases, quan encara es convivia amb la natura, quan tots els racons de la muntanya eren plens de cultius, arbres o animals de pastura,….D’aquests temps on l’home es curava només amb herbes, condimentava només amb herbes i disfrutava del sabor de les herbes,… Aquets temps, on cada casa tenia el seu rebost ple de plantes remeieres, les dones sortien a buscar les seves medicines i es creía més en la natura que en la ciència,….D’aquest temps i d’ara, neix l’essencia del nostre petit espai ple de plantes medicinals i aromàtiques..De la tradició de la terra i de les cases, de la sapiencia de les dones i els homes que més saben de sobreviure, de la terra que més pateix el clima més extrem , … .D’on la neu tapa la terra cada hivern com un mantell romancejador ,la pluja rega les arrels constantment, el sol escalfa amb fermessa les fulles i el vent fort bressola les flors amb duressa. .D’aquest temps i d’ara, d’aquesta terra, neix Herbes de l’Alt Pirineu..Som uns enamorats de la terra i de les coses ben fetes i ens encantaria que poguéssiu disfrutar dels nostre productes elaborats a casa!!! ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
"Marieta vola, vola. Tu que portes camisola. Si m'ensenyes el camí del cel, et donaré pa i mel.Marieta vola,volatu que portes camisola.Si puges al dit gros, et donaré un plat d’arròs.Marieta vola, volatu que portes camisola.Si puges al dit xici et donaré un confit.".L'heu sentit mai aquesta cançó? Jo l'he cantat als meus fills infinitat de cops!.Però avui, tot feinejant al camp del romaní, he vist la primera de la temporada.."Que matinera!!!" he pensat..I sense adonar-me'n, m'he posat a cantussejar entre dents la cançó... Li he fet la fotografia i ella ha marxat tota enfadada amb mi per molestar-la i li he vist el preciós vestit vermell amb punts negres que s'obria! Quina camisola-alas més precioses!!! .De ben segur que valen per una llesca de pa amb mel, un plat d'arròs i un confit!!!.I he seguit cantussejant, perquè qui canta, resa dues vegades!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Al cel hi ha més estrelles que grans de sorra a les platges del nostre planeta Terra..El cel i les estrelles estan per enlairar els nostres pensaments, parlar-los dels nostres somnis, pregar pel que estimem..La sorra està perquè enterrem els peus i poguem arrelar-nos fortament de manera que ens sentim que pertanyem a un lloc..Però sota terra hi ha més llavors dorments esperant el seu moment idoni per despertar, que estrelles al cel i grans de sorra a les platges!!!.La nostre terra té amagat un gran tresor a l'espera de les condicions idònies per cadascuna de les petites: humitat, temperatura, pH,... Hi ha que es poden pasar més de 100 anys esperant el moment perfecte!.M'encanta pensar en això quan començo a fer el planter! Desperto les llavors com si fossin uns bebès que els cal mimos especials, les poso en safates i terra bona i espero que els agradi allò que troben i es despertin contentes i fortes!.En aquesta foto, us ensenyo el planter de menta del Marroc que aquest any servirà per reemplaçar un camp. Escollim les arrels més fortes i poc a poc les estirem com si fos un fil enterrat, i les que continguin arrel i fulla, les plantem amb la mateixa terra que trobaran quan les transplantem. El secret està en la petita aportació de terra de sotabosc que els faig! En un dels nostres camps, hi ha un petit bosc amb alzines que fan un munt de terra fosca i amb olor de bolets, que ens serveix per poder aportar fong, bacteris,...per poder començar a treballar sota terra i ajudar a arreglar bé a la menta!.I quan tinc la safata acabada, torno a pensar en les estrelles del cel, els grans de sorra de la platja i en les llavors de sota terra que jo avui he fet despertar!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Per on començar quan tenim els ulls amb una visió tant curta, els peus tant allunyats de la Terra, els punys tant closos, la ment tant tancada...i aquesta distància tan gran de la realitat....Fa uns dies parlàvem de començar, i fins i tot jo mateixa, estic desorientada de per on fer-ho... A vegades dono per suposades accions que tinc tan integrades, però que resulten ser algo poc comú....Però poder en la nostra compra, és on el nostre poder es fa més palès, inclús més que quan votem, perquè ho fem quasi cada dia, i més si és en alimentació!.Us proposo que poseu molta consciència en cada cosa que poseu a la vostra cistella i que després ens nutrirà a nosaltres i als que estimem, tan per dins com per fora..Molts cops em trobo a mi mateixa parlant un idioma inintel·ligible, intentant explicar la importància vital de l'alimentació en el nostre cos, en la nostre ment, en el nostre medi ambient,... Però aleshores sento la frase: "no tinc temps, ni de comprar, ni de cuinar..." I això m'entristeix, perquè en realitat el que diuen és: "no està en les meves prioritats..." .Terrible...aquí cal actuar i "Començar", però de debò..Però sobretot, sense deixar-nos enganyar per un món capitalista que s'adapta als nous temps i registre noms com "Natural", "Artesà", "Saludable", "Casolà",...O fins i tot "Ecològic"... Deixant fora als petits productors de proximitat que no poden reivindicar-se com a autèntics i que a més fan que el client final, ja malfii de tot i tothom....Us proposo un repte, sense ànim de jutjar, ni d'avergonyir, però feu per vosaltres una llista del que heu menjat avui i marqueu els productes que sabeu el seu origen o hi poseu cara als productors, o que creieu de veritat que són de proximitat i de temporada..Poder començem per aquí!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Sovint em costa de valorar allò que he anat aprenent amb els anys. Ho he anat integrant molt poc a poc, com una pluja fina que va penetrant en una terra seca al principi..Per tant ho dono com molt evident tot, crec que tothom ha de saber ja allò que jo sé...com una lliçó bàsica de la vida...però no....Quan començo a parlar d'allò que fem, i com ho fem, i perquè ho fem, veig la cara de sorpresa de qui tinc al davant i me n'adono que res més lluny de la realitat... Cal fer de gota de pluja fina perquè vagi mullant a molts!!!.Per això tinc a la meva bona amiga, i a més, nutricionista, la Judit Camp @juditcampinus , que em recorda que cal posar la nostre ilusió al servei del màxim possible d'amics!.Per tant m'he llançat a fer aquesta petita xerrada amb ella! Per mi serà difícil endreçar tot el que vull dir, però per sort, ella posa sempre ordre a les meves idees i a la meva incontinència verbal!!!.Animeu-vos a acompanyar-nos i entre tots mullem bé el nostre cos de coneixements!!!.Parlarem de nutrició, de plantes boniques, de dolors,... de tot allò que us calgui i una mica més!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Començem pel principi...tot i que és difícil, perquè estem enmig d'un problema de salut global i hi ha moltes persones que pateixen les conseqüències econòmiques de tot plegat. .Però mirem d'entendre tot sense fer-ho avorrit, i sense ser apocalíptics..Quan anem a un metge i ens queixem de mal de cap i ens dóna una pastilla per calmar aquest dolor...poder no està mirant que ve d'una intolerància a un aliment, o d'un problema a les cervicals,... Ens prenem la pastilla, i el cos que és molt savi i ens estava avisant d'un problema, el fem callar. Però ell és tossut i hi tornarà, de la mateixa manera o diferent, però persistirà en avisar-nos que em de cuidar-lo..Pensem que el que ens passa...és un avís. .No estem fent les coses gens bé....Només com a dada real i fàcilment corroborable: la concentració de diòxid de carboni a l'aire que respirem, i que es de 413'9 parts per milió (Climate.gob del 27/01/2021). Per arribar a aquest nivells, cal anar a fa 3.000.000 anys, un període en el que, només a tipus d'exemple, els mars estaven 25 metres per sobre de la posició actual....El nostre model basat en les energies derivades dels combustibles fòssils, generen gran quantitat de d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que es concentren a l'atmosfera, evitant que surti part de la radiació solar, per tant se'ns escalfa el planeta..Tot això i moltes altres meravelles de la humanitat, han fet que la desertització sigui tant elevat, que només a Europa, tenim un risc d'erosió del 40% del territori. I curiosament, aquest risc és més elevat a la hora dels rius, on s'ha practicat l'agricultura intensiva, que ha provocat una gran pèrdua de la capa superficial fértil degut al maneig......I molts de vosaltres ja fa estona que heu pensat en deixar de llegir per no sentir més desgràcies...i no tenir mal cos durant molta estona.Ho sento...però recordem el conte del peixet! L'onada ha passat, i ara toca salvar tants peixets com poguem!!!.Per tant, anem a fer coses per canviar la dinàmica on em entrat!.Començem???.#climatechange #eco #regenerativeagriculture #herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobira ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Una de les feinetes que ens demana més concentració un cop a l'any, és asseure'ns i planificar el planter!.És curiós el gran plaer que em proporciona, tenir al davant els dibuixos dels camps en miniatura, i resseguir amb els dits cadascun dels parterres, fent els caminets, recordant cada varietat, pensant en quin any han passat, com es troben,....És una feina molt i molt important, que requereix molta precisió i delicadesa, ja que el que planifiquem de plantar aquest any, no serà productiu fins l'any que ve, per tant, cal fer una previsió de planter amb una predicció a any i mig o dos anys segons la planta..Miro la llista dels productes que més agraden, penso en com creix cada planta, quin tros li agradaria d'estar, quins espais pateixen més, pel fred, quins el reg serà més sencill,....Aquest any tenim la sort de disposar de dos feixes precioses que l'any passat ja varem preparar en bancals! Així són 18 petits espais nous, que esperen que el meu llapis dibuixi a sobre el que els tocarà de cuidar: calèndula o inula o perilla o cebollino,....És com el dia de Reis endarrerit, faig una carta dels meus desitjos!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa ...
Ver en Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
L'altre dia em vaig comprometre a intentar explicar moltes coses. I és difícil començar quan hi ha tants conceptes a explicar i a comprendre per tal d'entrar en acció immediatament!!!.Per tant, començaré per un conte que al meu voltant estan farts de sentir-me:."Hi havia una vegada, un vell pescador que estava arreglant les seves xarxes a la sorra, a la vora de la seva petita barca. De cop i volta el mar es va enretirar i quan va tornar ho va fer en forma d'una alta i potent ona. El cop va tombar el pescador i el va deixar mig atordit uns metres més enllà. Quan es va restablir del tot, va veure amb estupor que al seu voltant era ple de petits peixets que feien saltirons intentant retornar a l'aigua.Ell s'aixeca corrent i comença a agafar-los un a un per llençar-los al mar novament. D'unes cases més enllà, baixa corrents un veí del pescador per veure si estava bé després del que havia passat i el trobà llançant els peixos." Que fas? Hi ha milers de peixos que moriran, no arribaràs a tots..." amb el que el vell pescador, agafant un peix entre les mans, li contesta: "A aquest li serveix, i a aquest i aquest". El veí, tot sorprès, va entendre que feia el seu amic i comença a agafar peixos i llançar-los al mar..Crec que aquest conte explica molt bé que el canvi comença avui i per cadascú de nosaltres!.Per cert...encara no plantem res...però és una foto de la primavera passada de plantar perilla, i a cadascuna de les plantes plantades, li servia i a l'entorn, li servia, i a tots ens servia!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa. ...
Ver en Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Fa dies que dono voltes a la situació actual del món, del tema pandèmia, del canvi climàtic, de la pagesia,... ..Tot bé per una pregunta d'una bona amiga-clienta que em demanava si havíem notat una millora en la consciència de la gent a l'hora de comprar, o sigui si havíem pujat les nostres ventes....- "Malauradament no..."- Li vaig respondre..Ella es va quedar molt sorpresa..."Però si les xarxes bullen de compra de proximitat, d'ecològic, de salut,...??? No ho entenc..."..- "Em sap greu...però no, seguim com sempre a la corda fluixa...".Però perquè? M'he preguntat aquests darrers dies. Si tal com diu la nostre amiga, la "moda" són les compres responsables i de pagesia de proximitat, perquè nosaltres seguim patint? I perquè, només per posar algun exemple, els pagesos que cultiven mandarines i taronges de l'Ebre és queixen que no poden recollir-les pel preu que els imposen? Perquè els productors de calçots arrenquen les seves produccions?....I com vinc d'on vinc, i per sobre meu han passat els "terratrèmols" que han passat, tinc sempre la tendència a buscar la solució per dins, com si el problema fos meu... I no és ben bé així,... però, agafo el repte de fer més pedagogia per part meva, i mirar d'explicar més bé:.Qui som; Que fem; D'on venim; Cap on hauríem d'anar; Perquè fem el que fem; En que beneficia el que fem; Com cal anar a algún lloc;... .Miraré de ser el més planera possible, però em comprometo a fer, per part meva, el màxim d'explicacions, per tal que el canvi comenci de debò, desde la responsabilitat de cadascú de nosaltres de que sabent el que hi ha als nostres camps i plats, responguem amb coherència i desde el coneixement real!.(Ara sé que m'he envalentit...però endavant serà divertit!!!).#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Després de la petita nevadeta d'aquesta nit, avui ha sortit un sol preciós que ens ha animat a fer una "incursió" al camp..A la part inferior del tros on tenim l'assecador, hi tenim dos camps bastant llargs, que aquest any vàrem provar de cultivar horta per veure si tenien prou terra i força per entrar amb aromàtiques..Com el resultat va ser més que satisfactori, aquest any seran els nous espais de cultiu! La llista és llarga: calèndula, cebollí, malva, camamilla borda,...i també més Sajolida i farigola que començem a fer curt!.Ara toca preparar l'espai per tal de que a la primavera només sigui entrar amb les llavors o el planter..Tallar les plantes velles, afegir cendra, cubrir-ho tot amb herba dallada i esperar que els cucs i altres animalons, facin la feina de llauradors!!! Això és agricultura regenerativa!!!.Llàstima que el sol ens ha abandonat ràpid i el fred encara penetrant ens ha fet marxar corrents cap al davant de la llar de foc!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa ...
Ver en Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Les nostre gallines!.Les tenim fonamentalment pels ous, però també per altres motius com per les closques que ens són molt útils, un cop netes i picades, per tirar pel voltant de les plantes medicinals, sobretot les de tronc més fort, com romaní, lavanda, Sàlvia,....Una altre gran funció seva és menjar-se tot el sobrant de la cuina! No cal compostador! S'ho mengen tot!!! Pa sec, fulles d'hortalisses, fruites tocades,...són una enorme recicladora!!!.Quan començo qualsevol projecte, sempre m'agrada llegir sobre el que faré, com les aromàtiques, o l'hort, o les gallines. Però hi ha una part tant o més important, que és l'observació. Mirar i aprendre d'allò que et diuen sense parlar. Per exemple en el cas de les gallines, em fascinava les ganes que tenien de buscar o fer-se petits espais de sorra i tirar-se la terra per sobre. Ara he après que és molt important per elles per desparasitar-se, com una dutxa seca! I la meva feina consisteix en procurar-lis aquest espai i afegir una mica de cendra per tal que el procés sigui el més plaent per elles!.M'agrada molt asseure'm a la pedra de la paret de l'espai del galliner i mirar els seus rituals, les seves jerarquies, les seves manies i el seu món particular que té centenars d'anys de memòria genètica inscrita dins seu! .#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#gallines ...
Ver en Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
I després del fred extrem, amb temperatures de -10°C, de la nevada de més de 40 centímetres, ara venen les fortes ventades..I és que aquest hivern està sent un d'aquests de recordar durant temps..La neu es manté tossuda per tot arreu, amb trossos ben gelats, i només ha marxat de la capçada dels arbres gràcies al vent que baixa desde les muntanyes..Ara comencem a veure el resultat dels excessos del clima, amb branques dels llorers escapçats, la Sàlvia ben tombada, Romanís que es van tornant marrons de cremats, ... I fins i tot espais com l'hivernacle amb plaques doblegades i tanques tombades..Ara tocarà feina de reparació i en alguns casos substitució i tot..És difícil explicar que la feina de camp és continuada, que si vols tenir bons resultats sense anar a parar a la química o la mecànica pesant, cal treballar molt i de valent..Encara ara, em sorprèn quan algú em pregunta si ara a l'hivern podem descansar...o prendre'ns uns dies de vacances....Jo que vinc del món de treball de vuit hores al dia, cinc dies a la setmana, amb un mes de vacances a l'any, i encara ara em sorprenc de les dues realitats tant contraposades, i alhora mai canviaria una manera de viure amb l'altre!!!..Avui continuarem traient neu de sobre les salvies, esperant poder arribar fins al romaní per veure quants han patit massa..I a la nit, ens prendre'm una d'aquestes infusions tan bones que es fan amb aquestes plantes que pateixen tant!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ...
Ver en Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
És temps de silenci i de fred..Els pocs ocells que encara estan per la contrada, avui estan estarrufats i arrecerats de la neu i el fred. No se sent cap cant de moixó, cap crit de garsa, cap xiulet de rapinyaire....Sobre la neu que va caient, es veuen petjades de petits animalons que encara busquen alguna avellana o insecte que els pugui escalfar la panxa. Potetes de ratolins, marques de guineus,....Les plantes restem arraulides sota la capa de neu que va creixent sobre elles, i tanquen fort qualsevol possibilitat d'entrada d'aigua que després seria gel i la seva mort... Farigoles, Sajolides, Romanís recordant el sol de l'estiu que aviat els visitarà....Xemeneies enceses a cada llar, el fum que surt pels sostres de les cases que encara estan habitades i lesteulades que van acumulant gruixos de neu, capes i més capes de flocs minúsculs que fan malabars..I les persones ben arraulides al voltant del foc, mirant els troncs crepitar i el fum enfilar-se cap al cel, escoltant el silenci que sempre acompanya les nevades copioses..Any de Neus, anys de Béns. .#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#neu#silenci ...
Ver en Facebook


google-site-verification: google06ce7b5293689176.html

Mans o imatge? (09/10/2018)

“Se debe tener mucho cuidado con los nombres de las personas y de los seres vivos, porque al pronunciarlos se toca su corazón y entramos dentro de su fuerza vital” Isabel Allende, Cuentos de Eva Luna.

Vivim en un món on la nostre imatge, la nostra veu, el nostre nom,… es mostrat a tot arreu, sense apreciar el tresor que regalem a l’infinit.

A nosaltres no ens agrada molt aquesta exposició, ens sentim més còmodes amb el contacte real!

Aquestes són les nostres eines, les mans amb les que plantem, reguem, acariciem, recolecten, sequem, desfullem, enbosem i estimem la Terra!

___________________________________

Conte O realitat (05-10-2018)

Temps era temps…hi havia una vegada…i sembla ser que ja arriba a la fi el conte…

Un país ple de colors. Del groc més intens de les xicoies i el palid de les semprevives; del lila preciós de les lavandes i el més pastel de les mentes; del blanc impecable del saüc o el trencat de les tarongines…

Una terra amb unes olors tant penetrants, que desmaiava les ànimes dels més imperturbables. Aromes dolços i subtils com la camamilla, l’hisop,…o penetrants i densos com la farigola, el romaní,…

Un indret digne d’admiració per la varietat i la qualitat. Amb bons entesos que les cuidaven, recolectaven, treballaven i estudiaven.

Un lloc, que tot i els prodigis que posseia, tenia un malefici (o poder no…) i els seus habitants caminaven tristos pels camins, i només veien grisos i tenien el nas sempre tapat…i és més, en comptes d’admirar aquell goig del seu entorn, el destruïen, i només s’enlluernaven pel que venia de molt lluny…

Sempre hi havia caballers amb armadures brillants, fades amb varetes espurnejants, bruixes amb encanteris espeterrants, sabis amb llibres enormes plens de formules…però res de res, el país seguia amb el malefici.

Les petites plantes que desprenien aquelles olors tant penetrants, i tenien aquells colors tant vistosos, van anar desapareixent, poc a poc, i cada cop hi havia menys varietats, i inclús, menys homes i dones que les treballaven.

I així, aquell pais, ple d’admiració i sort, va anar caient en l’oblid, i quan algú queia malalt allí, res no podia calmar el seu cor o la seva ànima, perquè res quedava de la meravella que va fer gran i única la seva Terra…

I m’agradaria acavar aquest conte amb un final feliç…però no existeix encara, perquè poc a poc, Catalunya, va perden el tresor que amagen les seves plantes, per les meravelles que arriben de terres molt llunyanes, amb una qualitat dubtosa, però un preu ajustat…

I vet aquí una gençana, vet aquí una àrnica, una pena, però quasi ha desaparegut tot.

PD: podria escriure el mateix conte amb tot el sector primari tremola pel malefici de la nostra ceguera. I cada cop que una família abandona el seu projecte, estem més lluny de que cap conte acabi be…

Fil vermell (04/10/18)

Hi ha una llegenda oriental, que explica, que les persones destinades a coneixe’s, estan connectades per un fil vermell invisible. Aquest fil mai desapareix i esta permanentment lligat als dits, tot i el temps, o la distància. Però arribat el moment, aquest fil es tensa, i miraculosament, aquella persona apareix a la teva vida per fer algo important en ella.

Un dels meus fils vermells invisibles, estava unit al Xavi i a l’Anna. Formatgers i Ferrers, però també, pares i lluitadors incansables.

Una família amb qui compartim la lluita de ser petits emprenedors, llargues xerrades i molts projectes i idees!

L’Anna fa uns formatges deliciosos, sobretot un amb herbes…de bona procedència, és clar!

I el Xavi, fa unes obres d’art amb ferro, que sembla que treballi amb fang i no aquell material tan dur!
I ara, ens han fet un preciós regal! Uns collarets i una polsera amb el dibuix d’un hisop!!!! Signe de protecció davant de mals esperits.

Gràcies Xavi i Anna, pel regal, i sobretot per confiar en nosaltres, creure en el nostre producte i possar tanta il·lusió i fe en el nostre projecte!

_____________________________________

I ja comença el fred de debò! (01/10/18)

8°C aquest matí, i això vol dir que cal córrer de debò, perquè moltes de les plantes ja començen a patir massa, deixan d’enviar sabia a les fulles, aquestes es tornen grogues, aviat cauran per poder passar tota la seva força a les arrels, i així poder sobreviure a un hivern més.

Que sàvies són les plantes! Quan ens cal aprendre d’elles…i poder fer una preparació també nosaltres pel fred que ve…

Mentrestant, la maria Lluïsa, la menta, la tarongina, ja ens marquen la fi de la recolecció!

“La naturalesa es complau amb la simplicitat” Isaac Newton.

__________________________________________

La Vall, la Llar! (30/09/18)

Casa meva, és la terra entre muntanyes que formen una vall, una petita “tassa” entre varies faldes de pics, plena d’arbres, cabirols, porcs fers, granotes, sargantanes, saltants d’aigua, un riu, petites “platgetes”, pomeres, faigs, alzines,…i infinitats de vida, que en alçar la vista, que en aturar-me a agafar aire, o simplement, mirar per la finestra, em fa sentir que estic a casa, un lloc on estic segura i a resguard de tot el que passa a l’exterior.
Aquesta Terra és on he arrelat i les meves fulles es mouen al ritme del vent i les tempestes amb armonia i pau.
Gràcies per acollir-me, aquí no estic mai perduda, i res em fa por.

__________________________________________

III JORNADES (24/09/18)

I ja van tres!

Però aquest any no les teníem totes no… Per mil coses, i gràcies al desànim que, a vegades, són capaços de transmetre certes administracions…però això és un tema apart, que prometo dedicar-li un capítol sencer…

Però el Parc Natural de l’Alt Pirineu, si que hi va ser aquest cop, i gràcies al seu recolzament, vàrem poder tirar endavant de les terceres Jornades d’aprofitament de plantes Aromàtiques i Medicinals d’Araós!

Però si cal parlar d’algo d’aquestes jornades, és del gran mestre Antoni Agelet! Un pou de ciència que ens va saber cautivar i embaladir durant quatre hores dissabte i quasi cinc diumenge! Paisatges, muntanyes, roques, arbres, plantes,…tradicions, història, bruixeria, saber, medicina,… tot va ser tocat, i el resultat és un profund agraïment al seu coneixement tant fàcil de transmetre i tan a disposició!

Gràcies Antoni per fer-ho sencill i proper!

__________________________________________

JUDIT FLORETES GUARIDORES (18/09/18)

El primer cop que la vaig veure, estava asseguda sota la pèrgola del nostre camp amb els seus dos nens, que aleshores eren molt petits, uns bebes.

D’això en fa més de dos anys.

Donava el berenar als petits, i en veure’m em va demanar permís per fer-ho, i això em va sorprendre.
El seu semblant era seriós, distant, trist…una sensació que m’ha quedat gravada, per sempre més que l’he vist.

Després, la vida ens ha anat portant al punt on som ara de la nostre relació, amigues-socies-col.laboradores… i moltes altres coses que som plegades.

Però sobretot, recordo el dia, que amb un somriure de nena petita, va venir amb la bogeria dels saquets terapèutics…tenia nom i tot aquell desitg! “Floretes Guaridores”
“el nom l’hi ha posat l’Estel!” Em digué emocionada! I em va contagiar de la seva il·lusió, i va ser tan fàcil! Ella ho va fer sencill i fluid, i a més, es van juntar dues ments inquietes i plenes d’ocells al cap!

Una màquina de cosir de la família que ella ha domesticat, unes teles recolocades de quan la seva nena era molt petita, unes receptes fetes a mitges i sobretot, molt amor al Pirineu, la terra que la va veure néixer i creixer i que també la va veure plorar i enfonsar-se.

El que més admiro d’ella, és la seva passió a la natura, a les coses artesanes, a les bones persones, a la vida i el gran amor pels seus fills!

I una cosa ha portat a una altre, els saquets terapèutics, les espelmes purificadores, l’ambientador de lilà, els saquets d’armari,…i les que vindran!

La frase que em ve al cap al veure la seva força, és una que m’ha marcat molt d’Elizabeth Kübler-Ross:

“Las personas más bellas con las que me he encontrado son aquellas que han conocido la derrota, conocido el sufrimiento, conocido la lucha, conocido la perdida, y han encontrado su forma de salir de las profundidades. Estas  personas tienen una apreciación, una sensibilidad y una comprensión de la vida que los llena de compasión, humildad y una profunda inquietud amorosa. La gente bella no surge de la nada”

Aquesta es la Judit Camp, molt més que la meva sòcia de bogeries, un honor de poder tenir-la dins de la meva tribu.

__________________________________________

QUADRE SILVESTRE! (09/09/18)

Ara toca córrer, perquè en poques setmanes, o poder dies, començarà a fer fred de debò per les nits, i les plantes decidiran que es hora de resguardar-se a l’interior de la terra, com una hibernació de qualsevol animal de muntanya.

Però ara encara no, encara falta una mica, i per això cal córrer a recollir les darreres flors, les últimes fulles,…esperant un dia sense pluja, i tot i això, el terra ja comença a acumular humitat i fa aquella olor de bosc ple de bolets!

M’omple de felicitat, em fa sentir plena, anar amb el meu cistell, les meves tisores, la vista posada al terra, el brunzit de les abelles apresant- se també…és un dia de festa; davant meu tinc una bona estona de feina plaent i agraïda, i com a objectiu, el cistell ben ple de fruits preciosos per poder fer productes durant l’hivern!Déu ser la meva sang recolectora que s’emociona tota!

Però, per sobre de tot, cal ser agraït i honest i només recollir l’imprescindible, perquè tal i com va dir el mestre Gandhi:”La terra té lo suficient per satisfer la necessitat de tots, però no les ambicions d’uns pocs”

Començo a caminar, i els meus ulls se’n van cap a la vara d’or, l’hipéric, la mil fulles, la farigoleta de roca, l’orenga, la cua de cavall, la malva, l’hisop.

Es un dia ple de colors i olors, on els tons del meu quadre, els posa una mà erràtica i juganera!

__________________________________________

I ARA COMENÇEN DE NOU AGRAÏNT (06/09/18)

Els inicis són sempre difícils, l’objectiu el pots tenir clar, però els camins per arribar-hi, no estan marcats, cal refer el tros recorregut per tornar a la vía correcta, i així un cop rere un altre, com si la guia que ens han donat estigués borrosa o plena d’errors, o pitjor encara, en un idioma que no sabem interpretar.

Així ha estat també en el nostre cas, sabíem molt bé el punt final, però em hagut de corregir la direcció varies vegades, i sense temps de mirar enrera, emprendre un altre sentit, però sempre amb la mirada posada al capdamunt de tot.

Ara mirem enrera, sobretot els moments més complicats, aquells en el que perds l’esperança, i el cor s’omple de bromes fosques, i no podem més que agrair a tothom que ha cregut en nosaltres en tot aquest temps, aquells que han vingut als tallers, o han comprat els nostres productes, que han confiat en el nostre projecte i ens han recolzat, que ens ho han dit, o simplemente, han tornat a comprar les nostres infusions o condiments, o coixins, o el patxaran,…Gent anònima, o amics a quin posem cara i somriure, gent llunyana que ens ha vingut a veure, o gent de molt a la vora nostre, familia i veïns,…

A principis d’estiu creiem que ja no teníem més força, ni recursos per tirar endavant del nostre projecte, i en canvi ara, creiem que ja em trobat el camí segur d’arribada a casa!

Gràcies al tots i totes!!!


FIRAS I FIRAIRES (22/08/18)

Les fires vistes per dins, són un món completament diferent al que trobem quan hi anem a passejar per una.

La preparació no es sencilla, perquè has de portar la teva botiga en un cotxe, o en una furgoneta, esperant acertar els gustos dels clients d’on aniràs a parar… i quasi mai acertes!

El muntatge és curiós, tot de gent atrafegada, preparant la parada el més atrayent possible, colocant les coses amb tot el carinyo d’algú que ven allò que ha fet amb molt d’esforç, amb les seves pròpies mans: formatges, melmelades, embotits, dolços, licors, quadres, joies, cremes, herbes,…hores i hores prèvies.

“Molta sort!” “Molt bona venta” “L’any passat va ser molt bona aquesta!” ” A veure si podem pagar el cost de la fira i la benzina…” “Va! som-hi que avui tot anirà rodat!”

Comença l’espectacle!
La gent mira desde lluny i ells treuen les millors gales! El més gran somriure!
Donen a tastar, deixen olorar, expliquen el que fan, els conviden a visitar-los…
“Un troset de formatge? Tendre o sec?” “Aquesta melmelada està feta amb nabius del bosc! Les cullo jo mateixa!” “Olori, ja veurà com l’enamora!” “Aquest xolis, només té carn i pebre, res de coses estranyes!” “Un gotet d’infusió?” “Amb aquesta crema li desapareixeran tots els dolors!”…

Hi ha qui mira recelós, allunyat, fa inclús una ganyota quasi de despreci, i això dol al firaire, que agafa aire i ho prova una mica més enllà…entristit, però sap que no pot aturar-se, perquè la gent va passant i cal captar la seva atenció, enamorar-los amb el seu tresor, portar-los quasi dins de casa seva, que estimin allò que ells han fet amb les seves mans! Només tenen un dia, deu hores de peu, parlant, movent-se sense parar…

Miren de reüll la parada de més enllà, ben plena a vessar, amb enveja, però alhora alegrant-se de la seva sort, i amb més ànims, procuren atreure a mes gent al seu espai!

Hi ha nens que corrent per entre les paradetes, fent xivarri i divertits, mentre els pares remenen per un taulell i un altre, i els firaires es miren de reüll…”A veure si tombaran tot el género”

Hora de dinar! Fa calor, i no hi ha gaires ombres, ni cap lloc perquè els firaires dinin tranquils…Una rotllana i cadascú treu el seu tupper, o el seu entrepà, una cerveseta, una mica de cada parada, i sobretot uns riures plegats! Quasi és el millor moment, se’ls veu relaxats i contents, malgrat tot!

Ja torna la gent! I un client, que ho sap tot, discuteix amb cada un sobre el preu, O sobre la qualitat…ell també fa formatge, melmelada, infusions, cremes,… ho fa tot, i millor que tots, i l’entreté d’aquella senyora que mirava fixament el seu producte…carai…quina llàstima…

Un grupet de nois joves, pregunten molt, però al final comprèn una bona bossa! Quin cop de sort!

S’acava el dia i començen a recollir parades “Com ha anat?” “A la tarde fluixet…oi?” “Quina gentada…i quin poc calaix…” “Pos jo estic content…menys faig assegut a casa…” “L’any que ve no vindre aquí…l’any passat ja ho vaig dir i mira…ni per pagar el cost, ni la benzina…”

Toca recollir, carregar, anar fins a casa i tornar a posar-ho tot a lloc, per tal de demà tornar a començar, qui sap si en una altre fira, o a la botiga de casa, o fent género, …o en una altre feina… perquè ja se sap..això de firaire no dóna per molt!

Ara que miro les fires per dins, i conec a forçes firaires, m’agradaria demanar-vos un favor: el proper cop que aneu a fira, adreçeu-vos a un i pregunteu-li per alló que fa, us sorprendrà una persona plena de vitalitat amb ganes d’ilusionar-vos pel seu projecte!

Els firaires són gent especial i espectacular de debò!


TENDRESA (19/08/18)

Les plantes s’assemblen una mica a les persones (no al revés).

Les plantes necesiten ser regades, però amb l’aigua del cel no n’hi ha prou a vegades, cal que les mirem, i si la terra està un xic seca, que les reguem.
Una mica com les persones, que ens cal que ens mirin, que ens entenguin que ens cal una mica d’atenció, ser banyats en dolçor i comprensió

Les plantes necesiten que ens adonem que estan allí, ben boniques, sempre brillants per nosaltres, amb les seves flors de mil colors, i amb les seves espines.
Una mica com les persones, que ens cal sentir-nos acceptats pel nostre entorn, com som, preciosos i perfectes, inclús amb els nostres defectes.

Les plantes necessiten ser tocades, ser olorades, ser mirades, ser estimades.
Una mica com les persones que ens cal el contacte físic més íntim, una caricia, un massatge, una abraçada, un petó,…

Les plantes necessiten del sol per poder viure, per poder créixer, per poder ser fortes i sanes.
Una mica com les persones que ens cal l’amor per poder sobreviure al món.

Les plantes necessiten que les curem si estan malaltes, que els donem atenció amb allò que li sigui el menys agressiu possible, però que els ajudi en aquell moment de dificultat.
Una mica com les persones, que quan el nostre cos fa un crit, vol dir que no ens cal que l’ataquem amb productes químics, sinó que l’escoltem i ens encuidem de buscar solucions més amables al dolor.

A les plantes, com a les persones i com al món, li cal més tendresa.

__________________________________________

BRUNZIT DE LAVANDA (14/08/18)

Fa quatre anys, a la part obaga del nostre camp, vàrem plantar lavanda, de la “angustifolia” i de la “latifolia”.
Ara ja són unes senyores plantes ben adultes, i que produeixen unes flors amb una olor penetrant i dolça!

El moment de fer la recolecció de les flors, és màgic i especial.

Abans d’entrar dins del seu espai vital, només cal fer una ullada per sobre per veure tota la vida que hi ha allí dins! Papallones, abelles, escarabats voladors, mosquits, mosques,…hi ha tants, que el brunzit, fa pensar en un aeroport en ple tràfic de vols!

La miro desde fora, agafo aire, tanco els ulls i em capbusso dins! He entrat al seu món, i haig de ser respectuosa, ja que estem lluitant pel mateix recurs, però, per fins diferents, i les flors són el tresor comú. Per tant, molta calma! “no agafaré tot… podeu anar unes flors més enllà?…aqui no? ja vaig una mica més enllà jo…voleu una cançó? la de “la mare de déu quan era xiqueta”? perfecte, som-hi!”
Zig-zag, zig-zag, les tisores van tallant les tijes i un saltamartí salta tot indignat de ser despertat de la seva siesta a ple sol!
I mentre cantussejo, em bellugo com una ballarina sobre un escenari lila i aromàtic, permeten ser esquivada pels insectes!

Aquest any la flor de lavanda serà perfecte per poder disfrutar d’una infusió relaxant, mentre el brunzit de la vida exterior, ens recorda al dels insectes mentres era collida!

___________________________________________

TALLERS (10/08/2018)

Com a productors i elaboradors, per tal poder introduir a tothom en el mon de les infusions i dels condiments, una de les nostres activitats més apreciada, són els tallers.
Consisteixen en apropar el món de les plantes aromàtiques i medicinals a tothom.
La idea és que sigui tot molt vivencial, que intervinguin tots els sentits, i que al sortir, cadascú hagi pogut despertar el seu “cuquet” en aquest meravellós món.
En tots ells es fan diferents activitats, sempre manipulatives, i dins del nostre camp, de manera que es transforma en una experiència impresionant!

Sempre em fan sentir viva per poder transmetre allò que més m’estimo, allò que faig per passió, i acabo implicant a tothom que ve, grans i petits, fent que ells sortin plens d’olors i de sabors, plens de ganes de buscar més i de posar més plantes a les seves vides!

Però hi ha algun dia, molt de tant en tant, que hi ha gent que ve i em fa sentir malament…
No sóc cap tècnica, ni crec que qui vingui a fer un taller, espera trobar-se una classe de química, ni biologia avançada…se més pel que he viscut en contacte amb cada dia de la vida de les meves plantes, que del que he trobat en llibres, i intento que pugui arribar a tothom, grans i petits, sabis o desconeixedors…
Crec que sempre es pot aprendre algo nou d’allà on vagis, amb el cor obert i la ment tranquila…
Aquesta gent que la seva saviesa fa que rebutgin un aprenentatge perquè ells estan per sobre de tot, crec que no podran rebre el regal de poder omplir novament la seva tassa de coneixements, perquè la seva sempre es plena…
Els dies que em passa això, em fan sentir trista i necesito molta força per continuar transmeten allò que se.

Jo dono sense esperar res a canvi, però em nudreixo molt de la cara de la gent quan acabem de fer el taller, aquell somriure d’orella a orella, aquelles felicitacions sinceres i desde el més profunt de dins seu, aquella llavor que se que he deixat, i que de ben segur fructificarà en un arbre ple de plantes aromàtiques i medicinals!

___________________________________________

AL PIRINEU A LES TARDES D’ESTIU PLOU!!!  (08/08/2018)

Un cop el meu pare em va preguntar què perquè havia anat a viure al cap d’amunt del Pirineu…”Tant lluny? calia tant lluny?”

No vaig saber que contestar-li, tot i que em varen passar mil respostes, però cap em va semblar prou de pes perquè ell, un home savi com he conegut pocs, no me les rebatis.

Però al cap d’uns dies, un matí que passava pel Port de la Bonaigua, em va sortir la resposta de cop.

Era mitjans d’agost, i havia plogut molt la tarda abans, i al passar per sobre del Bosc del Gerdar, sortia una broma fresca, que conferia al conjunt un aspecte màgic i fantasmagòric, ple d’una bellesa d’aquelles que t’omplen de felicitat fins a fer-te sortir un sospir!
I aleshores vaig donar amb la resposta: perquè allò era el que més m’agrada dels dies que passàvem en família, de vacances, aquí adalt! :
Les tempestes de tarda, amb tot el soroll i llum que comportava, l’aigua que xocava contra el sostre d’on fóssim fent una cantarella rítmica,… i sobretot, la bona olor que deixava després en l’ambient aquell ruixat, i la fresqueta, i la boira… i tot plegat!!!

Perquè a l’estiu, al Pirineu, casi cada tarde plovia, i aquell record de felicitat plena i absoluta, era el que vaig venir a trobar aquí, i tot i que ara no plou cada tarda, segueix fent-ho de tant en tant, alegrant molt les nostres plantes, i els boscos i els rius, i recordant-me la resposta que ara li donaria al meu pare:

Perquè això és el que tu em vas ensenyar a estimar, la naturalesa en el seu estat més pur i més salvatge!

___________________________________________

CULTIU EN FEIXES (07/08/2018)

Al Pirineu, tot a lo llarg com a lo ample, s’explica als més menuts de casa la rondalla dels Minairons. Són éssers diminuts que viuen dins d’un canut d’agulles, i que quan són alliberats, exigeixen feina per fer, sota pena de mort si no se’ls plau.

Aquest conte de xics, s’entén quan mires cap amunt de molts horts de poble, i veus murs de pedra seca, en racons ben allunyats e innacesibles per poder aprofitar un petit troç de terra per plantar-hi alguna col o alguna patata. Llocs d’accés tan difícil, que només petits éssers voladors plens de ganes d’esgotar-se podrien haver fet!

Perquè això són els horts de l’Alt Pirineu, feixes per poder salvar el desnivell de la muntanya, camps per nans, no pensats, ni per maquinaria ni per cultiu més “professional”, on molts cops, ni els peus que avui en dia gasta molta gent, poden treballar a gust!

Les feixes obliguen a fer-ho tot manualment, amb lentitud, aprofitant cada racó, cada petit espai per poder-hi encabir alguna planteta.

Fan que la imaginació guanyi al poder de les màquines!

Però aquest any em començat a feinejar una feixa que de llarg fa més de 100 metres lineals!!! O sigui tres fileres perfectament rectes de, per exemple, perilla, la planta de l’alergia.

Quin plaer, començar a tallar per una punta i arribar fins al final omplint el cistell fins adalt cada cop!!!

Quan vaig veure el resultat de collir 300 plantes de perilla, que havien fet una crescuda fenomenal…em vaig emocionar! Podia haver saltat d’alegria com una boja, podia haver volat com un Minairo!!!
Un carro sencer!!!

Una feina que de ben segur miren desde el seu canut les petites bestioletes amb enveja!

___________________________________________

MARIA LLUISA  (03/08/2018)

Padrina fa dies que està allitada, simplement deixant passar els records abans de morir. Va viure la guerra i la postguerra, per tant té moltes coses per repassar i posar en ordre dins del seu món de silenci.
Un dels darrers que va poder expressar amb certa coherència, i claretat, va ser quan era molt joveneta, i el menjar no sobrava, la tata Nina, li feia sempre aigua amb Maria Lluïsa, allò li calmava el raurau de la panxa i tot i explicant-li contes de fa temps, les dues es bevien tasses ben plenes per enganyar a la gana.
Ara, li costa empassar res, està molt dèbil, però es beu molta aigua de Maria Lluïsa, i això ara li espanta la por i la solitud.

Aquesta història me la va regalar la mare de la Queralt i el Max el darrer dia que varen venir a fer una visita al nostre camp. Són uns bons clients-amics que cada any ens visiten. Ella em va explicar entre llàgrimes que l’aigua de María Lluïsa que va beure al final dels seus dies la seva iaia, era de les nostres plantetes tan petites però tan oloroses. El darrer present que li va poder donar. I això la va fer molt feliç a ella, i aquest obsequi m’ha fet sentir-me molt venturosa a mi!
Gràcies!

___________________________________________

TURISME O PRESSA?  (02/08/2018)

Jo no sé gaire sobre la pujada del preu dels lloguers per poder ocupar els turistes, o de les botigues iguals que hi ha a totes les ciutats, o dels sous lamentables que es paguen al sector serveis,…vaja, que jo no domino tots els problemes derivats del turisme.
Però jo si se una cosa que m’agradaria reflexionar en veu alta. Perquè el turista té tanta presa?
Una de les feixes que nosaltres treballem, està just a sota l’ermita de Sant Francesc d’Araós. Una ermita romànica preciosa del segle VII, plena d’energia relaxant, que es pot visitar per dins, arreglada de fa només 40 anys.
El camí per arribar-hi passa per sota d’on treballem, per tant podem veure perfectament el trànsit de gent que la visita aquest dies. Doncs bé, hi ha una cosa que em té molt sorpresa d’aquest fet, algo que jo no puc entendre ni comprendre, i és que quasi tothom s’esta màxim 5 minuts per visitar-la…no és sorprenent?
Es pot entrar dins, i hi ha uns bancs de fusta molt bonics per seure-hi, i contemplar el sencill altar, i el sostre de fusta, ple de nius d’orenetes, que aquests dies entren i surten amb els seus alegres crits que resonen dins d’una manera màgica.
Quan entro, m’hi puc estar molta estona embadalida per l’espectacle tan meravellós i per la fresca calma que hi ha dins.
Entenc que s’han d’aprofitar les vacances…però 5 minuts només? Algun cop, inclús, es com una cursa, toquen la paret i tornen enrera a tota velocitat perdent-se camí enllà per on han vingut…
Un cop, però, va venir una senyora amb una gran motxilla. La vaig veure passar, però no tornar enrera…i sorpresa i una mica espantada, al cap de molta estona, vaig anar cap a l’ermita, per veure si li havia passat res. Estava asseguda a dins, amb una gran llibreta de dibuix i una cámara al costat, i gargotejava molt concentrada. Ens vem saludar, i amb un castellà molt bàsic (crec que era francesa), em va fer mil preguntes sobre el lloc, sobre el poble, sobre tot…i vàrem acabar fent una infusió tranquilament les dues allí dins…en total va estar quasi quatre hores…
Estic segura que tot té un terme mig…però l’observació del lloc que ens acull, poder és una mostra de respecte i amor, més enllà dels selfies ràpids i les ullades fugiceres…
Us convido a seure i mirar amb els ulls tancats, els secrets del que ens envolta!


BENEIDA CAMAMILLA!!!! (31/07/2018)

Déu meu quanta feina dona aquesta curiosa planteta, amb el seu aspecte fràgil de princesa a punt de tombar-se.

Fa unes flors boniques, que desperten dos sentiments ben contradictoris: o bé és un remei imprescindible, o bé només el seu record ja ens fa venir basques!

La seva recol·lecció…és una paraula que no encaixa molt en el que fem quan ens toca agafar-les, ja que és una feina lenta que cal fer cada dos dies per tal que segueixin sortint les flors, i així una planta ens pot durar un o dos mesos, depenent de la calor o de la pluja, o fins i tot de si alguna nit baixa la temperatura i a ella no li agrada.
Cada dos dies, unes dos o tres hores!
Nosaltres fem dos “tandes”, les que surten de les llavors de l’any anterior que ja comencem a collir a primers de juny i la que plantem, que fins a primers de juliol no floreix.
Per tant la recolecció es durant juny, juliol i a vegades una mica d’agost. El rendiment és molt baix, nosaltres em comprovat que collint 100 grams, ens queden entre 15 o 20 en sec…molt poc…i els restaurants en demanen molt en bossetes per servir!

Ara, no se perquè, és una flor que m’agrada de collir, malgrat tot, hi ha un plaer relaxant en agafar les floretes precioses de la camamilla, em recorda a treure els enredos dels cabells de les meves filles: una feina delicada, lenta, laboriosa, però que al final dona un resultat tant bonic!!! I la olor que queda als dits…ummm deliciosa!!!

En resum! Beneida camamilla que omples els meus dies d’ estiu de feina poc rendible, però plena de plaer!!!


PRIMERA RECEPTA (30/07/2018)

A vegades, mentres treballo al camp, em poso una estona la ràdio, molts cops, només per sentir una veu bonica de fons…
El cas és que l’altre dia, vaig sentir una frase en un programa de cuina que feien. Vaig sentir només: “estofat de pastanagues”.
Fa dies que li dono voltes…”ESTOFAT DE PASTANAGUES” !!!!
He buscat en els meus llibres de cuina, els que vaig heredar de la meva mare, o els que m’han anat regalant vells i usats i és clar, estofats hi han molts, però tots amb carn…
Però perquè no pastanagues soles! Amb el seu preciós color taronja i aquella olor a Terra!
Doncs m’hi vaig posar ahir, i el resultat va ser impressionant! I només pastanagues i ceba, i és clar!!! Herbes aromàtiques!!!

Jo hi vaig posar:
3 cebes ben grosses
1 kg de pastanagues
3 branques de sajolida
1 branca de romaní
3 branques de farigola
(pot ser substituir les branques per un farcellet o bé per condiments secs, però sempre de bona qualitat)
En una paella grossa vaig sofregir la ceba tallada més aviat grossa.
Quan va canviar de color, hi vaig afegir la pastanaga pelada i tallada a rodanxes no molt gruixudes (d’uns dos centímetres més o menys).
Vaig deixar que es fregis una mica, uns quince minuts més o menys.
Després vaig tapar la paella i hi vaig afegir les herbes aromàtiques dins, uns quince minuts més!
Sabeu quina olor desprenien aquelles sencilles pastanagues!!!
I ja està!!!
Aquí teniu com va quedar!


D’ON VENIM  (29/07/2018)

Tanco els ulls i em deixo portar al meu espai segur, al meu somni que he anat creant com un joc de peces.
Cada experiencia, o cada lloc preciós on he estat, ha anat posant la seva pincellada al mural que és ara i que segur que no serà el mateix d’aquí a un temps.
Colors vius, ombres difuminades, olors penetrants, sabors impredictibles, el soroll dels ocells, dels grills, de les abelles,…l’aire que acarona l’anima.

En aquest meu quadre mental, hi ha aportat:
– El meu mestre en silenci, John Seymour amb el seu llibre: “Guia práctica de la vida autosuficiente: un clasico para realistas y soñadores” (cap nit me’n vaig adormir sense fer-hi una fullejada!)
– El gran innovador de l’agricultura: Gaspar Caballero, amb: “Parades en Crestall horticultura ecológica familiar”.
– El gran divulgador: Mariano Bueno amb: “El huerto familiar ecológico”.
– Brigitte Lapouge-Déjean amb: “Crea el teu jardí d’aromatiques”.
…i tots els passejos per França, terra d’horts preciosos, Itàlia i el seu aprofitament de l’aigua,…

Però segueixo tancant els ulls, i el meu lloc segur on recórrer es:


EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT  (07/07/2018)

Cadascú té uns records on hi va a refugiar-se en els mals moments. Aquells raconets de la ment que volen tranquils dins nostre, com una papallona de vius colors, desitjosa que la mirem.

La meva papallona és de la infància, crec que no tenia més de quatre O cinc anys.
A la caseta que els meus avis tenien a les afores de Sant Cugat, molt abans que existís l’Hospital de Catalunya, i que alla hi haguessin moltes torres boniques.
Era una casa petita, però rodejada d’un preciós jardí, on la meva iaia Rafaela, tenia un hortet amb tomaqueres, mongeteres, enciams,…
Encara ara, si tanco els ulls, puc sentir la olor que les plantes feien quan fregaven la meva pell! Era, i és encara ara, el perfum més intens i bo que hi ha per mi al món!
També tenien un gran cirerer, que per arribar a les seves branques, calia escalar a una caseta petita, i que donava unes cireres tan gustoses, que tenies que barallar-te amb els ocells per poder disfrutar-les! Quin plaer, pujar alla adalt i menjar fins que la panxa feia mal!
També recordo, que no molt lluny de casa dels avis, hi havia un camp, no molt gran, on anàvem a comprar verdura i fruita cada setmana, però amb la particularitat, que nosaltres colliem amb la pagesa el que volíem i el que ens calgués! La cistella plena de verdures encara calentones, plenes d’aquella olor a vida, a Terra, aire i sol, a Natura en ple estat pur!!!
Allà vaig descobrir que la meva vida tenia que estar tocant la terra cada dia, cada minut, disfrutant del sol, de la terra i de tot allò que de petita em feia sentir viva i feliç!
I aquí estic!
Cultivant, recolectant, transformant, i sobretot, estimant allò que més feliç em fa al món! La terra!!!


MAMA (06/07/2018)

La meva mare em va ensenyar moltes coses, com totes les mares del món, que deixen el seu amor gravat dins nostre, en forma de consells, de xerrades tranquiles,…inclús de crits i enfados!

Però l’aprenentatge més gran, me’l va donar sense saber-ho, un cop el seu cos havia deixat de patir:
La vida cal disfrutar-la com si cada dia fos el darrer, perquè el moment de la mort, no ens avisa amb temps per tal que disfrutem dels darrers instants amb intensitat… no. Cal que assaborim cada minut, com si no n’hi hagués cap altre.

Ella va morir massa jove, plena de projectes i il·lusions, amb la mirada d’una nena descobrint encara el mon, fent sentir especial a tothom que s’hi acostés.

Va ser una gran dona, i per mi, sempre és un referent en els meus pensaments.

Per tu va l’inici d’aquest blog! Elsa

Mama, gràcies per la vida i per l’amor, gràcies per tot el que soc gràcies a tu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanSpanish
× Puc ajudar-te?