Blog d’Herbes

6 days ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Aquest estiu van venir la Goretti i la Núria amb un projecte esbojarrat, una idea que em va entusiasmar desde el primer moment! I com ja sabeu que jo m'apunto a un "bombarder", em fa molta il·lusió explicar-lo!.La seva idea era fer una altre mirada d'un producte molt conegut i introduït en el nostre dia a dia com es les infusions de la marca "Yogi Tea"..Molts cops, parlant amb vosaltres o amb amics, em comenteu que consumint aquesta marca, al menys són bones les infus....El que sempre us demano és que obriu una bosseta d'aquesta marca (o qualsevol altre de comercial) i intenteu trobar les plantes que diuen que contenen... Missió imposible....El seu projecte és @_yoyotea i ens presenten "un joc, un diàleg participatiu. Rebatrem els aforismes de Yogi Tea amb dosis de realitat i sentit de l'humor. Presenten una cara amable per imposar una ideologia. Adopta referents propis del ioga, l'ayurveda i el mindfulness per vehicular idees de narcisisme neoliberal. I la seva estratègia de màrqueting empatxa el nostre esperit amb pensaments positius que no deixen lloc a la crítica. És ecològic, però dins la lògica de la globalització. És una empresa californiana amb seu a Hamburg que produeix a Italia amb herbes importades de països de fora de la Unió Europea.".Elles us proposen un joc en el que heu de fer una foto a una etiqueta d'aquesta marca i una altre amb una rèplica pròpia per rebatre aquest missatge! És super brillant! I divertit! Segiu-les i participeu, hi ha una convocatòria per mes i de premi hi haurà infus nostres!!!.Va! @_yoyotea !!! Som-hi amb els pensaments crítics!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Avui és la Diada de Catalunya..I faig un punt sentit..Fa uns anys, anàvem a les manifestacions, fèiem centenars de quilòmetres, enfundats en samarretes comprades de merchandising i banderes de Catalunya. .Aquest any no hi anirem, ni el passat hi vaig anar, ni l'anterior..Ens coincideix amb el moment de màxima feina de recolecció...i el camp mana..Hi penso una estona i no em sento menys de la terra que abans, al contrari. Ara reconec en mi un arrelament més real, perquè entenc que estimar el meu país, vol dir creure en la pagesia i la ramaderia que hi lluita cada dia i en els artesans que s'esforcen dia rere dia! .Crec en aixecar-me cada matí ben d'hora i fins a la nit ben tard, treballar sense defallir. En fer-ho de dilluns a dilluns, sense més esperança que tots aquells que s'alcen com a autèntics, entenguin que sense pagesia, ni artesania, el seu país no existirà més enllà de comprar tot el que necessitin de molt lluny...i això no farà del seu país un lloc millor on viure, sinó un espai erm i sense paisatges..Envejo els Francesos en aquest sentit, perquè tenen un sentiment d'amor cap als productes propis, no comparable amb nosaltres. Els productes porten un segell ben gran que diu "Produït a França" i la gent se'n sent orgullosa i segura del que hi ha darrera..Comprem productes de proximitat i creiem en el sector primari de la Nostre Terra, i això sí que ens farà millors, en tots els sentits!.Visca la Terra!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
I per fi plou! I sembla molt poc interessant, perquè plou per tot arreu... però en el món del camp, no us podeu imaginar la mirada continua que tenim cap al cel...i aquest any em patit molt...massa. .Però una altre raó per la qual estàvem desitjant molt l'aigua, era per poder parar una mica..I aquesta aturada em permet de mirar al meu voltant i no poder estar més agraïda amb tothom!.Agraïda amb tots els que heu tornat a pasar per casa nostre i segiu fidels als nostres productes..Agraïda amb tots els que ens heu descobert i ens heu fet saber lo molt que us ha agradat i heu disfrutat!.Agraïda amb els bons amics i amb els millors clients que feu una xarxa de seguretat al nostre voltant!.Agraïda als meus fills per la seva incalculable ajuda i comprensió per la nostre feina que no es sempre fàcil, i ho sabem...a vegades poder arribar a tot arreu significa sacrificar menjars tranquils, celebracions, xerrades,... i a vegades fins i tot estar cansats i de mal humor amb qui tens més a mà... Un any més el "carro" ha tornat a pasar per sobre nostre... Gràcies per les abraçades i sobretot per ser-hi!.I per sobre de tot, agraïda a la Laia que un estiu més ha estat al capdavant de la botiga i a l'obrador, amb el seu somriure i la seva infinita paciència! Moltes gràcies Laia, et trobarem molt a faltar aquest any....#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 weeks ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Avui, tot arreglant el camp de romaní i començant a preparar-lo pel fred, hi havia aquesta Mantis que em mirava. No s'ha mogut gens. Amb les potes del davant juntes observava com jo anava tallant les branques més altes. He rodejat la planta on ella estava, i ella anava rotant amb mi. .No crec que em veiés com una amenaça, ni tan sols res com per fer l'esforç de moure's d'on era. No he tocat res on ella reposava. I he seguit una mica més enllà. .Poder faig massa olor a romaní? Poder em moc massa poc a poc? Poder ha corregut la veu de la meva acceptació total cap als seus? Poder s'ha cregut més forta que jo? Poder feia massa calor per bellugar-se?.Aquests dies que el món sembla que s'ha d'acabar aquí al Pirineu, on tothom té pressa, sembla enfadada i està massa cansada per ser una mica amable amb els del seu voltant... Aquest petit insecte orgullós i valent, m'ha tornat a posar al meu lloc i m'ha arrencat un gran somriure que em durarà la resta del dia!.M'agradaria poder explicar-ho amb calma el proper cop que senti aquesta agressió al meu voltant, i no semblar ni arrogant, ni boja..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 month ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Som-hi! Aquest estiu m'he decidit a fer un sol dia...la calor apreta i la feina de camp no s'acava mai!.Si us fa el pes reserveu per aquest dimecres i ens ho passarem molt bé!. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Avui tot està exultant! Es una meravella i m'assec a sota la pèrgola encandilada amb tanta exuberància!.Ha estat un dia sencer de pluja molt ben rebuda i agraïda per tots! Ploure fort, amb tempesta ben rabiosa i fluix, com una carícia humida!.El cim de les muntanyes encara tenen boirines i núvols ben espesos, sembla que tinguin un barret de cotó fluix!.Ja és ben entrat el matí, però els ocells canten i pasen encara ben actius, fen un dia de festa major amb tanta vida com s'ha despertat!.Avui em sento com l'ambient, més relaxada i feliç, no miro la muntanya amb por i pregant-li que aguanti la calor...sé que té uns bons dies de marge abans la calor no el torni a secar i ens espanti a les dos....Fa una mica de fresqueta, i poder una rebequeta no estaria de més...però el sol ha és ben alt i d'aquí una estona amb l'activitat em sobrarà..Durant dos o tres dies no podre tocar la terra ni recolectar, seria absurd collir res mullat o humit, ja que caldrien més dies per assecar-ho i podria tenir humitats i secats lletjos!.Avui tocarà feina d'assecador! Buidar caixes, desfullar a l'ombra, embossar i preparar productes! .Avui em sento com l'aire! Fresca i neta!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Vida..Also la mirada i veig el bosc resplandet després de la pluja d'aquesta nit..Miro al meu voltant i la lavanda i l'equinacea bullen de frenesí de les abelles i papallones de tots els colors possibles. Van de flor en flor en un ordre perfecte..Una abella s'enrreda als meus cabells i m'aixeco un xic espantada...i ella marxa deseguit que em bellugo...ric una mica nerviosa de la meva reacció..Vida i més vida..I se m'encongeix el cor pels espais ja cremats i per les notícies que aviat aquest indret tan màgic també estarà en perill..No puc imaginar-me un altre lloc on viure, una altre manera de fer, un futur diferent. Però sé que tots estem exposats..On aniran totes les abelles i papallones, borinots i escarabats voladors? I els cucs i centpeus? I els ratolins i taupes? I els cabirols i les daines? I nosaltres?.Vida que se'ns escola de les mans com sorra de la platja, com vent entre els dits..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Dissabte 24 a les 18h al Jardinet del costat del punt d'informació! Hi haurà infusió fresca per tastar i bona energia per compartir!!! ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Tinc una molt bona amiga que m'ha retat a solucionar els problemes que tinc tot sovint, amb una frase: "Sigues honesta amb tu mateixa!"..Que no arribes a tot? Doncs sigues honesta i explica-ho al teu entorn per tal que puguin ajudar-te (una altre cosa està en si estan pitjor que jo...)..Que vas massa cansada? Sigues honesta i demana un temps per descansar (poder no existeix...)..Que et supera tot allò que passa cada dia? Sigues honesta i donat el permís per plorar o patejar o cridar,...(poder qui està a l'altre costat està més cansat que jo i empitjoro tot...)..Que costa tot més del que caldria? Doncs sigues honesta i.....I que no tinc temps de penjar fotos, d'escriure el que pasa en el nostre dia a dia, que em costa explicar res quan amb prou feines veig més enllà de les plantes i les seves necessitats...? Doncs sigues honesta i explica que ara a l'estiu cal fer tanta feina que és imposible arribar a tot i que els remordiments per no poder fer-ho són tan grans que et fa plantejar-te que aquest món de l'agricultura, l'artesania, ... és tant costos, que corres el risc de sortir volant com l'escarabat brillant de la fotografia....Ser honesta és difícil, perquè molts cops saps que la resposta no t'agradarà..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook
Gràcies!I la primavera exultant dóna lloc a l'estiu estresant i aquest a la tardor de recolliment i després ve l'hivern d'elaboració. I així pasa un any, i un altre. .I sense adonar-nos, ja fa sis anys del començament del nostre projecte..Sis anys!.I després de molts errors, rectificacions, ampliacions, encerts,...que configuren allò que som ara, podem dir que som i estem aquí seguint endavant. .Però sobretot, i el més important, gràcies a molts bons amics que han anat teixint la nostre xarxa de seguretat, que ens compren i creuen en nosaltres i per tant ens permeten seguir passant un any més..No ha estat fàcil, i segueix sense ser-ho, no em de mentir, no ens cal una fotografia de felicitat instantània. Cada dia és una lluita i el final de cada mes és un trencaclosques més complicat. Però sort en tenim de tots vosaltres, que ens permeteu seguir estimant i cuidant aquesta terra tan meravellosa i agraïda!.Ja sé que sis anys no és cap data "màgica" ni rodona, però les marques que ha deixat la vida a la meva pell i a la meva ànima, m'ha ensenyat a agraïr cada instant com si fos el darrer, perquè ara hi és i mai tornarà, per lo bo i per lo dolent. .Gràcies a tots els que heu fet i seguiu fent possible aquest granet de sorra dins del canvi que el món necessita!!!.Gràcies!. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Collim camamilla, flor a flor, una rere una altre..La meva filla escolta música, un soroll repetitiu...i recordo que el meu pare em deia el mateix quan jo era jove..M'allunyo una mica i vaig a collir menta. .Tanco els ulls per recuperar la calma..Escolto un ocell que va repetint el seu cant en una branca propera, i un altre li contesta uns arbres més enllà. Sembla una conversa ben interessant..Una mica més abaix, després dels meus camps i passada la carretera hi ha el riu que baixa amb l'aigua de les fonts que hi van a parar, ple i fort, picant amb l'aigua les pedres i les fulles, fent un so acompasat..Un grill va cridant d'una forma estrident avisant de la calor que ja comença a fer..El vent gronxa les fulles dels arbres que deixen la remor del seu frec constant..Els cavalls del prat del davant van menjant herba i les esquelles que porten al coll van dringant acompasadament..Intento no escoltar-lo per separat, sinó tot alhora, com una orquesta, sense diferenciar el violí del piano o la flauta de la guitarra, i crec que és la composició més preciosa ens poden regalar per reposar l'ànima o trobar la calma!.Tan de bó no ens deixem mai perdre tot aquest tresor....#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
I les esperes sempre es fan llargues: "Qui espera, desespera" diu la dita!!!.I després de quasi dos anys, ja el tornem a tenir aquí!.Visca "lo Patxaran del Bosc de Virós"!!!.Amb aranyons collits quan han passat dos nits de gelades, dels camps del Bosc de Virós a 1200-1400 metres d'alçada, amb el millor anís de Licors Portet de la Pobla de Segur i amb tot el nostre amor: Neix el nostre Patxaran!!!.Com cada any no em pogut fer moltes ampolles, la mida justa per la nostre gestió! Per tant, les posarem, únicament, a la venta a la nostra agrobotiga d'Araós. Si voleu reservar alguna ampolla, podeu fer-ho per watsap al nostre telèfon: 655.92.77.80..Passeu molt bona revetlla amb qui estimeu!!!. #herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#patxaran ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Tornen a pasar masses dies desde que m'he connectat a les xarxes, i sé que són imprescindibles per la nostre supervivència com a projecte. És una pena, però sinó hi ets constantment, sembla que no existeixes....A vegades penso com em deixat que aquesta tirania ens apoderes tant el nostre dia a dia... I m'entristeix permetre aquesta roda diabòlica....Però ara ja estem en el moment de màxima feina de camp. Cada matí sortim de casa ben d'hora, per començar a buidar l'assecador. Després cal tallar per tornar-lo a omplir. Al migdia, que fa molta calor, desfullem. A la tarde toca arreglar camps, desbrossar, acolxar,... I a la nit toca elaborar a l'obrador amb llum solar..Total, que no ens queda gaire temps per poder dedicar a l'instagram, o el Facebook,....Però ahir va ploure, i avui ha plogut, i com el meu cap anava fent el "rum-rum" de culpabilitat, doncs hi dedico un ratet! Però us he de confessar que tinc totes les meves celules i neurones ocupades en el camp, el que cal fer, el que em deixat, el que caldrà adelantar, el que haurà passat amb tanta aigua,....I es que en el fons i per tot arreu, els peus em marxen cap al camp!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet#agriculturaregenerativa ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Ara fa molts dies que no trobava l'energia per poder escriure...tot i que tenia milers de coses per explicar i hi havia moments en els que m'hagués agradat encantar-me en un llarg escrit sobre allò que veia i sentia... Però no, no ho feia. I ara veig que han pasat dies i setmanes en les que la feina inacabable ens ha absorbit fins al punt d'esgotar-nos física i mentalment..Desde mitjans de maig fins a finals de juny, ens toca replantar! I això vol dir canviar aquelles plantes que no han pogut pasar l'hivern i cal substituir-les, com també ampliar o millorar camps per poder tenir més matèria primera!!!..Aquest any, tot el que em plantat ho hem fet en parterres alçats i amb coberta vegetal, ja que les proves que vàrem fer l'any passat van ser un èxit total, tant en producció, com en qualitat, com en temps emprat per la recol·lecció!.Cal fer una bona feina prèvia de preparació de la terra, que implica canviar completament el paisatge d'herba molt aixafada, a terra alçada i molt suelta per tal que els microorganismes, insectes, cucs,... puguin fer la feina de nutrir les nostres plantes! Sense cap aport de matèria orgànica d'origen animal, sense cap químic i sobretot sense llaurar mai més, per tal que no hi hagi alliberació de CO2 que la terra fixe de manera natural! .Això és agricultura regenerativa, i ens fa sentir molt orgullosos de fer una agricultura diferent però alhora molt eficient i productiva!!!.Aquesta feina "titànica" te un resultat tant bonic i reconfortant, que ens fa dormir plans i feliços!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Una de les feines que és més lenta i alhora més gratificant és la recol·lecció de flors..Però no de totes les plantes collim les flors! Ho fem amb el saüc, la rosa centaurea, la rosa canina, la malva, el trèvol, la camamilla, la mil flors, la calèndula,....A l'assecador, cadascuna té una filera! Perquè segons quina flor sequem, li va millor una temperatura més alta i altres més baixa i un secat més lent..Per exemple, els pètals de roses els sequem més abaix, per tal que el secat sigui molt uniforme i continuat, mentre que les flors de calèndula, les posem més amunt per tal que el secat sigui més ràpid!.Té la seva lògica, oi?.Doncs és una de les coses que em hagut d'aprendre amb l'observació, i la "prova-error"!, ja que el nostre assecador natural sense aire forçat ni cap màquina, no és molt comú i no apareix en cap manual o llibre sobre la matèria!.I és que una bona feina és aquella que et dóna l'oportunitat d'aprendre i sorprendre't cada dia de cada dia!!!.Ummmm!!! Ja estic veient-les dins de les nostres bossetes! Respira, Feminitza't Noia, Feminitza't Dona, Flors de l'Alt Pirineu, Paeix,....#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Allò que ens fa diferents, també ens fa especials!.Fa ja quasi sis anys que mimem el nostre projecte com allò que volem que sigui, diferents però alhora especials..I això vol dir que nosaltres no cultivem plantes, cuidem la terra que les fa créixer, perquè aquest és el verdader secret! .Fer que el el sol estigui ple de vida de tota mena, per tal que les plantes siguin fortes i sanes de manera natural!.En aquest procés, en algunes plantes, no totes i no sempre, l'acolxat vegetal es bàsic, no només per mantenir la humitat, o tenir a ratlla plantes competidores, sinó per assegurar que la terra estigui plena de cucs, petits invertebrats, microorganismes varis,... I que això sigui font de tot allò que la planta li cal per no només no agafar cap malaltia o tenir cap plaga, sinó perquè ens arribi a la tassa o al plat, amb la qualitat millor!.En cap cultiu, ni mai utilitzem plàstic i això sí que es especial i diferent!.Si deixem de maltractar el terra i de veure-la com molt més que el sòlid lloc on trepitgem, deixerem que Ella ens nutreixi i cuidi!!!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
"La creació de mil boscos és en una gla" (R.W.E.).Començo a collir menta. Petits brots que s'escapen del camp principal,i abans que no desapareguin del tot, els tallo per no desaprofitar res..Tot és bó, però trobo que aquests petits brots que fan aquest gran esforç de sortir del camp per anar a "conquerir" nous terrenys, deuen ser molt més que deliciosos, segur que contenen tota la sabiduría del camp sencer de mentes..Quin luxe saber que quan jo no faci aquesta feina, la menta ocuparà tot allò que li plagui, i amb llibertat total, mirarà cap a l'horitzó i no veurà cap límit..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Fa fred i plou, tot està humit i es quasi imposible d'entrar a treballar al camp..Miro per la finestra. Les boires es mengen les muntanyes i tot queda amagat rera una capa blanca i fina que fa que el temps sembli més lent i pesarós..Temps de primavera, però al no veure el sol, només els crits dels ocells ens marquen el calendari. Sembla ben bé tardor..Miro per la finestra, pensativa, allunyada del que veig, tot intentant fent plans per aquest estiu al camp, a la botiga, a les visites, als tallers,... I em sento com el temps climàtic, fora de lloc, lenta i ensopida....Caldria un dia de sol que ho asseques tot i espolses aquesta humitat espesa que se'ns ha ficat endins dels ossos..Miro per la finestra i torna a caure una fina pluja que repica a les teulades fent un plor trist i melangiós..#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
"Un nen feliç és un nen que arriba a casa ben brut" Això ho havia sentit de ben petita dir-ho a la meva àvia quan jo arribava tota arrebossada de terra i brutícia!.I ara em bé al cap la frase d'un molt bon amic nostre, el Pere, que un cop xerrant de la nostre professió ens va dir que el que més feliç el feia al món era arribar a casa i ficar les mans sota l'aixeta i que sortís un bon regalim de color marró, senyal d'haver fet bona feina!.Aquesta setmana em començat a recollir fulles de dent de lleó, per fer l'infusió Depura't. Quan les agafes, deixen anar un suc blanquinós que ho embruta tot, deixant les mans ben brutes!.I jo avui arribo a casa tota sencera de color entre negre i marró i sé que sóc feliç, i que durant molts dies, sortirà un suquet fosc de les meves mans cada cop que me les renti!.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 months ago

Herbes de l'Alt Pirineu
Doncs convidats esteu tots!!!.Si aquests dies esteu o passeu pel Pallars Sobirà, a casa nostre, us convidarem a una infusió tranquila i relaxada al nostre petit jardí al costat de l'obrador!.Per relaxar-se, agafar forces, reflexionar,... o simplement per descansar una mica de tant de brogit que hi ha!!!.Ens farà molt feliços de tenir-vos a la vora! .Fem una infusió?.#herbesdelaltpirineu#araós #vallferrera #pallarssobirà #ecology#ecologic#nature#vegan #organic #forest#earth #artesania#infusions#proximitat#herbes#condiment#gourmet ... See MoreSee Less
View on Facebook


google-site-verification: google06ce7b5293689176.html

Mans o imatge? (09/10/2018)

“Se debe tener mucho cuidado con los nombres de las personas y de los seres vivos, porque al pronunciarlos se toca su corazón y entramos dentro de su fuerza vital” Isabel Allende, Cuentos de Eva Luna.

Vivim en un món on la nostre imatge, la nostra veu, el nostre nom,… es mostrat a tot arreu, sense apreciar el tresor que regalem a l’infinit.

A nosaltres no ens agrada molt aquesta exposició, ens sentim més còmodes amb el contacte real!

Aquestes són les nostres eines, les mans amb les que plantem, reguem, acariciem, recolecten, sequem, desfullem, enbosem i estimem la Terra!

___________________________________

Conte O realitat (05-10-2018)

Temps era temps…hi havia una vegada…i sembla ser que ja arriba a la fi el conte…

Un país ple de colors. Del groc més intens de les xicoies i el palid de les semprevives; del lila preciós de les lavandes i el més pastel de les mentes; del blanc impecable del saüc o el trencat de les tarongines…

Una terra amb unes olors tant penetrants, que desmaiava les ànimes dels més imperturbables. Aromes dolços i subtils com la camamilla, l’hisop,…o penetrants i densos com la farigola, el romaní,…

Un indret digne d’admiració per la varietat i la qualitat. Amb bons entesos que les cuidaven, recolectaven, treballaven i estudiaven.

Un lloc, que tot i els prodigis que posseia, tenia un malefici (o poder no…) i els seus habitants caminaven tristos pels camins, i només veien grisos i tenien el nas sempre tapat…i és més, en comptes d’admirar aquell goig del seu entorn, el destruïen, i només s’enlluernaven pel que venia de molt lluny…

Sempre hi havia caballers amb armadures brillants, fades amb varetes espurnejants, bruixes amb encanteris espeterrants, sabis amb llibres enormes plens de formules…però res de res, el país seguia amb el malefici.

Les petites plantes que desprenien aquelles olors tant penetrants, i tenien aquells colors tant vistosos, van anar desapareixent, poc a poc, i cada cop hi havia menys varietats, i inclús, menys homes i dones que les treballaven.

I així, aquell pais, ple d’admiració i sort, va anar caient en l’oblid, i quan algú queia malalt allí, res no podia calmar el seu cor o la seva ànima, perquè res quedava de la meravella que va fer gran i única la seva Terra…

I m’agradaria acavar aquest conte amb un final feliç…però no existeix encara, perquè poc a poc, Catalunya, va perden el tresor que amagen les seves plantes, per les meravelles que arriben de terres molt llunyanes, amb una qualitat dubtosa, però un preu ajustat…

I vet aquí una gençana, vet aquí una àrnica, una pena, però quasi ha desaparegut tot.

PD: podria escriure el mateix conte amb tot el sector primari tremola pel malefici de la nostra ceguera. I cada cop que una família abandona el seu projecte, estem més lluny de que cap conte acabi be…

Fil vermell (04/10/18)

Hi ha una llegenda oriental, que explica, que les persones destinades a coneixe’s, estan connectades per un fil vermell invisible. Aquest fil mai desapareix i esta permanentment lligat als dits, tot i el temps, o la distància. Però arribat el moment, aquest fil es tensa, i miraculosament, aquella persona apareix a la teva vida per fer algo important en ella.

Un dels meus fils vermells invisibles, estava unit al Xavi i a l’Anna. Formatgers i Ferrers, però també, pares i lluitadors incansables.

Una família amb qui compartim la lluita de ser petits emprenedors, llargues xerrades i molts projectes i idees!

L’Anna fa uns formatges deliciosos, sobretot un amb herbes…de bona procedència, és clar!

I el Xavi, fa unes obres d’art amb ferro, que sembla que treballi amb fang i no aquell material tan dur!
I ara, ens han fet un preciós regal! Uns collarets i una polsera amb el dibuix d’un hisop!!!! Signe de protecció davant de mals esperits.

Gràcies Xavi i Anna, pel regal, i sobretot per confiar en nosaltres, creure en el nostre producte i possar tanta il·lusió i fe en el nostre projecte!

_____________________________________

I ja comença el fred de debò! (01/10/18)

8°C aquest matí, i això vol dir que cal córrer de debò, perquè moltes de les plantes ja començen a patir massa, deixan d’enviar sabia a les fulles, aquestes es tornen grogues, aviat cauran per poder passar tota la seva força a les arrels, i així poder sobreviure a un hivern més.

Que sàvies són les plantes! Quan ens cal aprendre d’elles…i poder fer una preparació també nosaltres pel fred que ve…

Mentrestant, la maria Lluïsa, la menta, la tarongina, ja ens marquen la fi de la recolecció!

“La naturalesa es complau amb la simplicitat” Isaac Newton.

__________________________________________

La Vall, la Llar! (30/09/18)

Casa meva, és la terra entre muntanyes que formen una vall, una petita “tassa” entre varies faldes de pics, plena d’arbres, cabirols, porcs fers, granotes, sargantanes, saltants d’aigua, un riu, petites “platgetes”, pomeres, faigs, alzines,…i infinitats de vida, que en alçar la vista, que en aturar-me a agafar aire, o simplement, mirar per la finestra, em fa sentir que estic a casa, un lloc on estic segura i a resguard de tot el que passa a l’exterior.
Aquesta Terra és on he arrelat i les meves fulles es mouen al ritme del vent i les tempestes amb armonia i pau.
Gràcies per acollir-me, aquí no estic mai perduda, i res em fa por.

__________________________________________

III JORNADES (24/09/18)

I ja van tres!

Però aquest any no les teníem totes no… Per mil coses, i gràcies al desànim que, a vegades, són capaços de transmetre certes administracions…però això és un tema apart, que prometo dedicar-li un capítol sencer…

Però el Parc Natural de l’Alt Pirineu, si que hi va ser aquest cop, i gràcies al seu recolzament, vàrem poder tirar endavant de les terceres Jornades d’aprofitament de plantes Aromàtiques i Medicinals d’Araós!

Però si cal parlar d’algo d’aquestes jornades, és del gran mestre Antoni Agelet! Un pou de ciència que ens va saber cautivar i embaladir durant quatre hores dissabte i quasi cinc diumenge! Paisatges, muntanyes, roques, arbres, plantes,…tradicions, història, bruixeria, saber, medicina,… tot va ser tocat, i el resultat és un profund agraïment al seu coneixement tant fàcil de transmetre i tan a disposició!

Gràcies Antoni per fer-ho sencill i proper!

__________________________________________

JUDIT FLORETES GUARIDORES (18/09/18)

El primer cop que la vaig veure, estava asseguda sota la pèrgola del nostre camp amb els seus dos nens, que aleshores eren molt petits, uns bebes.

D’això en fa més de dos anys.

Donava el berenar als petits, i en veure’m em va demanar permís per fer-ho, i això em va sorprendre.
El seu semblant era seriós, distant, trist…una sensació que m’ha quedat gravada, per sempre més que l’he vist.

Després, la vida ens ha anat portant al punt on som ara de la nostre relació, amigues-socies-col.laboradores… i moltes altres coses que som plegades.

Però sobretot, recordo el dia, que amb un somriure de nena petita, va venir amb la bogeria dels saquets terapèutics…tenia nom i tot aquell desitg! “Floretes Guaridores”
“el nom l’hi ha posat l’Estel!” Em digué emocionada! I em va contagiar de la seva il·lusió, i va ser tan fàcil! Ella ho va fer sencill i fluid, i a més, es van juntar dues ments inquietes i plenes d’ocells al cap!

Una màquina de cosir de la família que ella ha domesticat, unes teles recolocades de quan la seva nena era molt petita, unes receptes fetes a mitges i sobretot, molt amor al Pirineu, la terra que la va veure néixer i creixer i que també la va veure plorar i enfonsar-se.

El que més admiro d’ella, és la seva passió a la natura, a les coses artesanes, a les bones persones, a la vida i el gran amor pels seus fills!

I una cosa ha portat a una altre, els saquets terapèutics, les espelmes purificadores, l’ambientador de lilà, els saquets d’armari,…i les que vindran!

La frase que em ve al cap al veure la seva força, és una que m’ha marcat molt d’Elizabeth Kübler-Ross:

“Las personas más bellas con las que me he encontrado son aquellas que han conocido la derrota, conocido el sufrimiento, conocido la lucha, conocido la perdida, y han encontrado su forma de salir de las profundidades. Estas  personas tienen una apreciación, una sensibilidad y una comprensión de la vida que los llena de compasión, humildad y una profunda inquietud amorosa. La gente bella no surge de la nada”

Aquesta es la Judit Camp, molt més que la meva sòcia de bogeries, un honor de poder tenir-la dins de la meva tribu.

__________________________________________

QUADRE SILVESTRE! (09/09/18)

Ara toca córrer, perquè en poques setmanes, o poder dies, començarà a fer fred de debò per les nits, i les plantes decidiran que es hora de resguardar-se a l’interior de la terra, com una hibernació de qualsevol animal de muntanya.

Però ara encara no, encara falta una mica, i per això cal córrer a recollir les darreres flors, les últimes fulles,…esperant un dia sense pluja, i tot i això, el terra ja comença a acumular humitat i fa aquella olor de bosc ple de bolets!

M’omple de felicitat, em fa sentir plena, anar amb el meu cistell, les meves tisores, la vista posada al terra, el brunzit de les abelles apresant- se també…és un dia de festa; davant meu tinc una bona estona de feina plaent i agraïda, i com a objectiu, el cistell ben ple de fruits preciosos per poder fer productes durant l’hivern!Déu ser la meva sang recolectora que s’emociona tota!

Però, per sobre de tot, cal ser agraït i honest i només recollir l’imprescindible, perquè tal i com va dir el mestre Gandhi:”La terra té lo suficient per satisfer la necessitat de tots, però no les ambicions d’uns pocs”

Començo a caminar, i els meus ulls se’n van cap a la vara d’or, l’hipéric, la mil fulles, la farigoleta de roca, l’orenga, la cua de cavall, la malva, l’hisop.

Es un dia ple de colors i olors, on els tons del meu quadre, els posa una mà erràtica i juganera!

__________________________________________

I ARA COMENÇEN DE NOU AGRAÏNT (06/09/18)

Els inicis són sempre difícils, l’objectiu el pots tenir clar, però els camins per arribar-hi, no estan marcats, cal refer el tros recorregut per tornar a la vía correcta, i així un cop rere un altre, com si la guia que ens han donat estigués borrosa o plena d’errors, o pitjor encara, en un idioma que no sabem interpretar.

Així ha estat també en el nostre cas, sabíem molt bé el punt final, però em hagut de corregir la direcció varies vegades, i sense temps de mirar enrera, emprendre un altre sentit, però sempre amb la mirada posada al capdamunt de tot.

Ara mirem enrera, sobretot els moments més complicats, aquells en el que perds l’esperança, i el cor s’omple de bromes fosques, i no podem més que agrair a tothom que ha cregut en nosaltres en tot aquest temps, aquells que han vingut als tallers, o han comprat els nostres productes, que han confiat en el nostre projecte i ens han recolzat, que ens ho han dit, o simplemente, han tornat a comprar les nostres infusions o condiments, o coixins, o el patxaran,…Gent anònima, o amics a quin posem cara i somriure, gent llunyana que ens ha vingut a veure, o gent de molt a la vora nostre, familia i veïns,…

A principis d’estiu creiem que ja no teníem més força, ni recursos per tirar endavant del nostre projecte, i en canvi ara, creiem que ja em trobat el camí segur d’arribada a casa!

Gràcies al tots i totes!!!


FIRAS I FIRAIRES (22/08/18)

Les fires vistes per dins, són un món completament diferent al que trobem quan hi anem a passejar per una.

La preparació no es sencilla, perquè has de portar la teva botiga en un cotxe, o en una furgoneta, esperant acertar els gustos dels clients d’on aniràs a parar… i quasi mai acertes!

El muntatge és curiós, tot de gent atrafegada, preparant la parada el més atrayent possible, colocant les coses amb tot el carinyo d’algú que ven allò que ha fet amb molt d’esforç, amb les seves pròpies mans: formatges, melmelades, embotits, dolços, licors, quadres, joies, cremes, herbes,…hores i hores prèvies.

“Molta sort!” “Molt bona venta” “L’any passat va ser molt bona aquesta!” ” A veure si podem pagar el cost de la fira i la benzina…” “Va! som-hi que avui tot anirà rodat!”

Comença l’espectacle!
La gent mira desde lluny i ells treuen les millors gales! El més gran somriure!
Donen a tastar, deixen olorar, expliquen el que fan, els conviden a visitar-los…
“Un troset de formatge? Tendre o sec?” “Aquesta melmelada està feta amb nabius del bosc! Les cullo jo mateixa!” “Olori, ja veurà com l’enamora!” “Aquest xolis, només té carn i pebre, res de coses estranyes!” “Un gotet d’infusió?” “Amb aquesta crema li desapareixeran tots els dolors!”…

Hi ha qui mira recelós, allunyat, fa inclús una ganyota quasi de despreci, i això dol al firaire, que agafa aire i ho prova una mica més enllà…entristit, però sap que no pot aturar-se, perquè la gent va passant i cal captar la seva atenció, enamorar-los amb el seu tresor, portar-los quasi dins de casa seva, que estimin allò que ells han fet amb les seves mans! Només tenen un dia, deu hores de peu, parlant, movent-se sense parar…

Miren de reüll la parada de més enllà, ben plena a vessar, amb enveja, però alhora alegrant-se de la seva sort, i amb més ànims, procuren atreure a mes gent al seu espai!

Hi ha nens que corrent per entre les paradetes, fent xivarri i divertits, mentre els pares remenen per un taulell i un altre, i els firaires es miren de reüll…”A veure si tombaran tot el género”

Hora de dinar! Fa calor, i no hi ha gaires ombres, ni cap lloc perquè els firaires dinin tranquils…Una rotllana i cadascú treu el seu tupper, o el seu entrepà, una cerveseta, una mica de cada parada, i sobretot uns riures plegats! Quasi és el millor moment, se’ls veu relaxats i contents, malgrat tot!

Ja torna la gent! I un client, que ho sap tot, discuteix amb cada un sobre el preu, O sobre la qualitat…ell també fa formatge, melmelada, infusions, cremes,… ho fa tot, i millor que tots, i l’entreté d’aquella senyora que mirava fixament el seu producte…carai…quina llàstima…

Un grupet de nois joves, pregunten molt, però al final comprèn una bona bossa! Quin cop de sort!

S’acava el dia i començen a recollir parades “Com ha anat?” “A la tarde fluixet…oi?” “Quina gentada…i quin poc calaix…” “Pos jo estic content…menys faig assegut a casa…” “L’any que ve no vindre aquí…l’any passat ja ho vaig dir i mira…ni per pagar el cost, ni la benzina…”

Toca recollir, carregar, anar fins a casa i tornar a posar-ho tot a lloc, per tal de demà tornar a començar, qui sap si en una altre fira, o a la botiga de casa, o fent género, …o en una altre feina… perquè ja se sap..això de firaire no dóna per molt!

Ara que miro les fires per dins, i conec a forçes firaires, m’agradaria demanar-vos un favor: el proper cop que aneu a fira, adreçeu-vos a un i pregunteu-li per alló que fa, us sorprendrà una persona plena de vitalitat amb ganes d’ilusionar-vos pel seu projecte!

Els firaires són gent especial i espectacular de debò!


TENDRESA (19/08/18)

Les plantes s’assemblen una mica a les persones (no al revés).

Les plantes necesiten ser regades, però amb l’aigua del cel no n’hi ha prou a vegades, cal que les mirem, i si la terra està un xic seca, que les reguem.
Una mica com les persones, que ens cal que ens mirin, que ens entenguin que ens cal una mica d’atenció, ser banyats en dolçor i comprensió

Les plantes necesiten que ens adonem que estan allí, ben boniques, sempre brillants per nosaltres, amb les seves flors de mil colors, i amb les seves espines.
Una mica com les persones, que ens cal sentir-nos acceptats pel nostre entorn, com som, preciosos i perfectes, inclús amb els nostres defectes.

Les plantes necessiten ser tocades, ser olorades, ser mirades, ser estimades.
Una mica com les persones que ens cal el contacte físic més íntim, una caricia, un massatge, una abraçada, un petó,…

Les plantes necessiten del sol per poder viure, per poder créixer, per poder ser fortes i sanes.
Una mica com les persones que ens cal l’amor per poder sobreviure al món.

Les plantes necessiten que les curem si estan malaltes, que els donem atenció amb allò que li sigui el menys agressiu possible, però que els ajudi en aquell moment de dificultat.
Una mica com les persones, que quan el nostre cos fa un crit, vol dir que no ens cal que l’ataquem amb productes químics, sinó que l’escoltem i ens encuidem de buscar solucions més amables al dolor.

A les plantes, com a les persones i com al món, li cal més tendresa.

__________________________________________

BRUNZIT DE LAVANDA (14/08/18)

Fa quatre anys, a la part obaga del nostre camp, vàrem plantar lavanda, de la “angustifolia” i de la “latifolia”.
Ara ja són unes senyores plantes ben adultes, i que produeixen unes flors amb una olor penetrant i dolça!

El moment de fer la recolecció de les flors, és màgic i especial.

Abans d’entrar dins del seu espai vital, només cal fer una ullada per sobre per veure tota la vida que hi ha allí dins! Papallones, abelles, escarabats voladors, mosquits, mosques,…hi ha tants, que el brunzit, fa pensar en un aeroport en ple tràfic de vols!

La miro desde fora, agafo aire, tanco els ulls i em capbusso dins! He entrat al seu món, i haig de ser respectuosa, ja que estem lluitant pel mateix recurs, però, per fins diferents, i les flors són el tresor comú. Per tant, molta calma! “no agafaré tot… podeu anar unes flors més enllà?…aqui no? ja vaig una mica més enllà jo…voleu una cançó? la de “la mare de déu quan era xiqueta”? perfecte, som-hi!”
Zig-zag, zig-zag, les tisores van tallant les tijes i un saltamartí salta tot indignat de ser despertat de la seva siesta a ple sol!
I mentre cantussejo, em bellugo com una ballarina sobre un escenari lila i aromàtic, permeten ser esquivada pels insectes!

Aquest any la flor de lavanda serà perfecte per poder disfrutar d’una infusió relaxant, mentre el brunzit de la vida exterior, ens recorda al dels insectes mentres era collida!

___________________________________________

TALLERS (10/08/2018)

Com a productors i elaboradors, per tal poder introduir a tothom en el mon de les infusions i dels condiments, una de les nostres activitats més apreciada, són els tallers.
Consisteixen en apropar el món de les plantes aromàtiques i medicinals a tothom.
La idea és que sigui tot molt vivencial, que intervinguin tots els sentits, i que al sortir, cadascú hagi pogut despertar el seu “cuquet” en aquest meravellós món.
En tots ells es fan diferents activitats, sempre manipulatives, i dins del nostre camp, de manera que es transforma en una experiència impresionant!

Sempre em fan sentir viva per poder transmetre allò que més m’estimo, allò que faig per passió, i acabo implicant a tothom que ve, grans i petits, fent que ells sortin plens d’olors i de sabors, plens de ganes de buscar més i de posar més plantes a les seves vides!

Però hi ha algun dia, molt de tant en tant, que hi ha gent que ve i em fa sentir malament…
No sóc cap tècnica, ni crec que qui vingui a fer un taller, espera trobar-se una classe de química, ni biologia avançada…se més pel que he viscut en contacte amb cada dia de la vida de les meves plantes, que del que he trobat en llibres, i intento que pugui arribar a tothom, grans i petits, sabis o desconeixedors…
Crec que sempre es pot aprendre algo nou d’allà on vagis, amb el cor obert i la ment tranquila…
Aquesta gent que la seva saviesa fa que rebutgin un aprenentatge perquè ells estan per sobre de tot, crec que no podran rebre el regal de poder omplir novament la seva tassa de coneixements, perquè la seva sempre es plena…
Els dies que em passa això, em fan sentir trista i necesito molta força per continuar transmeten allò que se.

Jo dono sense esperar res a canvi, però em nudreixo molt de la cara de la gent quan acabem de fer el taller, aquell somriure d’orella a orella, aquelles felicitacions sinceres i desde el més profunt de dins seu, aquella llavor que se que he deixat, i que de ben segur fructificarà en un arbre ple de plantes aromàtiques i medicinals!

___________________________________________

AL PIRINEU A LES TARDES D’ESTIU PLOU!!!  (08/08/2018)

Un cop el meu pare em va preguntar què perquè havia anat a viure al cap d’amunt del Pirineu…”Tant lluny? calia tant lluny?”

No vaig saber que contestar-li, tot i que em varen passar mil respostes, però cap em va semblar prou de pes perquè ell, un home savi com he conegut pocs, no me les rebatis.

Però al cap d’uns dies, un matí que passava pel Port de la Bonaigua, em va sortir la resposta de cop.

Era mitjans d’agost, i havia plogut molt la tarda abans, i al passar per sobre del Bosc del Gerdar, sortia una broma fresca, que conferia al conjunt un aspecte màgic i fantasmagòric, ple d’una bellesa d’aquelles que t’omplen de felicitat fins a fer-te sortir un sospir!
I aleshores vaig donar amb la resposta: perquè allò era el que més m’agrada dels dies que passàvem en família, de vacances, aquí adalt! :
Les tempestes de tarda, amb tot el soroll i llum que comportava, l’aigua que xocava contra el sostre d’on fóssim fent una cantarella rítmica,… i sobretot, la bona olor que deixava després en l’ambient aquell ruixat, i la fresqueta, i la boira… i tot plegat!!!

Perquè a l’estiu, al Pirineu, casi cada tarde plovia, i aquell record de felicitat plena i absoluta, era el que vaig venir a trobar aquí, i tot i que ara no plou cada tarda, segueix fent-ho de tant en tant, alegrant molt les nostres plantes, i els boscos i els rius, i recordant-me la resposta que ara li donaria al meu pare:

Perquè això és el que tu em vas ensenyar a estimar, la naturalesa en el seu estat més pur i més salvatge!

___________________________________________

CULTIU EN FEIXES (07/08/2018)

Al Pirineu, tot a lo llarg com a lo ample, s’explica als més menuts de casa la rondalla dels Minairons. Són éssers diminuts que viuen dins d’un canut d’agulles, i que quan són alliberats, exigeixen feina per fer, sota pena de mort si no se’ls plau.

Aquest conte de xics, s’entén quan mires cap amunt de molts horts de poble, i veus murs de pedra seca, en racons ben allunyats e innacesibles per poder aprofitar un petit troç de terra per plantar-hi alguna col o alguna patata. Llocs d’accés tan difícil, que només petits éssers voladors plens de ganes d’esgotar-se podrien haver fet!

Perquè això són els horts de l’Alt Pirineu, feixes per poder salvar el desnivell de la muntanya, camps per nans, no pensats, ni per maquinaria ni per cultiu més “professional”, on molts cops, ni els peus que avui en dia gasta molta gent, poden treballar a gust!

Les feixes obliguen a fer-ho tot manualment, amb lentitud, aprofitant cada racó, cada petit espai per poder-hi encabir alguna planteta.

Fan que la imaginació guanyi al poder de les màquines!

Però aquest any em començat a feinejar una feixa que de llarg fa més de 100 metres lineals!!! O sigui tres fileres perfectament rectes de, per exemple, perilla, la planta de l’alergia.

Quin plaer, començar a tallar per una punta i arribar fins al final omplint el cistell fins adalt cada cop!!!

Quan vaig veure el resultat de collir 300 plantes de perilla, que havien fet una crescuda fenomenal…em vaig emocionar! Podia haver saltat d’alegria com una boja, podia haver volat com un Minairo!!!
Un carro sencer!!!

Una feina que de ben segur miren desde el seu canut les petites bestioletes amb enveja!

___________________________________________

MARIA LLUISA  (03/08/2018)

Padrina fa dies que està allitada, simplement deixant passar els records abans de morir. Va viure la guerra i la postguerra, per tant té moltes coses per repassar i posar en ordre dins del seu món de silenci.
Un dels darrers que va poder expressar amb certa coherència, i claretat, va ser quan era molt joveneta, i el menjar no sobrava, la tata Nina, li feia sempre aigua amb Maria Lluïsa, allò li calmava el raurau de la panxa i tot i explicant-li contes de fa temps, les dues es bevien tasses ben plenes per enganyar a la gana.
Ara, li costa empassar res, està molt dèbil, però es beu molta aigua de Maria Lluïsa, i això ara li espanta la por i la solitud.

Aquesta història me la va regalar la mare de la Queralt i el Max el darrer dia que varen venir a fer una visita al nostre camp. Són uns bons clients-amics que cada any ens visiten. Ella em va explicar entre llàgrimes que l’aigua de María Lluïsa que va beure al final dels seus dies la seva iaia, era de les nostres plantetes tan petites però tan oloroses. El darrer present que li va poder donar. I això la va fer molt feliç a ella, i aquest obsequi m’ha fet sentir-me molt venturosa a mi!
Gràcies!

___________________________________________

TURISME O PRESSA?  (02/08/2018)

Jo no sé gaire sobre la pujada del preu dels lloguers per poder ocupar els turistes, o de les botigues iguals que hi ha a totes les ciutats, o dels sous lamentables que es paguen al sector serveis,…vaja, que jo no domino tots els problemes derivats del turisme.
Però jo si se una cosa que m’agradaria reflexionar en veu alta. Perquè el turista té tanta presa?
Una de les feixes que nosaltres treballem, està just a sota l’ermita de Sant Francesc d’Araós. Una ermita romànica preciosa del segle VII, plena d’energia relaxant, que es pot visitar per dins, arreglada de fa només 40 anys.
El camí per arribar-hi passa per sota d’on treballem, per tant podem veure perfectament el trànsit de gent que la visita aquest dies. Doncs bé, hi ha una cosa que em té molt sorpresa d’aquest fet, algo que jo no puc entendre ni comprendre, i és que quasi tothom s’esta màxim 5 minuts per visitar-la…no és sorprenent?
Es pot entrar dins, i hi ha uns bancs de fusta molt bonics per seure-hi, i contemplar el sencill altar, i el sostre de fusta, ple de nius d’orenetes, que aquests dies entren i surten amb els seus alegres crits que resonen dins d’una manera màgica.
Quan entro, m’hi puc estar molta estona embadalida per l’espectacle tan meravellós i per la fresca calma que hi ha dins.
Entenc que s’han d’aprofitar les vacances…però 5 minuts només? Algun cop, inclús, es com una cursa, toquen la paret i tornen enrera a tota velocitat perdent-se camí enllà per on han vingut…
Un cop, però, va venir una senyora amb una gran motxilla. La vaig veure passar, però no tornar enrera…i sorpresa i una mica espantada, al cap de molta estona, vaig anar cap a l’ermita, per veure si li havia passat res. Estava asseguda a dins, amb una gran llibreta de dibuix i una cámara al costat, i gargotejava molt concentrada. Ens vem saludar, i amb un castellà molt bàsic (crec que era francesa), em va fer mil preguntes sobre el lloc, sobre el poble, sobre tot…i vàrem acabar fent una infusió tranquilament les dues allí dins…en total va estar quasi quatre hores…
Estic segura que tot té un terme mig…però l’observació del lloc que ens acull, poder és una mostra de respecte i amor, més enllà dels selfies ràpids i les ullades fugiceres…
Us convido a seure i mirar amb els ulls tancats, els secrets del que ens envolta!


BENEIDA CAMAMILLA!!!! (31/07/2018)

Déu meu quanta feina dona aquesta curiosa planteta, amb el seu aspecte fràgil de princesa a punt de tombar-se.

Fa unes flors boniques, que desperten dos sentiments ben contradictoris: o bé és un remei imprescindible, o bé només el seu record ja ens fa venir basques!

La seva recol·lecció…és una paraula que no encaixa molt en el que fem quan ens toca agafar-les, ja que és una feina lenta que cal fer cada dos dies per tal que segueixin sortint les flors, i així una planta ens pot durar un o dos mesos, depenent de la calor o de la pluja, o fins i tot de si alguna nit baixa la temperatura i a ella no li agrada.
Cada dos dies, unes dos o tres hores!
Nosaltres fem dos “tandes”, les que surten de les llavors de l’any anterior que ja comencem a collir a primers de juny i la que plantem, que fins a primers de juliol no floreix.
Per tant la recolecció es durant juny, juliol i a vegades una mica d’agost. El rendiment és molt baix, nosaltres em comprovat que collint 100 grams, ens queden entre 15 o 20 en sec…molt poc…i els restaurants en demanen molt en bossetes per servir!

Ara, no se perquè, és una flor que m’agrada de collir, malgrat tot, hi ha un plaer relaxant en agafar les floretes precioses de la camamilla, em recorda a treure els enredos dels cabells de les meves filles: una feina delicada, lenta, laboriosa, però que al final dona un resultat tant bonic!!! I la olor que queda als dits…ummm deliciosa!!!

En resum! Beneida camamilla que omples els meus dies d’ estiu de feina poc rendible, però plena de plaer!!!


PRIMERA RECEPTA (30/07/2018)

A vegades, mentres treballo al camp, em poso una estona la ràdio, molts cops, només per sentir una veu bonica de fons…
El cas és que l’altre dia, vaig sentir una frase en un programa de cuina que feien. Vaig sentir només: “estofat de pastanagues”.
Fa dies que li dono voltes…”ESTOFAT DE PASTANAGUES” !!!!
He buscat en els meus llibres de cuina, els que vaig heredar de la meva mare, o els que m’han anat regalant vells i usats i és clar, estofats hi han molts, però tots amb carn…
Però perquè no pastanagues soles! Amb el seu preciós color taronja i aquella olor a Terra!
Doncs m’hi vaig posar ahir, i el resultat va ser impressionant! I només pastanagues i ceba, i és clar!!! Herbes aromàtiques!!!

Jo hi vaig posar:
3 cebes ben grosses
1 kg de pastanagues
3 branques de sajolida
1 branca de romaní
3 branques de farigola
(pot ser substituir les branques per un farcellet o bé per condiments secs, però sempre de bona qualitat)
En una paella grossa vaig sofregir la ceba tallada més aviat grossa.
Quan va canviar de color, hi vaig afegir la pastanaga pelada i tallada a rodanxes no molt gruixudes (d’uns dos centímetres més o menys).
Vaig deixar que es fregis una mica, uns quince minuts més o menys.
Després vaig tapar la paella i hi vaig afegir les herbes aromàtiques dins, uns quince minuts més!
Sabeu quina olor desprenien aquelles sencilles pastanagues!!!
I ja està!!!
Aquí teniu com va quedar!


D’ON VENIM  (29/07/2018)

Tanco els ulls i em deixo portar al meu espai segur, al meu somni que he anat creant com un joc de peces.
Cada experiencia, o cada lloc preciós on he estat, ha anat posant la seva pincellada al mural que és ara i que segur que no serà el mateix d’aquí a un temps.
Colors vius, ombres difuminades, olors penetrants, sabors impredictibles, el soroll dels ocells, dels grills, de les abelles,…l’aire que acarona l’anima.

En aquest meu quadre mental, hi ha aportat:
– El meu mestre en silenci, John Seymour amb el seu llibre: “Guia práctica de la vida autosuficiente: un clasico para realistas y soñadores” (cap nit me’n vaig adormir sense fer-hi una fullejada!)
– El gran innovador de l’agricultura: Gaspar Caballero, amb: “Parades en Crestall horticultura ecológica familiar”.
– El gran divulgador: Mariano Bueno amb: “El huerto familiar ecológico”.
– Brigitte Lapouge-Déjean amb: “Crea el teu jardí d’aromatiques”.
…i tots els passejos per França, terra d’horts preciosos, Itàlia i el seu aprofitament de l’aigua,…

Però segueixo tancant els ulls, i el meu lloc segur on recórrer es:


EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT  (07/07/2018)

Cadascú té uns records on hi va a refugiar-se en els mals moments. Aquells raconets de la ment que volen tranquils dins nostre, com una papallona de vius colors, desitjosa que la mirem.

La meva papallona és de la infància, crec que no tenia més de quatre O cinc anys.
A la caseta que els meus avis tenien a les afores de Sant Cugat, molt abans que existís l’Hospital de Catalunya, i que alla hi haguessin moltes torres boniques.
Era una casa petita, però rodejada d’un preciós jardí, on la meva iaia Rafaela, tenia un hortet amb tomaqueres, mongeteres, enciams,…
Encara ara, si tanco els ulls, puc sentir la olor que les plantes feien quan fregaven la meva pell! Era, i és encara ara, el perfum més intens i bo que hi ha per mi al món!
També tenien un gran cirerer, que per arribar a les seves branques, calia escalar a una caseta petita, i que donava unes cireres tan gustoses, que tenies que barallar-te amb els ocells per poder disfrutar-les! Quin plaer, pujar alla adalt i menjar fins que la panxa feia mal!
També recordo, que no molt lluny de casa dels avis, hi havia un camp, no molt gran, on anàvem a comprar verdura i fruita cada setmana, però amb la particularitat, que nosaltres colliem amb la pagesa el que volíem i el que ens calgués! La cistella plena de verdures encara calentones, plenes d’aquella olor a vida, a Terra, aire i sol, a Natura en ple estat pur!!!
Allà vaig descobrir que la meva vida tenia que estar tocant la terra cada dia, cada minut, disfrutant del sol, de la terra i de tot allò que de petita em feia sentir viva i feliç!
I aquí estic!
Cultivant, recolectant, transformant, i sobretot, estimant allò que més feliç em fa al món! La terra!!!


MAMA (06/07/2018)

La meva mare em va ensenyar moltes coses, com totes les mares del món, que deixen el seu amor gravat dins nostre, en forma de consells, de xerrades tranquiles,…inclús de crits i enfados!

Però l’aprenentatge més gran, me’l va donar sense saber-ho, un cop el seu cos havia deixat de patir:
La vida cal disfrutar-la com si cada dia fos el darrer, perquè el moment de la mort, no ens avisa amb temps per tal que disfrutem dels darrers instants amb intensitat… no. Cal que assaborim cada minut, com si no n’hi hagués cap altre.

Ella va morir massa jove, plena de projectes i il·lusions, amb la mirada d’una nena descobrint encara el mon, fent sentir especial a tothom que s’hi acostés.

Va ser una gran dona, i per mi, sempre és un referent en els meus pensaments.

Per tu va l’inici d’aquest blog! Elsa

Mama, gràcies per la vida i per l’amor, gràcies per tot el que soc gràcies a tu.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanSpanish
× Puc ajudar-te?